15 d’octubre de 2010

El gran oblidat.

Publicat a Contrapunt 

L'agost de 1810 va néixer a Vic Jaume Balmes, ara fa 200 anys. A la commemoració del seu primer centenari hi era tothom; hi havia fins i tot representació de la Casa Reial,  en aquest bicentenari de Balmes quasi res he vist enlloc; a Vic tot molt escadusser i fins i tot l'Església ha deixat perdre l'oportunitat de reivindicar un dels més grans dels seus.

Balmes, que ha estat segons Pla el nostre més gran filòsof -"tan li fa dir com no dir"- i quin pensament planà sobre l'esperit de l'obra planiana; Balmes, el capellanet que va anar a Madrid a arreglar les Espanyes i quasi va estar a punt d'aconseguir-ho si no li hagués estat boicotejada la seva solució succesòria, en la qual cosa està l'origen dels posteriors problemes polítics i guerres de l'estat espanyol; Balmes admirat per papes i la intel.lectualitat europea; primer defensor -de manera activa- dels drets dels treballadors; creador de l'apologètica moderna, i sobretot: el màxim representant de la filosofia entesa com a eina pràctica i útil en tots els camps de la vida de les persones i la societat.

En un capítol de la seva obra cabdal El Criteri explica, per exemple, de manera pràctica i genial com determinar les aptituds naturals d'un estudiant per evitar "la gran dissort" vital de dedicar la vida a quelcom que no li és adient.  També diu coses com -valguin com a mostra-: "El poble entén més aviat el llenguatge de les passions que el de la raó" o ""Determinar la forma de govern més convincent per a un país és trobar el mitjà de fer concòrreren un punt totes les forces socials; és trobar el centre de gravetat d'una gran massa per a posar-la en equilibri". No sé si és obvi, però que ben dit. Ara farà dos-cents anys. 

Crec que l'oblit i menysteniment del nostre pensador, de la nostra inteligència més preuada podria donar una idea de la mediocritat de la que ara impera. El meu particular reconeixement ja li havia fet anomenant El Criteri al meu blog. Llegiu-lo. El llibre vull dir.

5 comentaris:

Evocacions ha dit...

És cuiriós que s'hagi oblidat tan Balmes quan ha representat sempre la tradició catalana, bastant més que Torras i Bages; ben mirat, l'home de bé sempre ha estat Balmes, bruixola i nord. Però no procura vendes. A Presència (magaxin del nou, crec) vaig llegir un article on sortien fotos de la commemoració anterior a Vic; força important.

Criteri ha dit...

Gràcies per la informació. Jo t'en dono un altre. Aquest article el vaig també enviar a Presència, que no recordava que ja no publicaven la secció d'opinió del lector. Em faig la il.lussió que van publicar això que dius a resultes del meu escrit :)

Efrem ha dit...

Tinc el llibre a casa esperant per ser llegit. Fins aleshores no puc dir més que quina llàstima que no tinguem més presents als nostres. Certament. Quan hi penso em cago en el temps, perdoneu-me l'expressió, però és que els segons no arriben per tot, ni per una mínima part bàsica..

Criteri ha dit...

Molt exacte, Efrem. El mateix em passa a mí amb moltes lectures. Llegir Balmes és com anar al dentista: fa por -tot i ser assequible a tothom- i potser mandra però necessari.

Criteri ha dit...

No podia deixar de mostra la meva satisfacció de tots aquells que mostreu interés per llegir el mestre de Vic, sigui inducció meva o no.