7 de maig de 2012

Europa s'ha adonat del que jo ja fa temps que deia . I pregunta pèrfida sobre la "república"

El 2010 publicava jo al Contrapunt: "¿Què passa aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? -o infraestructures!.En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? ... Penseu. I si no trobeu la resposta -"clara, com un got d'aigua clara"- cliqueu aquí. Però primer feu l'exercici de pensar sisplau. Si no hi esteu d'acord penseu també els arguments per a rebatre-ho  i  les vostres solucions.

Mireu, sé que no hi podré fer res, però com a mínim deixeu-me el plaer de dir que no errava. Al cap de dos anys, els dropos que ens manen han vist el problema. Espero que aviat vegin la solució, el camí que uns quants anem predicant fa dècades. No ho crec.

Dic això, perquè això ha estat el leit motiv de les eleccions franceses 2012.

Per cert, detall "inoblidable" sobre el moment econòmic: SOBRA MÀ D'OBRA. 
(rima i tot, mira)


Intueixo que no s'entén massa la qüestió. La replantejo així:

"QUÈ EN FOTAREM dels treballadors de les empreses de catering, d'obres públiques, dels diplomats que fan informes, músics, impressors, etc, que es queden a l'atur per mor d'una austeritat de l'administració?


Pregunta pèrfida sobre la " república"


Avui el Miquel Iceta babejava davant l'elecció del socialista francès, cantava excel.lencies d'aquell himne "infecte" que és la Marsellesa i cantava a  la república -francesa.

Perquè tants catalanistes i demòcrates perden l'oremus per una república
que ha anorreat les cultures i llengües pròpies de l'hexàgon, ha instituît la mili obligatòria, centralista com cap règim, amb una presidència que costa moltíssims més diners que la nostra Casa real, etc

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Cuando estudiaba primero de ingeniería, teníamos un profesor que ante la tesitura de presentarse ante los alumnos y exponer sus líneas maestras de actuación, nos soltó esta interesante perorata que expongo sintetizada. La ingeniería que Udes. van estudiar, señores, no es tanto cálculos trigonométricos, resistencia de materiales, operaciones y simulaciones de todo tipo, sin fin, ustedes, sépanlo, estudiarán para obtner un sólo objetivo, ¿saben cuál? pues... EL AHORRO. Como ingenieros, su misión consistirá, señores en ahorrar a sus empresas, a sus corporaciones, a sus Estados, todo aquello que no sea necesario para conseguir un determinado fin. Cuenten conmigo, que para esto estoy yo aqui: para enseñarles. Este fue su discurso de presentación, Criteri.

Si aquel simpático protagonista de pronta y elemental respuesta que fue Jaimito, contestara a tu pregunta "¿Què passa aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac?, diría: Pues no gastando más que lo que se obtiene de igresos por la via de los impuestos ¿Y el paro dices? y el mismo Jaimito te respondería: ¿qué tiene que ver el culo con las témporas? Eso es todo.

Alguien ya te dijo Criteri, que lo difícil no es plantear el problema, sino resolverlo. Y tú eso nunca lo haces. Sólo denuncias y "relatas" los problemas pero, esto lo sabe hacer hasta el más tonto de la clase. No hay tal mensaje "peregrino" ni en tus propuestas ni en tus soluciones. Dicho de modo coloquial, no pasa de ser una conversación entre compadres celebrando un banquete de primera comunión. Eso sí, añadiendo, para su comprensión, unas buenas dosis de humor.

Criteri ha dit...

Amable anònim em fas veure que tinc de donar les coses molt més mastegades -i tan obvi que ho veig jo.

Ho plantejaré així "QUÈ EN FOTAREM dels treballadors de les empreses de catering, obres públiques dels diplomats que fan informes, músics, impressors, etttc, que es queden a l'atur per mor d'una austeritat de l'administració?

