8 de setembre de 2010

Capítol II.-Viatge a Bèlgica -Flandes- i coses del país. Anècdotes, impressions i informacions. Gant, Brugges

Amberes II (continuació)

L'hotel era lògicament jueu . Tela. No vull emprar la lògica que els hotels jueus són d'aquest tarannà. Ras i curt: l'únic de bo és que l'habitació era molt gran. Brut, sorollós, personal displicent, una imatge de mesquinesa...en el jardí -enganxat a un pati magatzem-; en els pegats, despintats, etc. Al buffet  lliure d'esmorzar eres "lliure" de triar formatge, salami o chopped -o cereals i iogurt.- Ni una pasta. El recipient dels ous i el bacon...impol·lut. El nom: Antwerp Diamond  (!) De barat res! Segons l'entesa acompanyant els diamants de la capital del diamant -les peces de joieria- eren bastant kikes..

Gran però sense disbauxa. L'emblema d'Amberes té una má, la que va tallar Bravo al gegant  esculturat a la plaça on hi és  molt divertit el viatge de 40 minuts, al sostre d'una diligència -vem estar de sort. 5 Euros! Òbviament vaig disfrutar el seu mercadet de brocanters, espai on el dia abans hi jugaven a basket -molt bé- nois negres i blancs.

 Vam anar a la missa de la catedral d'Amberes. Emoció de participar-hi dins aquella joia gòtica impressionant, envoltats de pintures dels grans mestres flamencs; fou celebrada per un jove capellà pelut que semblava talment sortit d'un quadre flamenc renaixentista. Un altre moment emotiu va ser al contemplar després, l'obra mestre de Rubens, La davallada de la creu; amb el pal.lid cos de Jesús com a font de llum de les altres figures. Flandes és catòlica i bastant pietosa, i se celebren moltes festes religioses als carrers de les ciutats.

A Gant

Dia i mig de tardor fresca: pluja i vent. Ens trobem amb un capvespre amb un centre desangelat, nosaltres gelats. Espantats pels preus dels sopars. Amb tot el sentiment anem al Mc Donalds. L'endemà -i és un consell valuós- trobem al costat del castell una fritterie, i a la segona planta, dominant el bonic carrer, menjarem sols i barat en uns còmodes sofàs. A Gant poguérem veure el vitrall de coronació i la pica baptismal del més gran emperador que veieren els segles: el "nostre" Carles I. La de l'hotel -amabilíssima, potser per la botella de xampany que veiérem arraconada- no dominava massa el francès, reconeixia. Va haver de pensar una bona estona per dir-me com es deia gastar, spend the money -sóc català- en francès -dépenser-. Bonic tot, però recordeu que la Venècia del Nord és Brugges.

A Brugges, i dues anècdotes

Que no ve de bruixes! com ignorant pensava jo, sinó de pont -del bryg-bridge anglosaxó-. Aquí la plaça ja és de dimensions grans  i espectacular com avisava Anakin. Aquí decidirem fer la musclada belga. Al ser migdia eren més barats que els 17-20 euros la ració, habituals. Els àpats de musclos -mussels from brussels feia la gràcia el camarer- són típics amb patates. Tastàrem la carbonade flamenca -vedella, ceba, farigola i llorer, cuinat amb cervesa. Els musclos estaven al punt de cocció, fets a la cervesa -quasi imperceptible- però no vaig valorar la diferència als musclos al vapor d'aquí. Com que el camarer s'enrollava li vaig preguntar com es deia el compte en neerlandès. Rekening, diu, El dolo roso. Vaig pensar: què diu del dòlar? I diu: El dolo roso is rekening! Es referia a la Dolorosa! A l'hora de pagar ens diu senyalant el teclat de la maquinota de la tarja: Service no compris, pourboire, propina. Jo li vaig dir, rient, que molta crisi, que ja estava bé, i que era dolo roso els 3'5 euros per una mica de pa amb mantega -ja comptava que en això ens clavarien-, i la dona, poc aimant de incidències, mentrestant ja havia clikat a la màquina dos euros. En fi, no és per la quantitat, sinó per la picaresca. Herència dels nostres tercios? És ben viu el seu record -a un llibre de visites, un apañolàs graciós signava: Volveremos, Un tercio.

Així mateix la cosa hispànica hi és molt present: per la cosa del turisme a la nostra costa i per Fabiola i pels immigrants. Molta gent parla espanyol. Parlant de la Fabiola explicaré que una botiguera que va buscar conversa -potser sorpresa que busqués un diccionari de butxaca holandès-  no sé com va sortir a parlar de la guenya. La meva comprensió del francès oral és relativament modesta i en aquell moment no l'entenia. Era  reine! la Fabiola! Vaig tenir un pensament genial, ràpid i precís que va deixar a aquesta bona dona  literalment  sense parla -i mira que xerrava!!-: vaig recordar i li digué que el vestit de núvia de la Fabiola el van fer al meu poble -és cert.

13 comentaris:

U.Q.F. ha dit...

