6 de novembre del 2010

Serà Barcelona de nou vergonya de Catalunya? Quan el mal i l'idiotesa van plegats

 Continuo "mullant-me", nedant contra el corrent.

Tremolo amb la visita del Papa, Quina en faran alguns? Els mitjans públics catalans ja començan a deixar intuir com serà el tractament de la visita: conyeta enfoteta de pati de col.legi i conyeta amb mala llet. Especialitat de TV3 i algun graciós de RAC 1. D'altra banda cal agrair les altes instàncies del país que hagin fet una crida -des de postures "roges"- al respecte al pontífex. De la premsa no sabria que dir: volen i dolen.

El rídicul i la vergonya ja fa massa temps que l'arrosseguem: guanya el Barça i el centre destrossat; o les fornicacions a la via pública -sense comptar amb la fama, que he constatat, de ciutat de xoriços. De fet podríem recular a la Setmana tràgica o quan el 36 el món s'esgarrifava amb aquella Barcelona de sang i foc -i és clar, només ens van recolzar les Brigades Internacionals-.

El súmmum ha estat -proclames i idioteses diverses a banda- la vaga de transport públic convocada pels sindicats anarquistes i em sembla que CCOO per fotre als catòlics, il·lusionats per la visita. Que miserable pot ser el ser humà! Que immensament cretí! Em confesso emprenyat. Un amic apanyò em va aconsellar que no em fes mala sang. Bon consell però vull mantenir el punt crec que just de capacitat d'indignació per a no ser una orxatera -recipient-. Però tot i això, els boicotejadors no podran pas amargar-nos la vida, perquè l'alegria de creure...(continuarà)

Hi ha una part de la plebs que com brau furiós i amenaçant ens brama, una altra bela com ramat de xais sense nord o perquè els braus bramen, i jo, com més bramen i belen, més sé on i amb qui he i no he d'estar, i més qui sóc em sento. Potser també bramo jo, però no belo.

Entre la CNT, intel.lectuals bords, calumniadors,  ànimes de canti en general i Benet XVI,  VISCA EL PAPA!

A contravent 

perquè els teus dies siguin meus
a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps
perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...


(Ocults) 

Vindran dos posts més, un l'article propapal  al Contrapunt. 
Haureu notat l'energia que dona l'indignació:)
Als dos pastposts trobarà el nou lector claus crec que interessants.


Puntilla i descabello, tres informacions més


M'acabo d'assabentar que el nou diari ARA rep una subvenció que dobla els calers de la visita.
Que el pobre noi de l'Herrera dient que algú chuparà amb la visita del Papa.
I que l'associació aquesta laïcista rep 400.000 Euros del tripartit, que suposo que els gasten també fent les samarretotes, apart  de tiberis.

Reflexioni el lector. I sobretot, que no s'escandalitzi de coses que jo digui sinó d'allò que passa.

Reivindico el dret a emprenyar-me...i bramar. N'hi ha que s'encenen amb el futbol.


 

11 comentaris:

Jordi Marron ha dit...

Home, Criteri, de debò que estàs aprenent a rellegir abans de publicar?? Brigades, CNT, Setmana tràgica.. et veig un pèl melodramàtic. A mi m'encanta Douglas Sirk, però..
Jo que sóc més aviat ateu, com ja saps, igual que el meu avi, per cert, penso que l'únic Déu possible ha de tenir per força sentit de l'humor. No em facis dir perquè, de Teologia vaig fluix, però em sembla un axioma de pura lògica (aristotèl.lica). Per això una de les coses que més em sorprèn és que els que més el defensen en aquest planeta sovint ho fan des d'actituts malcarades, instrasigents i molt poc simpàtiques..

Maspons ha dit...