Que no resolc el problema?? fa dècades que el tinc resolt!.De Jaimito, certament. Ara espero la teva resolució i ...la que hagués donat el teu savi professor.

Criteri ha dit...

Evidentment, qui busqui la solució per la via de tornar al "creixement" d'abans, que s'oblidi de trobar-la.I com que s'entesten a buscar-la per aquí, la conseqüencia serà...fer una esbandida. M'enteneu oi?

Anònim ha dit...

Aquest home no té cap mean de tall intl·lacteal maltreat sue ell cregui sue sí.

Milions de catalans ha dit...

Ostres, Criteri ¡¡tens un anònim dislèxic!! i poca-solta.

Anònim ha dit...

Criteri, tens la flor i nata dels comentaristes. Normal, un blog amb tant nivell ja ho té això. Segueix així, rodejat dels milors.

Milions de catalans ha dit...

Criteri, té alguns amics que s'el estimen i li fan costat. Alguns d'ells son de veritable categoria humana i intel.lectual. ¡Vaja, la crème de la crème!. A tu anònim, s'et veu envejòs i fotut. Val més que callis i vagis a fer nones, ¡ets un fracassat!.

Criteri ha dit...

Bueeno, vale. Ara els arguments, vinga.

Criteri ha dit...

Per cert, detall "inovidable" sobre el moment econòmic: SOBRA MÀ D'OBRA.
(rima i tot, mira)
O també és una teoria peregrina?

Vila ha dit...

Les línees que planteja Criteri són del més elemental sentit comú i més assenyades que les de qualsevol articulista a la page. Senzillament inapel.lables.
Tranquil Criteri, si no et donen contraarguments és que no els tenen.

Anònim ha dit...

A mi se'm veu més aviat "envejós", no "envejòs".
Milions de catalans, però ben analfabets. Aquestes cagarades no les fa ni el Criteri, tu. Tu deus ser del sector "categoria intel·lectual", oi, fantasma?

Encara no has après a escriure en català tal com Déu mana, amb el temps que fa que dones pel sac? Mira que t'ho han dit cops, i tu com si sentissis ploure.

En fi, un blog ben migradet, tant d'autor com de comentaristes, dit així, sense ironia perquè el Criteri ho entengui.

Criteri ha dit...

Vila, no és que no em donguin contra-arguments, és que no n'hi han.

Vila, ni m'intranquilitzo ni em desespero que no m'entenguin. Ja se m'entendrà, aviat.

Criteri ha dit...

"no n'hi ha"

Anònim ha dit...

Oblida't de l'envejós i frustrat mestre de filologia catalana... i llegeix, Criteri, avui he anat, com tots els dimarts que sortim, un amic i jo, -es un costum de fa molts anys- a dinar a "Can Ferran". D'altres cops anem a llocs diferents. Coneixes aquest indret? És a Rubí, camí de Sabadell i St. Quirze del V., a peu de carrtera. Aquest lloc, té la seva història. S'hi m'ho permets et faig un breu resum. Es va guanyar -als anys setanta- una merescuda fama de masia típica, propera a BCN, on el conill era el rei i l'all i oli, l'Urdangarín -és un"scherzzo", broma-. Anys després, es va descobrir que el conill era gat. Ostres quin ensurt, tots dien't "que bó", hahaha! Ara deu fer més de quaranta anys que -també- anavem a "Can Rectoret" amb els companys de feina els dissabtes al matí a esmorzar. El meu germà, que és més gran que jo, recordo, que un dels seus primers dinars de Nadal, (amb els seus col.legues) ho van fer, a un restaurant de Mollet que es diu o es deia, "Can Prat". Jo hi vaig estar ja fa molts anys i no he torna't mai més. Que en saps, hi és encara? Recordo, que el vi que prenien aleshores, era el Praliné de René Barbier -principis dels anys seixanta-, Com et deia, al començament del escrit, hem ana't a "Can Ferran" i vull dir-te que és un indret on es pot fer un gran àpat per molt pocs diners. Ara bé, ho juro, mai havia vist tants cotxes de classe alta, ben alta: Jaguars (mai vistos), Mercedes (els models més cars), Audis (il ne va plus), BMW, etc., etc. No he vist cap Ibiza, Clio, Leon, ni "mariconades" de la classe mitjana com el que té aquest filòleg assetjador, que viu a tocar del velòdrom de la Vall d'Hebron, on passa més fred i viu pitjor que els inmigrants de Burkina Faso, encara que és blanc i no negre per a desgràcia de la nació catalana.

