14 d’abril del 2010

Viatge a Estocolm -i II- (Aquest post té regal)

Luterans i religió
Pel nord celebren bàsicament la Pasqua, amb la parafernàlia d'aquells ous tan bonicament decorats. Això pensava, però vaig veure que commemoren també el Good Friday -totally red in calendar, ens van dir. La religió té més importància de la que pensava. De fet l'skyline d'Stockholm són les punxes de les esglèsies -i l'ajuntament. Però és més, arreu trobes llocs de culte. Al costat de l'ascensor de l'hotel una porta comunicava a la ImmanuelKirken! Hi entrarem diumenge per la porta del carrer i ens trobarem amb uns espais impressionants i moderns: recepció, escenari, lloc de culte, "sunday school", amplíssima cafeteria, etc. Era l'hora de cel.lebració, tot ple, la gent polida i mudada, coral "tunificada", etc. Sana enveja i plany pel què els cristians d'aquí no sabem fer. I sobretot el convenciment de la bondat de formar comunitat amb un lligam espiritual.

El retorn del caçador

La dona nòrdica -pels llatins- podria per se ser motiu per a viatjar al nord. A les amigues que sé que em llegeixen, els he de dir que no és menyspreu a la fèmina llatina, que estimo, però el contrast a la força ens ha de frapar -compte que la dona diu lo mateix dels suecs. A diferència de Noruega a Estocolm hi ha molta multi-culti i avui has de tenir àgil vista felina per destriar l'objectiu visual...o espècie cinegètica desitjada. Estem parlant d'especímens de díficil cacera, però mentre no hi ha veda hi ha esperança.

Inevitablement em venia al cap els meus antics tours per Lloret i rodalies, i en alguns moments semblava que es despertés en mí el vell instint caçador depredador dels meus twenties -en companyia del germà de la honorable candidata ;)- i que de fet no acabaven en res més que quatre tontades. (continuo el tema més avall) (Ai si llegeix la dona!)


Un xil.lè atípic desfà tòpics


Mentre miràvem unes peces de vidre nòrdic als encants d'allà, el paradista -xil.lè- ens va clissà i va encetar llarga conversa. A El Vendrell tenia una immobiliària que va vendre abans de les vaques grasses. Perquè van triar aquest viatge a Suècia tants xil.lens? vaig preguntar. Ens va malparlar dels exil.lats de Pinotxet : "tiraos y envidiosos". Van apuntar-se a les ajudes grandioses que donava de bona fe Suècia; alguns jubilats amb quaranta anys (sic). Ara la moma ja s'acabat.

Digué dels suecs "ni socialdemocràcia ni nà, esta gente quiere ser americana y les encanta que les hables en inglés". No sé si fiable del tot però en part així em va semblar també. No cal dir que el xil.le -també ex-perseguit- estava mal vist pels seus.

Seria llarg parlar de les ajudes que reben -suecs o residents. És una societat sense massa diferèncias i això no ve de cap revolució ni miracle: La bona administració és revolucionària. Eh, Evo?

Corolari i el regal   


Acabo demanant perdó per la gossadia de parlar d'un lloc que he vist en uns dies, és però fruit d'impressions reals aplegades a informacions concloents. Així mateix és obvi que tampoc -tot intentar-ho- m'atorgo el caràcter de ciutadà exemplar "a la nòrdica". Som d'on som. I sé que la meva vena surrealista i passional i punt anàrquica no és pas nòrdica.

En definitiva, lloc ideal per a qui no li molesta el "mal temps" ni estar molt temps recollit -les cases són acollidores i calentes-. Si no us agraden les gentades ni els carrers plens de cotxes; si us desquicia el soroll,si aprecieu el sentit de l'ordre, la seguretat a tota hora, oferta cultural assequible i extensa, el tracte educat, la solitud, el gaudi de la natura propera, en fi, tot el que és contrari d'aquí!: Benvinguts al nord. Amanit amb rosses esculturals i una cuina gustosa i sana, i sobretot predisposats a descobrir una altra realitat. Política: vinc inútilment refermat en l'aserció de Pich i Pon: Les tres coses més importants per un bon govern són ministració, ministració i ministració -i això fa bons ciutadans. Jo encapçalaria una subscripció  per a una immersió nòrdica als nostres governants. Post de les tres emes.

Sense pensar massa a vegades m'he anomenat anglòfil. Segurament ara sóc filonòrdic. I si ens haguéssim de guiar per això...   Existeixen, no desta guisa però jo l'has he vist, Evarist!  Jo em quedo pero amb les noruegues.

Desitjaria amb aquestes parrafades haver complert en alguna mesura l'aspiració del blog: formar, informar i entretenir. Tak sa mykette! I a veure si el consulat em convida a alguna cosa.

24 comentaris:

Herrgoldmundo ha dit...

