Entrades
Abans de l'última crònica belga escric això.
Sé que hauria de ser més com els anglesos, impassible i amb més paciència, però hi ha coses que em superen, més si m'afecten.
- Els fons musicals a ràdio i televisió. En general són prescindibles però aquesta trampeta dels realitzadors puc acceptar-la ja que pot ajudar a immergir-te a les imatges. Però el que és intolerable és aquestes emissores i productors que indefectiblement, darrera les informacions o entrevistes et coloquen musiquetes, que desvirtuen la xerrada, i a vegades tan altes que tapen les paraules! Talment com si tinguessin fòbia a la paraula despullada, als silencis... Fixeu-vos-hi.
- Els cotxes amorrats. Quin tipus de gent ha de ser aquesta que, fins i tot quan superes els límits de velocitat, se t'amorren darrera el cotxe exigint que t'apartis "del seu carril", fent llums i escarafalls? vanbeguts? Són perillosos.
Personalment, si vaig a una velocitat més ràpida que els del carril de la meva dreta mai m'aparto. No dubto que aquests amorradors, inversament també els fa ràbia que no els deixi passar.Vosaltres què sou, amorradors o amorrats?
16 comentaris:
Jajajaja, buen post, Criteri.
Yo circulo siempre a poca velocidad (la reglamentaria, vamos)y me gusta guardar una distancia muy laaaaaaarga con el vehículo que va delante de mí.
Por eso me ponen de muy mala hostia los "comeculos", gilipollas integrales que se piensan que acosándote por la retaguardia aumentarás la velocidad.
Au contraire!, siempre que se me pega un "comeculos" disminuyo la velocidad, hasta que el tontolaba capta la indirecta y respeta la distancia estipulada entre vehículos, o bien me adelanta y me deja circular en paz.
Saludos
mmmmm no sempre, no sempre. He escoltat entrevistes amb Shine on Your Crazy Diamond de fons que li han donat un toc de puta mare a l'entrevista en qüestió. També Vangelis i la seva banda sonora de Blade Runner la solen usar molt. En tot cas, a vegades és millor el silenci!
Absolutament d'acord amb l'Apaño. Jo faig exactament el mateix. El pitjor de tot és quan estan a dos quilòmetres de distància i ja t'estan fent llums. Abraçades senyor criteri, sàpiga que el llegeixo sovint i que el tinc en altíssima estima i consideració. Me n'alegro de constatar que el seu blog torna a estar ben net.
sóx prototipus anglosaxó, sempre a distància. M'exaspera, però el conductor (-a normalment) de carril del mig anormalment lent, i que no es posa a la dreta.
Menos lobos! Jo tamb'e guardo la dist[ancia, per[o ara et passen per la dreta.
Estava pensant en quin comportament blogaire 'es similar al dels cotxes que s-amorren. La resposta 'es al vent
"sempre a distància. M'exaspera, però el conductor (-a normalment) de carril del mig anormalment lent, i que no es posa a la dreta".
Aaah!, pero es que yo, como no podría ser de otra manera, siempre circulo por la "derecha". Siempre según la velocidad estipulada en cada carretera, y con la mayor prudencia y seguridad. :)
La velocidad se la dejo a los bandarras subversivos que necesitan pisar el acelerador para tener un subidon de adrenalina.
Quim(gràcies, igualment malgrat divergències) i Apañò, jo no és que m'aparti, però reduir velocitat no sé si és una provocació perillosa.
Si són (-a) les perdono :)
Esperem que Evo desemvolupi la teoria del bloguero amorrador.
Vale, Noctas, hi ha excepcions -potser la música del Loco la colina?- però comptades. Jo no m'imagino aquells moments televisivament antològics; Soler Serrano entrevistant Pla amb un nyigo-nyigo de fons.
Jaume, suposo que hi hauria algun acudit "fàcil" entre la conducció anglesa, circular i adelantar per la dreta,i ells per l'esquerra, :)
Pa chiste fàcil: Apañó, tu a veces circulas por el arcén! :)) (sentiende el sentido la palabra?)
No dubtava que la selecta concurrència no estaria en el bàndol dels amorradors-assetjadors. Bé, d'assetjadors en podríem dir alguna cosa en aquest blog, ehem
Exacte, el Loco de la Colina:)... precisment l'altre dia veia altra vegada l'entrevista a Pla i certament la música no l'hagués millorat en absolut!
A banda dels amorrats, què me'n dieu de l'oblit en què ha caigut l'ús de l'intermitent?
Sembla com si l'únic intermitent que val és el doble, llicència per a deixar el cotxe fent nosa on els dóna la gana...
Evo, si et passen per la dreta és que tu no circules per la dreta, ai, ai ai.... que d'això em queixo
Mea culpa, sóc dels que un moment deixo el doble interm. un moment hedit.
Ai, temo que el Jaume no tingui un no sé que d'amorrador...
NO Criteri, no m'amorro mai, ni tan sols al porró (ni al piló, off course). Però sí sóc dels que passo per la dreta quan algun maleducat es manté al mig a velocitats impròpies i amb tot l'espai per ser a la dreta. Sé que no ho hauria de fer, que hauria de anar del carril de la dreta al de l'esquerra passant pel mig que està ocupat pel maleducat, per tornar altra vegada a la dreta, i així ho faig normalment, excepte quan em dóna per demanar responsabilitats...
Ep, ep, ep! que no m'havia explicat bé....! Em referia quan en un moment de l'autopista haig dagafar un desviament que, precisament, està a l'esquerra i clar, al límit dce la velocitat permesa, em passen per la dreta. Sóc escrupolosament complidor amb la conducció. Odio que no s'utilitzi l'intermitent bé; socint la gent el posa quan fa una estona que inicia la maniobra. Que em diueu de la moda de no fer les curves? De fer¡ho tot el més recte possible?
Perfectement defensable i correcte el que feu -Jaume, de domingueros encara existeixen-, i de fet si veig una persona gran a 70-80, la respecto. En carreteres amb visibilitat no és cap problema -jo ho faig- "adreçar" els revolts, que de fet per això tenen les discontinues.
Otrosí, Jo sóc dels que no hi trobo cap gaudi anar a 150, hi trobo més "gràcia" en el cross country -em sembla que aquest terme està en desús.
Tampoc amb els intermitents sóc molt curós en llocs on no fa falta, però si vas lleuger i l'altra no s'enganxa cap problema
Publica un comentari a l'entrada