Que en penses tu Criteri d'aquest fenomen? Com s'assabenten els rics i poderosos dels indrets on tot té més bon preu que la mitjana de llocs on cal pensar que es menja igual. No ho entenc.

Anònim ha dit...

He volgut dir "scherzo", broma. A veure si ve el tarat del filòleg de Burkina Faso i em diu que l'accent és a l'inrevés. Des que és a l'atur, aquest paio -que abans era l'Anakin, després va ser l'Eufemio i ara és l'imbècil d'en Vila o anònim habitual del blog, s'ha acaba't tocan't més de l'ala del que ja n'estava, gairebé com aquell paio que també venia a pastar a Can Criteri i que es deia "Borjas". Pobrets, tots dos.

Anònim ha dit...

"acaba't" "tocan't" més de l'ala... hòstia, que em pixo... aquest tio és adicte a l'apòstrof... ha, ha, ha, ha... tio, passa el traductor abans de fer pena, que és gratis... molta fanfarronada de sopars de duro i cotxes de luxe i ets més ignorant que una mala cosa... per això ets tan bocamoll, tan BLA,BLA,BLA,BLA, perquè ets un poooobre ignorant, al mateix nivell quasi que el pobre Criteri.
Quina merda de blog, tu, quin personal...

Anònim ha dit...

"quin personal..." començant per tu... anònim filòleg.

Anònim ha dit...

I del teu cotxe què dius, anònim bordegàs? Esclar que no dius res... si és que ets un mort de gana que va a peu. No tens ni ofici ni benefici. Ets un nini, hahaha.

Criteri ha dit...

Can Prat canvia cada dos per tres de gerent. I sento dir que m'has superat en ingenuïtat, a miii! -o serà en credulitat?. Com pots creure que donaven gat per conill? Que criaven gats, o tenien personal que anava a caçar-los? :)
Sí, jo també em vaig creure que a Can Rectoret donaven conill porquí -es va dir i van plegar una temporada-, però això té més lògica.

Criteri ha dit...

Seguiu llegint-me (en present i imperatiu)

Anònim ha dit...

Va sortir al diari, Criteri i va ser tancat per l'autoritat governativa de l'època. Aleshores encara hi era en Franco. I va ser a Can Ferran. No em dius res dels rics/cotxes.

Criteri ha dit...

A Can Rectoret també.
Sóc analfabet de les marques de cotxes. I opino que malmeten l'entorn on hi són.

Anònim ha dit...

Si, Criteri, però jo t'he preguntat com creus que els rics s'en assabenten d'aquests indrets on es menja per un preu tan econòmic? Pensa, que ahir a "Can Ferran" hi havien més de dues centes persones i totes elles d'alt nivell a jutjar pels cotxes que exhibien.

Criteri ha dit...

Em reconec desconcertant però ara és un lector qui em desconcerta. Rics a restaurants de pobres? Potser seran una mena de cluster -connectats-aquests que dius.

Anònim ha dit...

Si, si, això és el que dic. Potser és una paradoxa. La crisi: conseqüencia del pobres volguen viure com a rics (evidenment, sense ser-ho) i el rics volguen viure com a pobres (i aprofitan-se de l'únic que val la pena, pels pobres). És una paradoxa diabòlica que tots sabem -ara- on ens ha portat.