Entrades
Trailer: Informaré d'una possible nova fitxatge (comentarista)
Antecedents. Pels nous lectors.
Antecedents. Pels nous lectors.
Tinc lectors, amics del blog dels que m'honoro -i també lectors cagamandúrries trolls. És curiós però que tot i compartir valors i algunes inquietuts, no n'hi ha cap amb qui comparteixi la bandera verde de la defensa de la natura. Tampoc amb cap comparteixo sexe. I vet aquí que apareix al blog l'Anette, dona, lluitadora verda i artista, i ens esvalota el galliner -alguns gallitos, vull dir. Gallitos dels que no tinc temps ni ganes de comprobar si com diu algú, el que volen és posar entrebancs al blog. Gallitos que no sé si han conseguit embolicar prou la troca, amb els seus disbarats, com perquè ella deixi de visitar-nos de tant en tant.
Òbviament tot qui pixi fora i insulti ara serà censurat. Més que res per a no fer-nos perdre el temps.
Anette
I és que a mí, Anette, m'han fet de tot. Per això tinc la pell dura, però és obvi que cal tissora i la treuré més des d'ara. Quan deia lo de sargir-te era en potencial, que quedi clar. Tot i això no va quedar bé, potser però vaig ser arrosegat pels provocadors i després de algunes setmanes sense que ens escriguessis. No cal que m'ho desitgis: a mi aquí ja m'han sargit, agullat, cosit, i el què volguis. Parlant de sargir, aquests dies he sentit un parell de vegades això i que com a desgreuge i sense segones intencions, quedi clar:) et dedico, i a tots, ja que és una gran canço.
No t'equivoquis, el que anomenes la meva troupe -la descontrolada-, no és més un grup de trinxeraires, que s'escapen a tota comprensió humana, excepcional al món i a la blogosfera -com diu l'Indibil- que s'han afegit al blog, que ni tan sols diria que em detesten profundament. Penso més aviat en el bon Jesús, com en la seva vida de predicació, sovint també era seguit per endimoniats i bandarres, però que veien que ell els duia la veritat necessària.
En quant a qui parla de la teva "finura". No seré jo, prou pagerol, i acostumat de sempre a veure aquelles dones admirables de la ruralia a la cor donant menjar els porcs, o matant i netejant aviram, qui faci escarafalls als treballs rústics.
En quant a qui parla de la teva "finura". No seré jo, prou pagerol, i acostumat de sempre a veure aquelles dones admirables de la ruralia a la cor donant menjar els porcs, o matant i netejant aviram, qui faci escarafalls als treballs rústics.
Mas i més
Ironitzes sobre el Mas. Ja tenia al cap fer-ne un post, al sentir algunes coses. La primera pedra al cap: la primera mesura explicitada: anulació de la Conselleria de medi ambient. Després: el quart Cinturó, trinxant el Vallès i part del que no ho és. I lo que més mal em va fer: No renunciarem al desemvolupament per qüestions ambientals. Que traduït vol dir: Creixerem encara que sigui a costa del medi ambient -no es pot creixer d'un altra manera. Puig sabia que era refractari ambiental, Recoder veig que també.
El Tripa ha fet lectiu l'endemà de Reis. Només per mesures tan estúpides com aquesta hom pensa després de les eleccions: S'ha acabat un malson. Pel que fa al nostre equilibri i harmonia natural però, en comença un altre.
He contestat als comentaris de l'entrada anterior
Em balla pel cap escriure una cosa que titularia: Sota els sostres del mas Ponç viu el colomer de la vila. No sé si faria riure.
He contestat als comentaris de l'entrada anterior
Em balla pel cap escriure una cosa que titularia: Sota els sostres del mas Ponç viu el colomer de la vila. No sé si faria riure.
12 comentaris:
Criteri, no t'equivoquis com en Rosell i, ara, vagis demanant perdò a qui no l'hi has de demanar pas. Es la propia Annette qui va escriure això: "I si sóc fina a l'intimitat o no, no ho sabreu mai, de moment deixaré que us feu palles pensant a) en el Mas o b) les meves habilitats... que tingueu un cap d'any ben ensopit i uns reis avars!". Sigues just Criteri i comprén que certes coses que es diuen no es poden deixar de contestar, encara que sigui amb mals modals. A més vaig volguer fer-me amic d'ella explican't una anècdota a Perugia i em va engegar qui sap a on...
