31 de gener del 2011

De què hauria d'escriure?

S'ha m'ha demanat que no escrigui de política -de fet de batalletes partidistes ideològiques no he escrit mai;  se m'ha demanat que ho faci sobre "l'ésser humà", però tal com vaig dir, d'això i d'altres temes tocats amb heterodòxia, "l'artilleria pesada", la guardo per un llibre -òbviament- que m'agradaria publicar.

He pensat, tant  per testar les inquietuts blogaires com per satisfer alguna inquietut, i satisfer la meva curiositat que seria interessant tenir una idea d'allò que pot interessar als lectors habituals o no del Criteri. Si algú té alguna suggerència l'agrairem i miraré de complaure'l en allò que pugui.

10 comentaris:

Sombrero de copa ha dit...

Home Criteri, jo penso que es interesant parlar d'aquelles coses que tot i coure'ns, ens han torna't millors, anècdotes de tota mena amb projecció universal (que tothom entengui com a cosa pròpia i en tregui profit) qüestions d'interès general, com cròniques variades, punts de vista pelegrins o no... etc. etc. Com sempre, rep salutacions ben cordials.

Evocacions ha dit...

A mi m'agrada el que escrius, ja. SIgui el que sigui perquè sempre li dones un sentit personal i pràcticament sempre comparteixo el que dius. Compartir el que dius no et fa millor, però compensa. Deixem que opinin altres.

Anònim ha dit...

Proposo un joc: a veure si els lectors coneixen, sense mirar diccionaris, el significat de les següents paraules catalanes:

cagamànecs
ofegabous
càdec
repicatalons
cuscueta
gatosa
fàlzia
moixera
llucareta

Maspons ha dit...

Indíbil i Mandonio, vull dir Evo, en certa manera veniu a coincidir, i coincidim en el plantejament. Indíbil, tot i no concretar, concreta més, em demana: heterodòxia -dieu-li incorrecció política- i amenitat, olé. Jo no vull oblidar el que deia Cervantes en boca del Quixot: No valen les lletres només per les lletres. Tota escriptura ha de tenir un mínim de component social, moralitzant, o com li volgueu dir.

Annete, tot i que potser no les identificaria exactament si les veiés, com aimant de lo natural a unes les situo, però se m'escapen aquestes:
LLucareta.
Falzia l'hauria de saber, perquè l'he vist. No és falciot. Em sona a una falguera .
Cagamànecs és el pitroig?Com és en castellà si cas?
No serà llengua de bou?
Aquí en diem pasqüetes a les cusc.

Em sembla que demanes massa:) dubto que massa urbanites poguessin identificar ni un garrofer o una trista acàcia. I no és culpa seva.

ALGÚ SAP quin arbre és, el més màgic, i misteriós, diria que rar, de casa nostra per a mi, que viu SOL al mig del bosc i quins fruits comestibles demanen una condició especial per a ser menjats. L'Annette ho hauria de saber:)

Maspons ha dit...

Ja he après una altra cosa. Ofegabous és un rar tritó que viu a les basses del 'Ebre. On més viu?

Herrgoldmundo ha dit...

Criteri, te sugiero un tema poco peregrino pero muy, muy sugestivo:
las féminas de nuestras series de TV.
¡Qué no se diga! :)

Maspons ha dit...

Suggeriment concret, de l'Apañó. Com no podia ser d'altra manera venint de tal "ganyanazo" demana lo que demana:)

Lamento dir però que acualment no segueixo cap sèrie, ni Infidelísmes ni Físiques o quimiques. I no ho faig des de Periodistes, els primers Cuentames,o Serrano.

A bote pronto esmento la coreógrafa d'un Paso adelante,una morena serrana de los Serrano.La d'Entre fantasmas té el seu què. Satisfied?:)

Maspons ha dit...

Menteixo, també Mujeres desesperadas, dues de les quals estarien al ranking, no per dones canyó. I els primers Vent del pla...

Herrgoldmundo ha dit...

¡Uy, la prota de "Entre fantasmas!
Mi mujer le tiene una manía especial, por la voz chillona de rata, según mi santa.
Pero yo creo, y supongo que estarás de acuerdo conmigo (también tienes tu punto de ganyan), que la susodicha tiene más "cositas" de vaca que de rata; de vaca lechera, por supuesto ;)

Maspons ha dit...

Sí, té una veueta de pitufo, com la nena da conte.