El retorn del caçador. Sí senyor, molt ben explicat!
Aquest estiu em va passar una cosa semblant a Blanes.
Em vaig posar cardíac quan anava a la platja amb la família (sort de les ulleres de sol) veient a tanta joveneta exhibint-se tant impúdicament.
Ayssss, els twenties...

alastair ha dit...

Señor Criteri, yo también conocí a un chileno en mi segunda visita a Estocolmo, donde unos amigos nos habían prestado su piso. Entré con mi señora en un restaurante que parecía acogedor y nos pareció que el ambiente era sudamericano. Mi señora es argentina, yo no tengo esa suerte, y sabe más de acentos del Cono Sur que yo. Me dijo que eran chilenos. Así que le pregunto al que parecía el dueño, por romper el hielo antes de pedir la comida, ¿ es usted chileno? Y me mira fijamente y tras unos segundos que se me hicieron eternos responde “y a mucha honra”. Así que aclaradas las cosas charlamos de esto y de lo otro y de Estocolmo, y mi mujer le demuestra admiración por la puntualidad de los autobuses de la ciudad, que pasan cuando indica el horario, y no antes ni después. Y el chileno dice, aquí están bien organizados, la gente moriría por congelación si el autobús no fuera puntual. Era Marzo. Ministració.

MUCHACHADA BORJAS ha dit...

Realmente esta imagen realmente clarividente y sobrecogedora del rigor que quiere establecer a la hora de querer analizar la temática del sexo nórdico entendido por sufrir a manos de otros, hombres de pasado nazi, estados cómplices y demás cartulaje, que tan bien describió STIEG LARSSON, primo segundo del enigmático UNALUNARARA, autor de bestsellers como LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES.

Solamente hago una loa positiva de su pequeño fragmento literario y las remembranzas a otros autores del gran genero del pulp fiction, del cual yo también escribo en mis ratos de descanso y recreo, canutito en mano, para enardecer mis sobados epítetos y otros topicazos.

Y en esta hora crepuscular y primaveral, con la ganona bien estimulada por el cannabis... DEJADME DECLAMAR COMO UN ORANTE SIMPAR.

VISCAN LAS SUEKAS LLIURES DE "PARÁSITOS" QUE VIVEN DE GRITAR CONSIGNAS MACHISTAS, CON LA INTENCIÓN DE COLOCARSE LAS MUY LADINAS CON EL MANDO Y EL CONTROL.

VISCA NORUEGA LLIURE DE MEDIOCRES, INCULTOS Y ENGREIDOS COMO YO MISMO.

VISCA LAS VIKINGAS LLIURES DE ANALFABETOS POTENCIALES CUYA ÚNICA CULTURA SON REPETIR ESLOGANES SIN COMPRENDERLOS.

El subsconsciente juega malas pasadas, si a veces aspira a retomar viejas leyendas sin conocer el alcance y se une uno a ellas para retomar viejas andanzas otrora en el tiempo.

"Oido cocina¡¡¡¡¡?????????

Criteri ha dit...

Sí, Apañó, això és el que deia quasi exactament el meu amic de correries! "Em poso malalt".

Exacte també a., mantinc la teoria que a la seva bona manera de fer hi ha ajudat moltíssim el clima. Recordo un article fantàstic de J Maragall que parlava de les desgràcies de la calor i l'estiu.

Muchachada, aquesta vegada -llegint les primeres línees- quasi ens enganyes.

Brian ha dit...

Diu el Criteri: "Apel.lo a Brian, que esbossi en comentari o post què és ser anglòfil..."

La cosa no te gaire misteri:

Filia: "Simpatia apassionada per una cosa" diu el diccionari de la EC. "Afición o simpatía" diu el RAE

Em quedo més aviat amb el segon; lo de "apassionada" em sembla excessiu. No fa gaire, arran d'una de les fitxes del UQV, vaig fer aquest comentari al bloc del item fitxat (el reciclo i m'estalvio feina):

"Conservo, desde los lejanos tiempos en que escuchaba al lado de mi padre la BBC por onda corta, un difuso sentimiento de admiración y envidia hacia el pueblo inglés. Mi héroe infantil era un idealizado gentleman -flemático, racional, insobornable- que lo mismo podía materializarse en el imperturbable Fileas Fog, creado por Jules Verne, que el el coronel Nicholson, interpretado por Alec Guinness en El puente sobre el río Kwai o el misógino profesor Higgins de Bernard Shaw.

Como todos los sentimientos, este mío tenía más de irracional que de fundado. Pero el corazón tiene razones que la razón no entiende, y aun perdida en el recuerdo aquella infancia mía, ese poso de irracional admiración sigue en buena medida en pie: soy irremediablemente anglófilo. Y cuando oigo, o veo, los media españoles (o catalanes) tan odiosamente tendenciosos, no puedo evitar añorar aquellos boletines tan pulcramente objetivos e imparciales de la BBC."

No sé si et pot servir. Això sí, recalco lo de irracional; les filies i les fòbies sempre ho son.

