3 de setembre de 2010

Viatge a Bèlgica -Flandes- i coses del país (1). Prolegòmens,Brusel.les i part d'Amberes

No va començar bé el viatge no: poques hores de son;   de matinada, a punt d'arribar a l'estació de Mollet recordo que m'he deixat una llentilla -no porto mai posades les dues per horror d'oculistes-, torno enrere i perdem el tren; més tard vaig veure que també m'havia deixat els calçotets.

A l'aeroport mengem les dues pastes que portàvem. Compartim un got de cafè amb llet dels grans i estalviem quasi dos euros només amb el cafè . Altres prenien un mini-esmorzar de 6 euros i molts encara en deixaven. Primers diners estalviats. Nosaltres invertim l'estalvi d'aquestes collonades en compres d'artesania i brocanteria. El mateix amb les cerveses a Bèlgica, grosses compartides...i guardiola. Per cert, l'establiment era dels Sostres-Semon.

A Brusel.les primera estada,  menjar

L'hotel estava a 300 metres de l'estació. La gran cadena Thon, Noruega, al pis 22e!! Primer dia,  passeig "tranquil" pel centre. La plaça de Brusel.les és una conjunció extraordinària d'edificis extraordinaris, que encerclen cafeteries elegants i envoltada, això si,de comerços de xocolata, puntes de coixí -xinos i nacionals- i souvenirs.  Però no més gran que un camp de futbol. Un restaurant barato per a sopar -arreu el país- és un oximoron. Cal cercar -a prop- les fritteries. Quasi tot arrebossat això sí, però llaminer i on hi trobareu les extraordinàries patates rosses a la belga. Els emblemàtics musclos...una camama. Ja sortiran a Bruges. Hi ha una quantitat de Kebaburies espantosa. Xocolata doncs, frittes i gaufres que en flamenc és waffels són les peculiaritats que sobresurten, tot i lo poc que ens vàrem entaular.

Ves que em va agafar que em vaig emocionar a l'apartat del Tintin al Musée de la bande desinée, en uns panells que ens descobrien Tintin -Tintin est toi- Potser ambé ens descobrien a nosaltres nens , encara que homes cepats, embadalits amb aquells personatgets dibuixats? potser de veure com n'era de compartida aquesta meva afecció pels vells tebeos? El museu era ambientat en reproduccions de vells kiosks i altres escenografies.

A Amberes

Al sortir de l'estació venint de Brusel.les: Ens hem equivocat de país, de dia, i d'any. Ens sobtà trobar-nos un dissabte amb tot tancat, gent vestida diferent, unitats familiars calcades a cada deu metres  cotxet, canalla, molta, ells amb una espècie de frac, mitges blanques i un capell rodó pelut, molts varons amb tirabuixons, i elles com sortides de les pel.licules dels anys 40, amb aquells vestits de "corte" i "tocados" al cap. Havíem aterrat al barri jueu, un dels més importants d'Europa, zona del comerç i talla de diamants. No vàrem parar de veure'n., al centre ni un. N'hi han algunes desenes de mils. Com a mínim molt curiós.

9 comentaris:

Evocacions ha dit...

Home, Criteri! No fotem! Les lents... oblidar una.... d'acord.... però els calçotets! No fotem!
Home, lo de l'estalvi en fa pensar que potser amb tu es pot viatjar.. Potser... SOstres-Semon? Ben fet, l'estalvi... per si de cas és l'SS.
EP! s mi també m'agrada fer un passeig pel centre el primer dia!
Quina sort, viatjar com tu, quina sort....
Ara m'has fet gelos i penso en Lisboa.... Però demà el nen juga!

Anónimo ha dit...

Si hoy es martes, esto es Bélgica.

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

Evo, si no fas els deures in situ, prenent alguna nota et descuides de moltes coses, però tanmateix m'agradaria llegir la teva estada a Lisboa. Més avall tens a un company amb qui pots recolzar o contradir.

