Viatge a Estocolm -i II- (Aquest post té regal)

Luterans i religió
Pel nord celebren bàsicament la Pasqua, amb la parafernàlia d'aquells ous tan bonicament decorats. Això pensava, però vaig veure que commemoren també el Good Friday -totally red in calendar, ens van dir. La religió té més importància de la que pensava. De fet l'skyline d'Stockholm són les punxes de les esglèsies -i l'ajuntament. Però és més, arreu trobes llocs de culte. Al costat de l'ascensor de l'hotel una porta comunicava a la ImmanuelKirken! Hi entrarem diumenge per la porta del carrer i ens trobarem amb uns espais impressionants i moderns: recepció, escenari, lloc de culte, "sunday school", amplíssima cafeteria, etc. Era l'hora de cel.lebració, tot ple, la gent polida i mudada, coral "tunificada", etc. Sana enveja i plany pel què els cristians d'aquí no sabem fer. I sobretot el convenciment de la bondat de formar comunitat amb un lligam espiritual.

El retorn del caçador
La dona nòrdica -pels llatins- podria per se ser motiu per a viatjar al nord. A les amigues que sé que em llegeixen, els he de dir que no és menyspreu a la fèmina llatina, que estimo, però el contrast a la força ens ha de frapar -compte que la dona diu lo mateix dels suecs. A diferència de Noruega a Estocolm hi ha molta multi-culti i avui has de tenir àgil vista felina per destriar l'objectiu visual...o espècie cinegètica desitjada. Estem parlant d'especímens de díficil cacera, però mentre no hi ha veda hi ha esperança.

Inevitablement em venia al cap els meus antics tours per Lloret i rodalies, i en alguns moments semblava que es despertés en mí el vell instint caçador depredador dels meus twenties -en companyia del germà de la honorable candidata ;)- i que de fet no acabaven en res més que quatre tontades. (continuo el tema més avall) (Ai si llegeix la dona!)


Un xil.lè atípic desfà tòpics

Mentre miràvem unes peces de vidre nòrdic als encants d'allà, el paradista -xil.lè- ens va clissà i va encetar llarga conversa. A El Vendrell tenia una immobiliària que va vendre abans de les vaques grasses. Perquè van triar aquest viatge a Suècia tants xil.lens? vaig preguntar. Ens va malparlar dels exil.lats de Pinotxet : "tiraos y envidiosos". Van apuntar-se a les ajudes grandioses que donava de bona fe Suècia; alguns jubilats amb quaranta anys (sic). Ara la moma ja s'acabat.

Digué dels suecs "ni socialdemocràcia ni nà, esta gente quiere ser americana y les encanta que les hables en inglés". No sé si fiable del tot però en part així em va semblar també. No cal dir que el xil.le -també ex-perseguit- estava mal vist pels seus.

Seria llarg parlar de les ajudes que reben -suecs o residents. És una societat sense massa diferèncias i això no ve de cap revolució ni miracle: La bona administració és revolucionària. Eh, Evo?

Corolari i el regal   

Acabo demanant perdó per la gossadia de parlar d'un lloc que he vist en uns dies, és però fruit d'impressions reals aplegades a informacions concloents. Així mateix és obvi que tampoc -tot intentar-ho- m'atorgo el caràcter de ciutadà exemplar "a la nòrdica". Som d'on som. I sé que la meva vena surrealista i passional i punt anàrquica no és pas nòrdica.

En definitiva, lloc ideal per a qui no li molesta el "mal temps" ni estar molt temps recollit -les cases són acollidores i calentes-. Si no us agraden les gentades ni els carrers plens de cotxes; si us desquicia el soroll,si aprecieu el sentit de l'ordre, la seguretat a tota hora, oferta cultural assequible i extensa, el tracte educat, la solitud, el gaudi de la natura propera, en fi, tot el que és contrari d'aquí!: Benvinguts al nord. Amanit amb rosses esculturals i una cuina gustosa i sana, i sobretot predisposats a descobrir una altra realitat. Política: vinc inútilment refermat en l'aserció de Pich i Pon: Les tres coses més importants per un bon govern són ministració, ministració i ministració -i això fa bons ciutadans. Jo encapçalaria una subscripció  per a una immersió nòrdica als nostres governants. Post de les tres emes.

Sense pensar massa a vegades m'he anomenat anglòfil. Segurament ara sóc filonòrdic. I si ens haguéssim de guiar per això...   Existeixen, no desta guisa però jo l'has he vist, Evarist!  Jo em quedo pero amb les noruegues.

Desitjaria amb aquestes parrafades haver complert en alguna mesura l'aspiració del blog: formar, informar i entretenir. Tak sa mykette! I a veure si el consulat em convida a alguna cosa.