Ja et vaig dir que el post m'havia sortit una mic agre, de totes maneres no tant agre com el cor d'aquests que reben subvencions i diuen "fuck papa","aparteu les criatures que ve el papa" "Satrapas" etc. Espero medeixis amb la mateixa vara. Hi ha moments que hom no estàs d'humor per fer humor, cada vegada més sovint. Però home, ja que ho dius algun dia jo també faré humor sobre "les esquerres", d'aquests ex ;d'almejas i xampany per esmorzar com el Picasso o amb sous públics de vergonya aliena.

Simpàtics i transigents els de la CNT? :))


Brigades, CNT, etc, què i té a veure dius. Havia de venir aquest gran cap i Cap que és en Benet per a donar-me la raó "la situació anticlerical recorda els anys 30" ha dit avui. Potser m'ha llegit?

Reivindico el dret a emprenyar-me de tant en tant, faltaria més.
No obstant, no pateixis, la majoria de catòlics no parlen per no ofendre,la gent ho sap i escomet, i així vaig comprobar-ho ahir mateix amb parroquians practicantíssims de Mollet. Tot per no eser "d'actituts malcarades, instrasigents i molt poc simpàtiques.."però aii, no ho acaben d'aconseguir,els insulti arrecien cada dia.

Ja sé que els catòlics hauríem de ser i ens voldrien mansos, però nois, jo no sóc d'aquells que es deixa dir de tot, amb aquesta contumacia i contundencia.
resumint que el no catòlic no s'adona de les barbaritats que es diuen de l'Església i te la pell fina quan un piula una mica.

Crec que en el fons l'anticlericalisme de la pleb és una qüestió d'informació. La majoria és carn i ànima de telediaris.

No acceptaré que ningú digui que em passo si abans no condemna els calumniadors, insultadors i manipuladors que fa anys que es passes o desbarren.

He escrit això d'una tirada -i no vull repasar res-, no sé si guiat pel Jesus del temple contra els mercaders o per pura rauxa, en tot cas aquí queda i acceptaré les reflexions que algú vulgui fer.

Repasaré el post per si he insultat algú, però si Jordi et referies a lo que deia de la vaga de transports, això obviament ho mantinc fermament.

Gràcies Jordi per escriure i crec que aquesta resposta servirà també a qui es pugui "escandalitzar" per alguna cosa que jo hagi dit.No serà que la veritat pica, com se sap des de segles?

Rellegit el comentari et dono en part la raó: manca una mica d'humor, però ...són coses de la Transcendència. També et dic que conec bastants capellans, i en privat...deixa'ls anar. Tampoc cal que siguin tots Ballarins.

U.Q.F. ha dit...

Criteri, dir que la situació anticlerical recorda la dels anys 30 ho trobo, modestament, una exageració com un sant temple, valgui la boutade.
Una altra cosa: els catòlics no haurieu de ser ni mansos ni ferotges. Haurieu de ser una gent que viu les seves conviccions en llibertat, però sense la pretensió d'erigir-se en guies de la societat ni portadors de cap model de vida ni de cap mena de superioritat moral. I respectar les decisions dels governs legitimats a les urnes, que al capdavall cap llei obliga a ningú ni a abortar, ni a casar-se amb un tio, ni a divorciar-se ni res. Ho dic pels crits al cel del Sr. Rouco. Viure i deixar viure, que no és tan difícil, que durant molt de temps el catolicisme a molts no els ha deixat ni respirar. Autocrítica, que si és sana és sana per a tothom.
M'agradaria que Jesús de Natzaret pogués dir-hi la seva, i així com va foragitar els mercaders del temple, potser donaria ordre immediata de desmantellar l'Estat Vaticà, en el benentès que ell va dir que el seu regne no era d'aquest món, que al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
Sense acritud, ja ho saps.
Molta salut.

Maspons ha dit...

He pensat un moment ...sí, pero no. L'esperit, l'esperit anticlerical és el mateix, i diria que pitjor encara ara: els 30,s els anticlericals eren el lumpen ara fins moltes senyores Maria.

