14 de gener de 2011

Post-comentari a una (?) nova (?) comentarista. I l'amiga alcaldable

Una mica curiós tot plegat. Al correu trobo avis de comentaris, però al post en qüestió no hi eren. Errada? desig d'anonimat? Per si de cas l'anomeno per l'acròstic PDMV (PD)

També fa gràcia que algú que et sent intervenint a un acte públic -Xerrada Carretero a Mollet- després et trobi el blog i et digui allò que va pensar. Diu que li vaig semblar insistent. Sí, però potser jo en diria dialogant. Ells també esperaven que la gent fes la pregunta, Carretero contestés el què volgués i el preguntador mutis. Va frivolitzar i vaig replicar, tres vegades.

Em satisfà també veure que coincidim amb PD. Ara que ha volat l'Alouette -foragitada per alguns comentaristes- única dona que ens escrivia i única que ens escrivia que era militant de la natura, espero que prengui el relleu PD. Encara que, donades moltes circumstàncies que coneix el lector habitual, i també perquè avui no es valora allò que no és escrit amb gran transcendència, prosopopeia i seriositat, aparentant rigor, no em faig massa il.lusions.

Pel nom "PD" sembla dona però no per com escriu. No sé, en fi, si és gall, gai o gallina.

Benvolgut-da PDMV. Només em resta agrair-te els comentaris i convidar-te, si més no, a llegir les meves coses, total l'únic que t'ocuparia serien uns minuts cada setmana. Minuts que com és obvi tracto que no siguin perduts, seguint la màxima del blog: Procurar informació útil i reflexions, per a saber i Créixer plegats. Heterodòxament i amb l'amenitat que sàpiga.

Text de PDMV


  "Bona tarda!

Me'n recordo bé del vespre amb en Carretero (ara això sembla el nom d'un programa de després de la novel·la).
I me'n recordo de vostè i la seva insistència en el tema del consum, Criteri.
Vaig pensar, aquest senyor té raó. Tot i així, en aquell moment em va semblar que estava molt més indignat del que, havent ara llegit el seu "article", estava.
Això és bo, va aconseguir una resposta una mica burlesca d'en Carretero que ens va fer adonar, que no només trontollava pel fet verd, sinó que també grinyolava un pèl la seva "mise-en-scène" -no pas física com bé ha dit-.
Amb això no vull pas dir que no em va semblar un home bo, gran i convincent. Convincent per un altra banda que no és l'oratòria, sinó el caràcter -o no sé com dir-ne-.

Havent fet vostè la seva aportació -força insistent- i després de pensar que tenia molta raó, també se'm va acudir que possiblement Reagrupament, havia aprofundit molt més en "com" ser independents, que no pas en "què" fer quan ho fórem.

Tot i així, cal tenir en compte que, si el partit d'en Laporta -perquè no és Solidaritat Catalana, sinó el partit d'en Laporta- que acabava de sortir de l'ou té el discurs "EHHHHH EHHH INDEPENDÈEEENCIA EHHH!", amb els anys que fa que Reagrupament existeix, semblen tenir el mateix discurs -aquests amb molta més cura, ordre, perspectiva i seny- però dona la sensació que el mateix. I és cert que podrien haver aprofundit més enllà del "com", plantejant-se doncs -i exposant sense por-, altres temes: com el verd; així, també s'haurien estalviat que la seva fermesa de la qual no en dubto, semblés esquerdar-se vers una pregunta com la seva.

Reagrupament m'agrada, i em sap greu que, en alguns camps, sembli un partit tan verd -ara, amb l'altre sentit-.

Gràcies pels seus "articles".

Em sembla que m'hi enganxaré, al seu bloc.


PD. Per cert, m'agraden els títols dels "articles", semblen dels llibres d'aventures del segle XV en què els títols de cada capítol, són un petit i senzill resum -que sempre em fan molta gràcia- del què passarà.
Signa:PDMV"

Vull matisar una cosa a PD: ni Carretero ni Laporta amaguen que el seu objectiu fundacional, actuant com a pal de paller, o el què sigui, és assolir l'independència. Han dit -amb la boca petita, això sí- que una vegada complert l'objectiu es retiraran.

