Viatge a la capital de les sueques . Part I

Sense saber-ho ni voler-hi anar ara, em vaig trobar embarcat -avionat- viatge a Estocolm per decissió de dona i bambins. Em vaig anar atemperant quan em vaig assabentar que era més barat que anar a Londres. Però arribar-te a Helsinki o Tallin, a quatre passes, o veure més del país, impossible.

L'Estocolm essencial, per a viatgers. Anècdotes i algun consell. 

- El Museu del Vasa -un em digué: el museu de Barça?- El Titanic de Suècia. Per defectes de fabricació el que havia de ser la joia dels mars s'enfonsa només disparar les salves els seus canons. Tres-cents anys després el reflotaren i recuperaren el què dúia i sembla que els hi ha resultat rendible. Grandiós però millor el Framm d'Oslo, on hi pots vaguerejar lliurement per dins.

- Els palaus reials. A la tornada agafarem un vaixell, era el primer dia i passàvem trinxant les plaques de gel.

- Skansen. Conjunt d'autèntics habitatges, tallers i botigues antigues, etc, en un entorn natural i amb fauna nòrdica. Assistirem a un pique violent entre ossos.

- L'ajuntament i la seva torre. El guia, que tenia un anglès de persona normal i se l'entenia bastant, anava fent preguntes i jo en vaig contestar una -el sostre de la sala de plens s'assemblava a la carcassa d'un vaixell-. Encabat va preguntar: Any question? NO vaig perdre la oportunitat de dir davant d'un seguici d'italians, japonesos, americans, que fins fa poc alla s'hi asseia "a catalan of -o from- Lèrida,Lleida". Es va estranyar i fent broma digué: "Representava la minoria catalana, suposo". El de LLeida l'han ascendit. Informació de Españoles en el mundo.

I això és tot. Podem sumar-hi el museu pictòric i la catedral que la trobarem tancada..

Altres: Òbviament hi ha l'espectacle de la ciutat: el carrer comercial, el de la marxa, l'antic, etc. És un ciutat en que es camina molt -són illes i ponts- i més amb la meva dona. Des de les 10 fins a les 21 només seiem per menjar -generalment als bancs- i al water. Si algú és mitòman, a lloc cèntric hi ha l'apartament de la Salander, quina millor gràcia és estar a prop d'un restaurant vegetarià -buffet- inexcusable i tenir les millors vistes. Després de menjar-hi i de dies sense butifarrota i altres carnasses vàrem mig aborrir la carn. Arreu, un cafè són 200 centilitres, l'aigua com a tot Europa no es paga, cosa que representaria un estalvi de 4000 pessetes diàries -si fèssim 4 persones dos àpats-. Treiu-vos el passi de transports. Hi ha unes galeries -tres vegades el Boulevard Rosa- que no es veuen de fora, al centre, no recordo si Store o Gallery...on hi ha a més un disco pub. Interessats: també hi ha encants -flea market- a 20 minuts.

Particularment aconsello aprendre quatre paraules en suec, aprendren la complicada fonètica m'és engrescador i és assequible.

Preus: tot el que no són alguns capricis cap exageració.
Temps: de fred en feia a estones -semblava diferent- però no en vàrem patir massa, amb vent als molls potser una mica més, d'hivern molt passable, en definitiva (primers d'abril). Darrera el radiador hi havia un forat que expel.lia ventilació -aire no calent-, cosa que suposo va evitar que engeguéssim el radiador. 

Gent 

A l'hotel la parella recepcionista era hollywoodiana: noi i noia guapos, alts, rossos, simpàtics, servicials. El noi amb una sana curiositat manifestada p.e. amb l'interés amb que escoltava com ens va anar als Encants d'allà o l'expressió quan li vaig donar notícia d'aquest blog i post. La noia, de bellesa i expressió serena, dolça qual mandarina, d'una simpatia profunda i innata, enlluernava. Salutacions si em llegiu, amics.

I en bona mesura així era arreu. Penses: Quin collons de defectes tindran aquesta gent? És tal com ho veiem? Suposo que fregant trobaríem coses displaents. Tot i això quan es deleixen pel "paradís" sureny crec que no saben ben bé què diuen.

Feminisme femení
Ens va sorprendre veure una poli molt prenyada i algún lavabo amb el cartell d'unisex. Allà el feminisme no s'ha d'imposar amb quotes ni sermons. És més, diria que aquesta paraula ni es fa servir. La igualtat arriba fins on arriba el sentit comú. Em va cridar l'atenció l'actitud de les sueques al metro. A casa nostra les dones hi van més aviat amb al cap cot, allà ben dretes, dominant l'escena, molt mirones, cosa que òbviament em dificultava les anàlisis antropomòrfiques.

Fi de la primera part, que he vist que potser s-ha allargat massa amb les informacions turistiques.