Però em sembla que has interpretat massa: no critico ateus, denuncio la perversitat, el cretinisme de moltes reaccions a la visita. Avortament, divorci i condons és un altre debat.

Ai collons, un altra vegada! -també sense agror t'ho dic- Faltaria més que l'Església no pugués opinar i fins criticar les barbaritats dels polítics. Si opinen i alliçonen fins i tot els de les samarretes. Això que l'església ha de callar els agnòstics us ho haurieu de fer mirar.
Acabo donan-te mig la raó, del Rouco no n'he llegit tant com els que el critiqueu, però diria que no enten Catalunya. I és possible, sí, que potser el Vatica el faria diferent. Però és que si desmantella el Vaticà, als parlaments polítics no sé que els faria.

No m'heu decebut, heu criticat lo que no creieu, girant habilment i tocant qüestions en les que no m'he manifestat,però us honora que no hagiu tingut una paraula de justificació per la indefensable lumperia energumena actualitzada, si és que avui hi ha lumpen.

Acabo de veure al TN la mani d'avui: papa nazi, ni dios ni patron i altres simpàtiques pancartes, totes en castellà, com al 36. Això i que ningú ho condemni m'està tornant més papista cada dia, potser més que el Papa.?
Ets home de no massa prejudicis i reflexiu, per tant, Escolta'l i "creiem-lo", ja veuràs com anirem millor, i millor que escoltant els polítics. Això si que és fe, recollins.
Enhorabona als barcelonins i bona festa et desitjo :)
(amb el TN de fons m'he anat allargant)

Noctas ha dit...

Magnífic post i magnífic el debat amb l'espia! abraç

Evocacions ha dit...

Ja saps Criteri que sóc respectuós amb els creients. També amb el Papa, malgrat no em desvetlli simpatia. ARa bé, com que crec que el món no s'arregla NOMÉS amb política, em sembla que m'identifico poc amb malscaraments i maleseducacions en contra del Papa, o de qui sigui. La solució passa per l'ètica, per l'educació, pel respetce, per no mentir, vaja per evitar aquelles actituds que uns (catòlics, musulmans, gent de dreta...) i altres (esquerres, ateus, professen). Segurament que els de Fuck Papa, pagarien la visita d'altres "papes".

Efrem ha dit...

Jo sincerament m'he sorprès molt de que l'esperés tanta gent. Dels de la meva generació de tothom que conec sóc potser l'únic que es pren seriosament el cristianisme, vull dir que el respecto valorant més enllà de les posicions polítiques i del ressentiment que desperten molts dels seus representants.

En critico el component repressiu pel que fa a la sexualitat i pel que fa a l'avortament. I en critico sobretot, que es posin en aquests nivells d'interpretació en comptes de fer-ho en el missatge bàsic, que és amor. El meu cristianisme no és teològic, no crec que faci falta creure en un dissenyador superior sinó en la força de l'amor. Em quedo amb St. Agustí: "estima i fes el que vulguis"

Efrem ha dit...

El que he escoltat del discurs del papa m'ha impressionat per la profunditat que tenia. Per exemple que només s'arriba a la fe a través de la bellesa.

Maspons ha dit...

Gracies Noctas, penso que sí que ha estat un debat interessant, i és el començamnt d'un temps que com bé intuiex serà el temps del diàleg constructiu.

Allò més greu és que tothom parla del papa i nungú l'ha llegit ni estudiat allò que diu. Al Suplement del diumenge de La Vang, molt bo,sobretot el que diu el secretari, un crack,algú el qualifica com el gran pensador del segle XX. Jo que xerro segurament massa, reconec que no l'he llegit el que deuria.

