10 de maig de 2012

Comentari a una sèrie històrica -la qüestió cabdal (és també una "Casualitat" critèrica)".

Vaig pel tercer capítol del Sí, Ministre -un dels millors, per explícit. Parlava l'ingenu i novell ministre, de la necessitat de retallades -fa trenta anys ja- per a reduir despeses inútils, a través d'una major eficiència, racionalització, evitació de duplicitat de funcions administratives, despeses suntuàries, etc, etc.  Òbviament això passava per eliminar funcionaris;  òbviament se li va montar un ciri de mil dimonis. Òbviament va veure que estava agafat de peus i mans a la roda de l'administració, del sistema. Això tan obvi encara no s'entén avui; això tan obvi és el que deia jo al passat post -justament, per això ho etiqueto com  Casualitat- Què en fem del personal que sobra? -la qüestió cabdal. És possible que ningú -governant o no- no ho sàpiga? Que fins i tot ningú no ho plantegi o debati?

Fou divertit el moment, quan el ministre, cofoi per la perspectiva d'aprimar l'administració és informat pel seu secretari "permanent" que la plantilla ha augmentat en quatre cents funcionaris! Eren necessaris per a desemvolupar  l'aprimament de l'administració! Així mateix quan planteja vendre quantitat d'edificis públics buits o inútils. Un darrera l'altre el Secretari P. li va negant la possibilitat de vèndre-los, amb les més diverses i abstruses però reals excuses, tan reals com abstruses són les administracions públiques.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Que què em farèm dius?... doncs has vist mai aquells aparells que tenen les oficines on es llancen tots el paperots que ja no serveixen i que surten tallats com a fideus?, doncs això mateix ho fare, amp els pios que sobrin, talment con ja fan a la Xina on un cop triturats en píndoles pel creixement (un altra paradoxa), es possaran en venda.

Anònim ha dit...

He volgut dir: "això mateix ho farem amb els paios"...

Anònim ha dit...

La solució més probable encara és més dràstica que la de l'anònim de dalt i ja l'heu apuntada alguns blogers. La de la guerra.

Anònim ha dit...

Guerra contra qui?

Anònim ha dit...

Contra els moros per exemple.

Anònim ha dit...

Moros o morosos? que n'hi han a milions?.

Anònim ha dit...

Acabo de pasar por la casa okupada de la calle Urgell, que motivó el espectacular desalojo de ayer... y la tranquilidad era absoluta. Al pie de las puertas tapiadas, estaban todavía, dormitando, retozando, en la inopia estupefaciente de los mejunjes que se colocan por todos sus agujeros, los últimos rezagados, componentes de una variopinta fauna que, a parte de los piojos y las dudas razonables sobre la apariencia de género: si eran europeos, indios comanches, mohicanos o quizás apaches, o incluso personas, híbridos, a medio camino entre el mono, el homo sapiens o quizás los que habitaban, no hace tanto, las estepas siberianas. Vaya miedo y estupor que hemos pasado... y eso que sólo esperábamos el autobús. Ni un sólo poli, eso sí. Bueno, cada uno pasamos el miedo a nuestra manera, ¿no te parece?. A mi no me causan ningún temblor los mossos, me lo causan, sobre todo, por las largas distancias, todo lo relacionado con los antisociales no, como se pretende, los anti sistema, eso no existe Si fueran antisistema se irían, como la Mary, al confín más remoto del Universo... nunaca en elcorazón de lo que dicen combatir, ni estar de acuerdo. Me parece un contrasentido.

Anònim ha dit...

Diguem, Criteri, era Parsifal gay?

Criteri ha dit...

M'agradaria tenir temps per a digressions, ja em disculareu, però ara m'és materialment impossible. Disculpeu.

Anònim ha dit...

Disculpes acceptades.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.