L'amiga alcaldable

Surt una mica llarg això avui, PD:) però és prou comentable lo de la Montserrat Tura, convilatana. He dit amiga, però he de dir que de qui sóc amic i he estat company de correries és el germà Esteve Tura. El personatge de la Tura em depassa i per tant encara no opinaré.

5 comentaris:

Evocacions ha dit...

Ahir, després de llegir el contrapunt sobre Mollet, sobre les plagues d'animals, etc, empreguntava si seria herència de la Tura o "propietat intel.lectual" del nou alcalde. Després, ja més tranquil, vaig pensar que era herència d'una manera de fer que no està al servei del ciutadà. Com sigui, ni Hereu ni Tura per Barcelona. UNa llàstima que hi hagi gent que no llegeix perquè altres es fiquen amb ells gratuïtament. Un post ben maco que demostra que qualsevol acció que fem (les persones) genera uns efectes, Fugim, per tant, de la idea de que no hi ha res a fer.

A.Costafreda ha dit...

Criteri, m'he adona't que el pretenciòs paio del motllo de fer formatges ha eliminat el teu link del seu blog. Es curiòs fins on arriba la vanitat que no l'orgull de certes persones. Des que va aparèixer a cal UQV a principis del 2010, tot primmirat i polit com qui no ha trencat mai un plat en sa vida, ha ana't creixent i amb ell, la seva supèrbia, gairebé com la del espia. Aquests dos exemplars d'un cert tipus de pensament laiciste i esquerranot forçament dogmàtic, ja es veu que són enemics declarats de qui no pensa com ells, "tal para cual", com diria l'Álvaro de Laiglesia, i amb el pas del temps, s'han tornat encara més elitistes d'el que ja eren. Mostra evident del pitjor relativisme que durant aquests últims anys ens ha gobernat a casa i a l'Estat.

Anònim ha dit...

La gent que no la coneix, de Catalunya i sobretot de Barcelona no valora malament Tura. La gent de Mollet que la veu tenir no sé quantes dècades podrieu donar una mica de llum, no sé si penseu igual.

Criteri ha dit...

Com a ser que considero inescrutable, l'únic -però no és poc- que dic quan em pregunten per la Tura, és que el meu model de ciutat no és el seu -d'altra banda és el que ha primat aquests anys arreu-:ciment, pisos i més ciment.En la línea d'Evo.

A.C. Diria que fa temps que el "formatges" m'havia tret de la llista. Per bocamoll. Educat però bocamoll que no sap que no pot ficar el dit a la nafra, bé ho sap però s'adona tard. L'espia és més flexible. L'altre té més edat i potser per tant excés de seguretat. Fruit de l'antifranquisme progre tots dos, això crec. Saluts a ambdós;)

Brian ha dit...

Hola Criteri,

Tu saps el perquè et vaig treure de la llista: perquè el teu bloc s'havia convertit en un cubell de la brossa, de vegades amb dotzenes de missatges "escombraria" on es permetien tota mena de insults i desqualificacions. Tant de bo, ja no sigui així, tot i que l'estil que gasta aquest senyor al quan respons no permet fer-se gaires il·lusions.

Et responc en aquest apunt atraçat esperant que t'arribi sense aixecar gaire polseguera. (no vull entrar en més polèmiques).

Ja saps que tot i ser un vell rondinaire no et tinc cap mania, més aviat et tinc un cert afecte. Si alguna vegada he semblat intransigent, no és perquè vagi de prepotent ni amb excés de seguretat, però pot ser sí que amb la edat he perdut la paciència de aguantar segons quines bajanades. (Insisteixo que no va per a tu, sinó per a la genteta que de quan en quan et visita).

Salut