Efrem, que els teus companys, i molt jovent en general passin del cristianisme, i de tot també! no és pas un èxit personal, cap mèrit de la llibertat individual i de pensament,ans el contrari, un triomf d'aquest pensament corrossiu del papanatisme marxista de la intel.lectualitat i universitat dels 70,s, del triomf de l'anticlericalisme i les proclames de -no de gent seriosa com UQF i Jordi d'aquí- sinó de mamarratxos com l'Herrera, el Zerolo i el malalt d'en Sardà. Tria.

Com deia Borges: si la meva mare em va ensenyar a resar el parenostre abans de dormir, segur que no és dolent, i ho faig. Ara, si gent com el Bolaño és el vostre referent moral...
Ah Efrem, en la qüestió dels condons jo també estic en desacord en Roma, potser l'única? però és que amb la xusma política hi estic en desacord en 100...d'allò que diuen però sobretot d'allò que fan.

U.Q.F. ha dit...

Criteri, hola de nou.
Al fil de les converses encetades per aquí, només vull dir un parell de coses, sense ànim de polemitzar perquè sí.
De la mateixa manera que no crec que una vida d'enfocament cristià hagi de ser perillosa per al qui la practica, i que per tant mereix el ple respecte, crec que una opció de vida estructurada des del laicisme tampoc té perquè ser-ho. Ho dic perquè em fa l'efecte que Benet XVI, carregant contre el laicisme, acusant-lo de "perill" contribueix poc a aquesta entesa que diu que cal promoure. Laicisme i religiositat necessiten tenir ben delimitats els seus camps d'acció, les seves àrees d'influència, i sobretot no interferir-se mutuament. Aquí, sincerament, crec Bent XVI no suma, i és més, carregant una mica les tintes, crec que alimenta una certa posició sectària. Per què tinc sempre la sensació que des de l'Església de base hi ha menys sectarisme i molta més comprensió que en la cúpula?
Respecte al que comentes amb l'Efrem, sobre el passotisme dels joves, jo no ho atribueixo al pensament marxista, que fa anys i panys que és mort i enterrat, per més que alguns necessitin veure comunistes per tot arreu -jo mateix, a la meva pàgina era quelificat de comunista per més d'un exaltat- sinó que ho atribueixo al triomf de la mercantilització de les relacions humanes i a l'hedonisme mal entès, que per mi tenen la seva arrel en el triomf de la filosofia del lliure mercat, que ha hagut d'apostar fort per la immediatesa consumista per tirar endavant el seu projecte macroeconòmic. El jove ha estat passant de tot darrerament perquè amb calés a la butxaca passar és força senzill i barat. A veure si almenys la crisi té un valor de factor de correcció en aquest sentit.
I per acabar, un darrer comentari. Sé que ets donat a carregar contra la classe política. Jo també en soc crític, però em sembla que ens els mereixem des del primer a l'últim, i si hi són ells és perquè no hi som nosaltres, si és que ells són xusma i nosaltres no... m'entens on vull anara parar?
Estigues pletòric
(que dadrerament hi estàs força ;)

Maspons ha dit...

Ara vas més bé :), i no polemitzarem massa. La no fe no ha de ser perquè perillosa val,però hi ha molta gent amb senderi limitat -tots?-, necessita uns referents morals i codis. No és forçosament dolenta la laicitat però creiem millor la fe.
Amb les matisacions que vulguis al Papa, però d'anticlericalisme a casa nostra i al costat n'hi ha, i molt.

Has apuntat bé el factor de la mercantilització de les relacions com a explicació del passota, però el virus que la universitat dels 70 inoculà,diga-li com vulguis, encara el patim, transmés pels qui hi van estar sotmesos. Tinguem pero en compte que a USA també son"mercantils", però noi, mira la fe que tenen i el pes de la religió, "hasta massa!"

En quant això de la plebs, no individualitzo, tots em sigut massa en ocasions. Valoro les persones però la masa les -ens- transforma. I és trist això que dius dels polítics,però és així, tenim lo que hi ha i lo que som.

Menys esmolat i pletòric:) però content faré quatre apunts que crec interessants sobre la visita.