27 de setembre de 2011

Vull ser monja!

Algunes noies expresaren a les xarxes el "desig" d'abraçar la professió conventual després de la visita de l'Om a Teresa Forcades, segons el meu fill després de buscar les reaccions al programa. Si a la gent se li expliquessin verament les coses de la fe en lloc de presentar-les-hi amb les calúmnies i befes habituals, no hi hauria lloc per el borreguisme anticatòlic que impera. Em sembla que el mateix Om va sortir desconcertat. Per cert L'Om no havia estat mai a Montserrat fins els 40 i escaig, quan hi va anar per fer un programa. Raro aquest Om. El temia com una pedregada pero va estar molt bé. Grandíssims moments televisius.

Quina diferència de regust del programa amb el Quim Monzò. La nit i el dia. D'ell diré que m'agrada llegir els seus articles però també que ahir vaig constatar, o percebre la diferència entre una persona espiritual profunda i un materialista. No sé com explicar com aquest plus de la fe em fa apreciar i valorar de manera tan diferent aquest dos personatges. Monzó, tan materialista, se m'apar com coix, com si li faltés un bull per l'excel.lència, o així. No ho sé, cadascú que comparí i valori.

12 comentaris:

Evocacions ha dit...

(Aquest és un comentari d'Evocacions que havia esborrat sense voler.)

Monzó va fer aquells llibret sobre la internacional Papanates, befant-se dels progres. Per aquells que tinguessin dubtes sobre la raó del llibre, amb el programa de l'Om se'ls faria la claror. Quan Monzó parla de Papanates, atribuint-lo a un estereotip que molts anomenen progres, sap molt bé del què parala. Ara també ho sabem la resta. La resta que ho volem saber, clar.

Criteri ha dit...

Noi, aquest Monzó no sé per on agafar-lo.

Sigaleta de gos ha dit...

El Monzó és com el Noctas i d'altres elements prou coneguts per aquestos blogs: un pobre home amb qui no hi ha res a fer, ni material, ni espiritualment.

Criteri ha dit...

Gran qüestió filosòfica: Quant pot o es pot fer canviar una persona.

Outsider friar ha dit...

Doncs, mira, Criteri, avui no estic del tot d'acord amb tu. Que l'Om estava descol·locat, sí, totalment. El programa va tenir la virtut de no ser escandalós, al no tocar temes perillosos per la Forcades (no sé si ho havien pactat prèviament o que l'Om no s'havia documentat prou), em refereixo a temes com l'avortament o l'homosexualitat, respecte dels quals la monja ha expressat públicament en el passat postures que jo qualificaria com a "herètiques". Només molt de passada hi va haver una referència al sacerdoci femení, tema que sembla ha de ser considerat, segons el magisteri eclesial, com a "probablement" tancat (doneu al "probablement" el sentit obert que us plagui).
Passem a Monzó; vaig veure el programa en diferit i amb una actitud d'entrada certament desconfiada. Al final jo no hi vaig descobrir un individu tan materialista i negatiu com pinteu. Monzó té un coeficient d'intel·ligència molt alt; si no s'hagués fet escriptor, fa temps que seria tancat o a la presó o en un establiment psiquiàtric. Fins i tot diria que en el programa hi ha moments que sense voler li cau la careta, la "pose", i deixa entreveure que més enllà del materialista i del foteta psicodèlic, hi ha una persona que viu i pateix i es pregunta (per exemple, quan parlava dels últims anys dels seus pares, o de quan el fill li va dir que s'independitzava). No sé, ara mateix no sé que és més probable en el futur, si l'amable monja mediàtica continuarà de monja o si el descregut escriptor intractable acabarà anant a missa.

Criteri ha dit...

jO, el que critico de Monzó és la manca de coherència general, aquest enfotetisme extremat, veure massa la part negativa de les coses - no sóc pas jo l'indicat per llençar pedres en això darrer-
I és això mateix que dius i deia: un home -no li veig res d'espiritual- que pateix enfront una dona espiritual serena.
Esmentes els aspectes canònics -, i aprofito només per esmentar no el dret al celibat opcional sinó la necessitat, pensant en Darwin i la selec. n. i Mendel. Inqüestionable.

El darrer paràgraf és estimulant però agosarat:)

La Sombra ha dit...

Criteri, este comentario lo escribí ayer en Can Noctas a propósito de un artículo infumable suyo titulado "Catalunya o de la debilitat mental" y que no se atrevió a publicar el muy sinvergüenza:

"Lo tuyo Noctas es de auténtico psiquiátrico. Siempre intentas poner a tu mujer -dominicana. como ejemplo de la suma de las perfecciones-. Todos sabemos, los que te leemos asiduamente, cuáles son tus "debilidades", amigo Noctas. Sabemos que eres un "ratero" que robas el tiempo a tu empresario que te paga y mantiene, para escribir estos esquizofrénicos escritos, -sin despedirte de una puta vez, como sería lo justo-. Sabemos que mo pagas billete ni en el tren, ni en el metro, o sea que eres un auténtico cretino, bruto. estafador y sinvergüenza y... encima. pretendes dar lecciones a los catalanes a través de tu santa mujer y de tu corrompida moral. Mira Noctas, en otos tiempos por muy –para ti, tan queridos- y por muy abogado que fueras, te habrían metido en la cárcel y te habrían aplicado la ley de "vagos y maleantes" que es lo que eres. Por lo que respecta a lo que vienes pontificando, eres el típico imbécil que habla, porque tiene boca. A veces haces gracia, pero cuando arrmetes contra todo lo que te rodea, ofendiendo a personas que han sido artífices preclaros de la política catalana de los últimos años, debo decirte que... entonces es cuando se manifiesta con toda su crudeza tu extraordinaria amoralidad. Das asco, Noctas, mucho asco y gente como tú, destroza de manera permanente, todos aquellos valores que provenientes o no del nacionalismo, pretenden hacer de Catalunya, una nación mejor, más justa y sobre todo más feliz. Lo siento pero debo decirte, como colofón, que eres un auténtico cerdo que no llega siquiera a "pata negra".