Criteri, em va quedar pendent comentar, del teu post antrior, que em va fer molta gràcia retrobar-me amb l'expressió "patates rosses", que des dels meus anys vallesans no havia tornat a sentir. També tinc debilitat per "una camama". M'encanta.
I seguint en aquesta línia, l'adjectiu "quica" també té molta arrel, però veig que ho escrius amb K. Em sembla que ve d'una varietat de gallines, la gallina quica. M'ho sembla...

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Noctas ha dit...

mmmmmm les mc Donald m'encanten. Si de mi fos, les menjaria dues vegades per setmana. Llàstima que la parenta em cuidi tant i m'ho impedeixi. Hauré de pegar-me un viatget com el teu per fer-ho...abraç

Criteri ha dit...

UQF, suposo que has vist que no sóc cap purista, fins i tot potser no repaso prou l'ortografia -és quica, mea culpa-, però m'agrada el vocabulari genuí i reivindico patates rosses, que no sé si és específicament vallesà.
Quica, xica, pica, :)

Indíbil, això és molt fàcil: sudest peninsular :)

Noctas, jo tampoc "els hi faig fàstics" al tio Ronald, però anar a
l'estranger és també gastronomia i vaig als Mc només en cas de necessitat.

Agraïment i satisfacció que Evo explicités que li agradava llegir les meves andances, i de rebot a tots els amables comentaristes.

Criteri ha dit...

Ah, i òbviament gràcies també als lectors encara que no comentin.

Indíbil ha dit...

Doncs fins el proper Novembre, col.lega!! Jo, sempre amunt i avall...

Anakin ha dit...

Esa plaza, Criteri, si la pillas un mediodía de sol, tiene un clolorido precioso. No sé si tuvistes esa suerte con el clima.
Bueno, veo que almenos te acordastes.

Indíbil ha dit...

Ah, Criteri... no ho has endevinat,rei. Ho sento. Ja es veu que mai has sigut rojo-marxista-masón, ni moltes altres coses més. L'estranger el coneixes, es evident que prou bé però, d'els nostres veins espanyols n.p.i.

Criteri ha dit...

Anakim, trobàrem el dia perfecte, quasi massa calor per a mi. Era dia de mercat, i ens férem amb embotit de senglar, cervesa artesana i quatre
bulbs (?)
El color, sí senyor.

Indibil,Tal com venia a dir a UQF, a vegades no repaso prou, faltava una o:sudoest, ja que tan podia ser Extremadura com Portugal, gran competidor del suro gavarrenc, d'altra banda. Bon viagem i bons contactes :)

Indíbil ha dit...

Excuses acceptades. Ok. Es Huelva. Desprès l'Extremadura i Portugal (Alentejo) i per acabar-ho d'adobar un altre cop l'Extremadura. Quan torni vindrè al Teo per coxeixe'ns personalment. Portarè un pernil ibèric autèntic de glà. Per a nosaltres nomès, acompanyats de les senyores i dels nostres famèlics fills. Ningù més, que per aquest blog hi venen molts "gorreros" castellàparlants i em fa molta nosa haver de parlar castellà amb ells. No em sap greu escriure'l. Doncs, a reveure, mon ami! >:-)

Evocacions ha dit...

No cal que m'agraeixis res. No cal, perquè segueixo preguntant: a veure, qui sap la raó d'aquestes magnífiques cròniques?. Mira, sense que serveixi de precedent, i després de tant crítica absurda com has tingut: perquè tu ets una persona de carn i no de plàstic.
Indíbil, un desconegut agradable. Ja era hora. I educat.

Criteri ha dit...

Arribo de la muntanya i em trobo la "invitació". Hauria de dir que no se d'on heu tret que el Teo sigui un lloc adequat. No hi ha ni cadires!
On verrà. Per cert, fixeu-vos lectors en el simpàtic detall tintinesc de l'emotikon.

Evo, i tant que ho agraeixo. I jo mateix et contesto la primera raó que se m'acut, potser l'unica virtut, és intentar i a vegades saber destriar el gra de la palla, el que realment pot sorprendre o servir pr alguna cosa al lector, ni que sigui distreure'l una estona. Recíprocament et dic també que aquesta és una gran virtud teva, la de saber destriar allò més interessant que et passa pel davant cada dia.

Criteri ha dit...

Arribo de la muntanya i em trobo la "invitació". Hauria de dir que no se d'on heu tret que el Teo sigui un lloc adequat. No hi ha ni cadires!
On verrà. Per cert, fixeu-vos lectors en el simpàtic detall tintinesc de l'emotikon.

Evo, i tant que ho agraeixo. I jo mateix et contesto la primera raó que se m'acut, potser l'unica virtut, és intentar i a vegades saber destriar el gra de la palla, el que realment pot sorprendre o servir pr alguna cosa al lector, ni que sigui distreure'l una estona. Recíprocament et dic també que aquesta és una gran virtud teva, la de saber destriar allò més interessant que et passa pel davant cada dia.