Post-comentari a una (?) nova (?) comentarista. I l'amiga alcaldable

Una mica curiós tot plegat. Al correu trobo avis de comentaris, però al post en qüestió no hi eren. Errada? desig d'anonimat? Per si de cas l'anomeno per l'acròstic PDMV (PD)

També fa gràcia que algú que et sent intervenint a un acte públic -Xerrada Carretero a Mollet- després et trobi el blog i et digui allò que va pensar. Diu que li vaig semblar insistent. Sí, però potser jo en diria dialogant. Ells també esperaven que la gent fes la pregunta, Carretero contestés el què volgués i el preguntador mutis. Va frivolitzar i vaig replicar, tres vegades.

Em satisfà també veure que coincidim amb PD. Ara que ha volat l'Alouette -foragitada per alguns comentaristes- única dona que ens escrivia i única que ens escrivia que era militant de la natura, espero que prengui el relleu PD. Encara que, donades moltes circumstàncies que coneix el lector habitual, i també perquè avui no es valora allò que no és escrit amb gran transcendència, prosopopeia i seriositat, aparentant rigor, no em faig massa il.lusions.

Pel nom "PD" sembla dona però no per com escriu. No sé, en fi, si és gall, gai o gallina.

Benvolgut-da PDMV. Només em resta agrair-te els comentaris i convidar-te, si més no, a llegir les meves coses, total l'únic que t'ocuparia serien uns minuts cada setmana. Minuts que com és obvi tracto que no siguin perduts, seguint la màxima del blog: Procurar informació útil i reflexions, per a saber i Créixer plegats. Heterodòxament i amb l'amenitat que sàpiga.

Text de PDMV

  "Bona tarda!

Me'n recordo bé del vespre amb en Carretero (ara això sembla el nom d'un programa de després de la novel·la).

I me'n recordo de vostè i la seva insistència en el tema del consum, Criteri.

Vaig pensar, aquest senyor té raó. Tot i així, en aquell moment em va semblar que estava molt més indignat del que, havent ara llegit el seu "article", estava.

Això és bo, va aconseguir una resposta una mica burlesca d'en Carretero que ens va fer adonar, que no només trontollava pel fet verd, sinó que també grinyolava un pèl la seva "mise-en-scène" -no pas física com bé ha dit-.

Amb això no vull pas dir que no em va semblar un home bo, gran i convincent. Convincent per un altra banda que no és l'oratòria, sinó el caràcter -o no sé com dir-ne-.

Havent fet vostè la seva aportació -força insistent- i després de pensar que tenia molta raó, també se'm va acudir que possiblement Reagrupament, havia aprofundit molt més en "com" ser independents, que no pas en "què" fer quan ho fórem.

Tot i així, cal tenir en compte que, si el partit d'en Laporta -perquè no és Solidaritat Catalana, sinó el partit d'en Laporta- que acabava de sortir de l'ou té el discurs "EHHHHH EHHH INDEPENDÈEEENCIA EHHH!", amb els anys que fa que Reagrupament existeix, semblen tenir el mateix discurs -aquests amb molta més cura, ordre, perspectiva i seny- però dona la sensació que el mateix. I és cert que podrien haver aprofundit més enllà del "com", plantejant-se doncs -i exposant sense por-, altres temes: com el verd; així, també s'haurien estalviat que la seva fermesa de la qual no en dubto, semblés esquerdar-se vers una pregunta com la seva.

Reagrupament m'agrada, i em sap greu que, en alguns camps, sembli un partit tan verd -ara, amb l'altre sentit-.

Gràcies pels seus "articles".

Em sembla que m'hi enganxaré, al seu bloc.

PD. Per cert, m'agraden els títols dels "articles", semblen dels llibres d'aventures del segle XV en què els títols de cada capítol, són un petit i senzill resum -que sempre em fan molta gràcia- del què passarà.

Signa:PDMV"

Vull matisar una cosa a PD: ni Carretero ni Laporta amaguen que el seu objectiu fundacional, actuant com a pal de paller, o el què sigui, és assolir l'independència. Han dit -amb la boca petita, això sí- que una vegada complert l'objectiu es retiraran.

L'amiga alcaldable

Surt una mica llarg això avui, PD:) però és prou comentable lo de la Montserrat Tura, convilatana. He dit amiga, però he de dir que de qui sóc amic i he estat company de correries és el germà Esteve Tura. El personatge de la Tura em depassa i per tant encara no opinaré.