Anònim ha dit...

Bo,Bo,BO, molt bo.

Anònim ha dit...

Molt Bo, Brian, tu vals moltes calés, visça els teus records, apa Whiston Churchil.

Anònim ha dit...

Moltsestetescabriolis i sempiternespallassos dels boxshblogueres.

Anònim ha dit...

Visçatotelsnascutabcnilamarequeelsvaaprir,algunssonbereberestrufatsaargeliaisantacolometadebcn.

Anònim ha dit...

AquestestElstocolm delaapurria iles coses malfetes perlesestrangersicolonsdemerda foraalasevaimiseraterra

Anònim ha dit...

Totalagentsensepasatisensefutur, esmostraenaquestsespais onlacobardiailamiseriamoralpriman i mesameselssubnormalsprofundsarriban acreerseunesmiseriesmesgrans queelmesdessgraciatdetothomel mon.

Maspons ha dit...

Tot i que no resolts el meu dubte, s'agreix el comentari. Compte, dubte que hauria de ser de vital importància pel país: què ser quan siguem grans.

Sóc prosurrealista però anònim això em supera, o és el teclat?

Efrem ha dit...

Amb aquests posts quasi que ja no cal anar-hi, grans descripcions, sí senyor. Del nord només he anat a Amsterdam, i malgrat ser famosa per la seva semblança xauxera amb el sud, déu n'hi do la diferència!!! Vaig notar el canvi de paradigma. Carrers nets i aire pur. La gent molt educada (però no et passis ni un pel amb ells perquè no estan pas gens per òsties tampoc).

Per cert, diria que aquest anònim va fins a les celles d'alguna cosa, quina cosa tan psiquedèlica xD!!

Anònim ha dit...

Jaestabedecolonsdemerda, nosagafanlesmulleresambrajaioloriferes ienscoloniánifanfilsdeputes inosaltresnosabemdequinsparessom, foraalasevesterres. Viscacatalunyalliuredecolonsdemerda.

Anònim ha dit...

moltagentdeaquestblogsonunsmalparits elborjasesunporcgran ialgunquealtreteelsesfinterstansuausdecocaqueelsrezumaperlesorellesilapunta delapirulaalobonobo sonmoltagentsensepatriasonasquerososcolonsespanyols

viscacayalunyalliuredecolonsestrangers

Anònim ha dit...

ViscaCatalunyaTriunfantiBonCopdeFac sobretotals colonsEspanyolosiafricans elsqualsvolagafarnoslesmulleres jaestabeadeguelloambelfac

ViscaCatalunyaLliuredeColonsVisca elsnostresCollons ForaEstrangeresdemerda

CatalunyabuidaperoNostra

ViscaCompanysViscaCatalunya

Totsalparetonafusselats-ja-

Anònim ha dit...

Estemfemlallistaperlaprimeranit delimpericatalan, aquestanitseraladelsganivetsllargsdelahistoriacatalana itothomelspassaremaganivet, primerselcolonsdemerdaiafricans.

Viscacompanysmortpelsfascistescolonitzadors.

Anònim ha dit...

Abans caldria prendre's un cafè (potser amb sal. SI CAtalunya és com el paio aquest anònim, em faré noruec.

Jaume ha dit...

Farem primer Noruega. Hi ha un bon amic. Jo ja m'he fet vell. No hi ha res com una gran dosi de regularitat i les coses ben fetes per deixar-hi entreveure l'humor de tot plegat. Món de mones. Salut i INdependència

Jaume ha dit...

com se'ls nota als espanyols anònims fent-se passar per xenòfobs catalans!!

Criteri ha dit...

Gràcies i sí Efrem, sembla que Holanda sigui xauxa però si t'agafen fumant un porro pel carrer t'empaperen!

A veure anònim, lo que dius podries dir-ho però amb unes condicions:
Escrit més intel.ligible i curt
Que vingui a tomb
I serè -de cos i ànima-

Si la cos continua per aquests viaranys em veure obligat a esborrar, cosa que no he fet mai.

Anònim ha dit...

Esticd'acordenqueesborrestot,pertotalamerda,tota, d'unsialtresiladevostelaprimera, tensalgunscol-laborantsdemerda anglofobosisenilsmésalladelmonilamort queviusenaquestoasisterrenal ocupantespaisdegentbonaihonesta, foraelsgentilshomdetitolsisenior. almalparitborjaslihaurendetallarelcollonsideixarelseuespailliureperlagentcatalanadeprocomlaunallunarara.

Criteri ha dit...

No hi havia pensat Jaume :)
Deixa't estar d'anys, una vegada has vençut el sedentarisme tot marxa animat -a mi m'arrossseguen per anar llunya els de casa però-.

Anònim ha dit...

EsnotaqueelJaumeSanzesEspanyolievolfer galonsdavantdelsseusbonobos, unatraidoriarepugnantdintredelsquevolseradoptats.