Gracias Criteri por tu benevolencia y por tu permisividad.

Jordi Marron ha dit...

Hola Criteri, des del borreguisme anticatòlic et confesso que vaig veure el video del programa per internet i vaig corroborar que aquesta dona té un magnetisme que fa trontollar les meves fermes conviccions..

Però no si val ficar-la al sac del catolicisme imperant com si no fos una raresa, per dona, per científica, per transparent, per parlar de sexe, d'enamorament, per criticar la rigidesa de l'establishment, per defensar el sacerdoci femení, l'homosexualitat i l'avortament, per denunciar el poder de les farmacèutiques, per venir de família agnòstica, per vestir sense hàbit quan s'escau, per tenir residència a Sant Benet i a Berlin.. amb aquesta ferma manera de viure la fe no crec que molts anticatòlics hi tinguin gaire en contra més enllà d'un inevitable grau de desconcert.

Per cert, vaig ser a Sant Benet fa cosa d'un parell d'anys i vaig conèixer les monjes, em van semblar una comunitat molt interessant. Per cert, vam parlar de Ratzinger i no et diré què em van dir perquè seria una falta de confiança.

Segurament tinc més coses en comú amb la Forcades que amb molts anticatòlics, però sempre t'entestes a defensar el catolicisme sense fer cap mena de distinció i això et resta crèdit, amic.

Sobre en Monzó, només diré que el conec en persona i que és tal qual, no hi veig la pose per enlloc.

A l'Evo li demanaria que fos més explícit, perquè o estic molt espès o no el pillo.. si algú m'ho aclareix..

Evocacions ha dit...

Jordi, volia dir que vaig llegir el llibre del Monzó "La Internacional Papanates.." Em va desagradar molt el fons del llibre. Sempre m'ha agradat (i continuarà agradant-me, clar) com escriu el Monzó, l'estil, el llenguatge, la creativitat. El seu nivell polític ja és una altra qüestió. És el típic cas: ets el millor jugador del món i penses que les teves opinions en d'altres temes també són les millors. I no és el cas de Monzó. Moltes de les seves opinions són ben superficials i ridícules, mancades d'informació política. Alguns contes de la Internacional, feta, com qui diu, contra "ls progres" són més ridícules i estereotipades que qualsevol de qualsevol "progre". És fàcil criticar als "altres" quan part del teu èxit prové de l'estatus quo.
Torno a repetir: gran escriptor, mancat de profundidat política i potser també de responsabilitat social.

Jordi Marron ha dit...

Ok, Evo. Gràcies per l'explicació, ara m'ha quedat clar. No he llegit el libre, però me l'imagino. A mi la crítica furibunda aquesta que s'està institucionalitzant envers els progres també em fa bastanta ràbia, perquè està més orquestrada del que es pensen fins i tot alguns dels que s'hi afegeixen pensant-se que tenen molt sentit de l'humor. Cal tenir-ne, d'humor, però jo penso més aviat que és una deriva dels temps, una de les senyals de cap a on ens dirigim.. i no m'agrada gaire. En fi, bàsicament d'acord.. (vaja, que potser és una mica el que li passa a en Criteri -ja que estem a casa seva- amb els anticatòlics, i potser té part de raó..).

Criteri ha dit...

Sombra, no sé si s'emprenyarà el Noctas però la veritat és que el seu escrit no s'aguanta i que quan es posa tan provocador -ja li vaig dir que no hi cauria- és bastant emprenyador , i realment en aquesta ocasió el de Vilanova s'ha fet acreedor a aquest escrit, tan inspirat.
Noctas, si ho llegeixes tens la porta oberta.

Criteri ha dit...

Jordi, també per la xarxa el meu fill em va dir que un va dir: "Forcades és el tipus de catòlic que agrada els anticatòlics, però no s'adonen que ésta a dins, que respecta Aapa i bisbes, que ha fet el vot d'obediència, encara que sigui respondona,etc.." Em sap greu dir-te -però ho faig de gust perquè és útil-, que com a persona allunyada de l'Església és normal que no sàpigues que el cas de la Forcades, els seus viatges d'estudis, això dels hàbits, etc és una cosa habitualíssima a l'Esglèsia. Esmentaria el Raguer, però és infinitat el nombre de religiosos que viatgen i estudien arreu. Diria que constitueixen el sector més interessant i potent d'estudiosos i intel.lectuals a la societat. Són els que tenen més temps, és clar.

Et valoro el temps que has dedicat a Forcades, la "magnètica" -és la seva fe treballada, amic, no me l'imagino en un CAP :), i agraeixo les teves reflexions.

Ah, lo de Monzó suposo que no anava per mi. Però recalco, Monzò no pot presumir de trencador, i escriure-hi i a l'hora fer articles quasi de PXC.

Ara veig que Evocacions, s'ha explicat i esplaiat millor que jo. Irresponsabilitat social, si senyor.