S'ha m'ha demanat que no escrigui de política -de fet de batalletes partidistes ideològiques no he escrit mai; se m'ha demanat que ho faci sobre "l'ésser humà", però tal com vaig dir, d'això i d'altres temes tocats amb heterodòxia, "l'artilleria pesada", la guardo per un llibre -òbviament- que m'agradaria publicar.
He pensat, tant per testar les inquietuts blogaires com per satisfer alguna inquietut, i satisfer la meva curiositat que seria interessant tenir una idea d'allò que pot interessar als lectors habituals o no del Criteri. Si algú té alguna suggerència l'agrairem i miraré de complaure'l en allò que pugui.
10 comentaris:
Home Criteri, jo penso que es interesant parlar d'aquelles coses que tot i coure'ns, ens han torna't millors, anècdotes de tota mena amb projecció universal (que tothom entengui com a cosa pròpia i en tregui profit) qüestions d'interès general, com cròniques variades, punts de vista pelegrins o no... etc. etc. Com sempre, rep salutacions ben cordials.
A mi m'agrada el que escrius, ja. SIgui el que sigui perquè sempre li dones un sentit personal i pràcticament sempre comparteixo el que dius. Compartir el que dius no et fa millor, però compensa. Deixem que opinin altres.
Proposo un joc: a veure si els lectors coneixen, sense mirar diccionaris, el significat de les següents paraules catalanes:
cagamànecs
ofegabous
càdec
repicatalons
cuscueta
gatosa
fàlzia
moixera
llucareta
Indíbil i Mandonio, vull dir Evo, en certa manera veniu a coincidir, i coincidim en el plantejament. Indíbil, tot i no concretar, concreta més, em demana: heterodòxia -dieu-li incorrecció política- i amenitat, olé. Jo no vull oblidar el que deia Cervantes en boca del Quixot: No valen les lletres només per les lletres. Tota escriptura ha de tenir un mínim de component social, moralitzant, o com li volgueu dir.
Annete, tot i que potser no les identificaria exactament si les veiés, com aimant de lo natural a unes les situo, però se m'escapen aquestes:
LLucareta.
Falzia l'hauria de saber, perquè l'he vist. No és falciot. Em sona a una falguera .
Cagamànecs és el pitroig?Com és en castellà si cas?
No serà llengua de bou?
Aquí en diem pasqüetes a les cusc.
Em sembla que demanes massa:) dubto que massa urbanites poguessin identificar ni un garrofer o una trista acàcia. I no és culpa seva.
ALGÚ SAP quin arbre és, el més màgic, i misteriós, diria que rar, de casa nostra per a mi, que viu SOL al mig del bosc i quins fruits comestibles demanen una condició especial per a ser menjats. L'Annette ho hauria de saber:)
Ja he après una altra cosa. Ofegabous és un rar tritó que viu a les basses del 'Ebre. On més viu?
Criteri, te sugiero un tema poco peregrino pero muy, muy sugestivo:
las féminas de nuestras series de TV.
¡Qué no se diga! :)
Suggeriment concret, de l'Apañó. Com no podia ser d'altra manera venint de tal "ganyanazo" demana lo que demana:)
Lamento dir però que acualment no segueixo cap sèrie, ni Infidelísmes ni Físiques o quimiques. I no ho faig des de Periodistes, els primers Cuentames,o Serrano.
A bote pronto esmento la coreógrafa d'un Paso adelante,una morena serrana de los Serrano.La d'Entre fantasmas té el seu què. Satisfied?:)
Menteixo, també Mujeres desesperadas, dues de les quals estarien al ranking, no per dones canyó. I els primers Vent del pla...
¡Uy, la prota de "Entre fantasmas!
Mi mujer le tiene una manía especial, por la voz chillona de rata, según mi santa.
Pero yo creo, y supongo que estarás de acuerdo conmigo (también tienes tu punto de ganyan), que la susodicha tiene más "cositas" de vaca que de rata; de vaca lechera, por supuesto ;)
Sí, té una veueta de pitufo, com la nena da conte.
Publica un comentari a l'entrada