Entrades
Feia temps que no topava amb aquelles Casualitats -majúscules.
Al Quadern d'Evocacions, al del Damien que fitxava, al de Brian, i la Vaca sorda feien fa poc i quasi a l'hora un parell d'observacions sobre el coneixement científic, alguns des d'una devoció absoluta. Contradint la infalibilitat, omnipotència i sapiència que pretenen alguns a la "ciència" deia jo que quan aquesta obre una porta n'apareixen moltes més de tancades. L'endemà trobo a El Prodigio de los números -col.leccionable recomanat- aquesta cita de Isaac Assimov, talment com si volgués reafirmar allò que vaig dir jo:
Crec que el coneixement científic, té propietats fractals i que amb independència de lo molt que aprenguem, lo que queda per a conèixer, per poc que sembli, és tan infinitament complexe com la totalitat. Aquest, em sembla, és el secret de l'univers. Isaac Assimov
La Vaca sorda, tot i que cientifista, va dedicar un post a dir-nos que ja no pensava en els misteris -com és de suposar en una vaca, d'altra banda-, abjurant-ne. Fent una giragonsa jo que li dic que en part podria tenir raó ja que és preferible escoltar Bach que intentar analitzar-ne els secrets dels components emocionals i els físics del so i la música. Tot seguit robo també al llibre referenciat:
La música es el plaer que experimenta la ment humana al comptar sense ser-ne conscient. Leibnitz.
Aquestes referències que anomeno Casualitats, sinó misterioses -paranoiques?- crec que son "ben trovati".
4 comentaris:
Ja és un tema interessant que anirà sortint perquè les postures estan una mica distanciades. L'altre dia veian un programa de la 2 on sortia un interessant físic quàntic, molt bo, però no es va mostar gaire "desinteressat" per dir-ho així. Estava treballant en un ordinador quàntic. Un bon negoci. Aquest és un aspecte de la ciència. Un. Altre és que si tinguessim totes les respostes no ens caldrien les preguntes igual que si no creiessim en que les poden tenir no treballaríem en ciència. Mai, mai, es podrà explicar tot.
Aquest que dius és de Manresa, un crack i possible Nobel. Va sortir al programa del Barberà i el pobre no va -no vam- entendre res. Parlava de coses que podien estar a dos llocs a l'hora, etc. Suggerent això sí. Diu que hi ha coses que no podem ni imaginar! I n'hi ha que sembla que estiguin al cap del carrer.
Casualment, les casualitats són causalitats causades perquè una situació casual ens causa l'estímul emocional suficient perquè en vulguem una perllongació. Resumint, que les busquem inconscientment, com la sort.
Però anant al moll de l'os, crec que la ciència és el camí cap al saber independentment que la seva fiabilitat no sigui del 100%, crec que la tècnica és la prova que la ciència avança en el sentit de la veritat tot retenint-la ni que sigui uns instants abans no s'hagi reconvertit o mutat (la veritat) pel constant fluxe del canvi que tot ho agafa. Entenc la ciència en sentit ampli: com tota aquella activitat encaminada al coneixement, a perseguir veritats.
Efrem, això que intentes raonar de les casualitats crec que té quelcom a veure amb la "providència providencial", divina o no.
Publica un comentari a l'entrada