Agraeixo a Indibil les informacions -tan si las ha escrit per els lectors del Criteri o no- que sens dubte han de ser utílissimes en una visita. La gastronomia...no pateixis, per notícies i per Madeira ser que és bona, sana i barata.

Una pel.li, la de martes Belgica, de la que tothom recorda el títol i prou, no s'ha projectat més. Tinc ganes de tornar-la a veure. No recordo que hi feia el Donovan per allà.

Indíbil ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

Amic Indíbil, havent-me-les amb qui les he -sembla que tinguéssiu relació amb el cos diplomàtic:)-passo a "vosejar-vos, tot començant dient que si dubtava que l'escrit era pastejat o no fou: perquè és la tònica habitual dels blogs, i segon per modèstia...ja m'enteneu. Ara bé, us guanyo -i a molts que ens volien alliçonar- en una cosa: no he estat mai rojo-marxista
No sigueu modest, segur que parleu més de dos idiomes :)

Crec compartir el vostre portuguesisme, fins hi tot tinc alguna gramàtica i diccion.
Ara bé, amb Madeira passa com amb Catalunya, els qui la veuen per primera vegada la troben bonica, els que l'hem vista més bonica en fa mal com tants llocs s'han espatllat, això ens digué el taxista de Madeira i ehem el lloc del que jo també n'estic enamorat és Porto Santo. No ho diguem massa alt, hi ha una urbanització projectada del Bofill, perill, amenaçant en destruir tot el seu encant.
Reitero l'agraïment.

Evocacions ha dit...

Sóc un admirador de Portugal des que vaig coincidir, fa una pila d'anys, amb uns portuguesos a Luxemburg. Indíbil s'ha guanyat la meva admiració per afinitat. Criteri: em costa escriure (els nens, les classes....) Però aquest cap de setmana diré quelcom.. M'encanten les teves cròniques de viatge. Tenen no sé què... A veure qui s'anima a dir el que tenen les teves cròniques

Indíbil ha dit...

Apreciado Sr. Criteri: antes de pasar a comentar el “leit motiv” del presente post, permítame expresarle, en consonancia con el espíritu de su artículo, que mi intención de voto así como el de toda mi familia, coincide con la opción representada por la formación nacionalsista CiU, liderada por el mítico rey Artur al que los sociatas pretenden menoscabar y zaherir, apostillándolo con la deshonrosa coletilla publicitaria diseñada por la nada inteligente “Nomenklatura” de la calle Nicaraguae, “Mas de lo mismo”. Como quiera que mis múltiples ocupaciones no me permiten disponer de mi propio tiempo tal y cómo desearía, me vi en la obligación de postergar la respuesta al post del pasado 7 de semptiembre en que Ud. se ufanaba, como reprochándome mis ideales, no haber pertenecido ni flirteado jamás con los rojos-marxistas. No le falta a Ud. razón por lo que respecta a su propia conducta pero no es prudente ni justo enjuiciar a todo el mundo por igual. Piense Sr. Maspons que en la larga noche que siguió al fin de la contienda, sólo unos pocos ciudadanos se organizaron, lucharon y defendieron los ideales de la liberación del yugo franquista -no digo de la Libertad, así con mayúsculas-; fueron las organizaciones sindicales de nuevo cuño surgidas a principios de los años 60, CC.OO, USO, HOAC, etc. y los partidos de inspiracion marxista como el PSUC del que aun conservo el carnet y los estatutos escritos en catalán. De socialistas no llegué a conocer ni uno. ¡Todos escondidos, cagados de miedo!... y de católicos, los ya citados de la HOAC y otros afines a las tesisi progresista de Mons Teilard de Chardin. Así es que una vez hecha esta reflección.aclaración, le ruego que noo se dé Ud tanta auto.coba porque ser católico, entonces, no tenía ningún mérito porque eran partícipes de pleno derecho del poder dominante. Saludos cordiales.