Sí, Criteri, ara fins i tot l'home que censura parla de decreixement. Suposo que només per a rebre un comentari, com així ha estat, del periodista pilotejat. El decreixement és creixement, per dir-ho així. El sistema no pot crèixer infinitament, escepte anant deixant "lastre", és a dir, aturats i aturats. Però el nivell polític és baixíssim,; la voluntat d'igualtat, la vergonya.... Nosaltres anirem fent les nostres aportacions, a poc a poc. Per un dia poder dir.. Voilà!
Sigal, que cadascú recolli la quantitat de culpa que li correspon o creu merèixer, jo inclòs. No sóc un jutge molt estricte, ja ho sabeu els lectors.
"L'home que censura", molt bo! Ara, hem de ser justos i he de dir que vaig descubrir a l'interfecte a una entrevista que parlava amb justesa sobre aquests temes. Altra cosa és com lo que diuen de l'escorpí: el seu caràcter:) No és ruc, i com qualsevol pensador mínimament pensant
arriba a la conclusió de la insostenibilitat del sistema.
Es veritat, Criteri, ets un gran jutge. Val més jutge bo que jutge sever. Com bé dius, tots t'apreciem... inclús els suposats trolls. Ets un tros de pa blanc.
La susodicha alondrita creo que voló definitivamente para no volver del territorio de Can Criteri.
Oh, alondra que surcaste los cielos de mi alma, cuando en un gris otoño te fuiste, esfumose contigo mi esperanza...
Esta chica vino a por lana y... ¡salió trasquilada!. Ni más ni menos o, donde las dan, las toman.
Indibil, estem en temps de ultracorrecció política i si a això li sumes lo que dius de la imbecilitat...voilà.
La cerimònia va ser d'un naif que agrada a Europa i els no afeccionats i sobretot no afeccionades es van distreure una mica. Jo tenia el comandament a punt per apagar la tele per després de sentir: Mourinho.
Amics de l'Alouete, ella em sembla que és una mica desconcertant, i igual apareix qualsevol dia amb els seus alegres cants matiners.
Durant la darrera legislatura de CiU, la Conselleria de Medi Ambient funcionava així: a l'hora de prendre decisions, el conseller d'aquell moment (l'inefable Espadaler) demanava als biòlegs diversos informes tècnics, amb "diversos nivells de rigor". Quan havia de decidir, triava l'informe que més li convenia, no des del punt de vista tècnic és clar.
En tota la història del DMAH només hi ha hagut 2 consellers que s'ho han cregut: en Vilalta i en Milà. (i ara no estic dient que no cometessin cap errada, són humans i no tot depenia d'ells).
Què diríem si poséssim davant de Cultura o Sanitat, algú que fos un enemic declarat de la Cultura o de la Salut? Imaginem-nos davant de Sanitat un obès, fumador, ionqui i del tea party. Doncs això tothom ho troba normal quan parlem del Medi Ambient, tant a Conselleries, com regidories diverses. És normal que Medi Ambient fos considerada una pedra a la sabata, una maria. Fins que el context social ha estat l'oportú i ja hem pogut finiquitar a la maria en qüestió, que feia nosa, sense que ningú hagi dit ni mu. M'hagués agradat sentir que haguéssin dit els nostres artistes i intel·lectuals si fos Cultura la sacrificada.
Gran part de la ciutadania troba ben normal la protecció del català, la conservació del patrimoni artístic i arquitectònic. Per què ens entestem en seguir parlant català quan seria més rentable passar-nos tots a l'anglès? Per què no enderroquem la Sagrada Família, la Catedral de Girona o Santa Maria del Mar per a fer-hi pisos? Oi que ens semblaria de bojos?
El medi natural en canvi, importa una merda, podem aixafar-lo sense pietat. No som conscients de que és la natura qui ens dóna de menjar, de beure i de respirar.
I tanmateix, jo crec que tinc sort.
Quan surto al camp a veure ocells, quan puc interpretar la interacció entre una planta i un insecte, quan observo els tritons i el delicat vol dels odonats sobre una bassa tocada pel sol, quan sortim a Zamora a veure llops, quan escoltem el cant nocturn del mussol, quan aprecio la saviesa d'una alzina centenària... en definitiva seguim el pols de la natura. Les persones que compartim aquesta rara sensibilitat som molt afortunades, encara que ens faci patir tant la implacable destrucció del que estimem i la indiferència dels que en són aliens.
Sovint penso que som una mena de càtars.
Gràcies Anette per les informacions i reflexions.
Jo et citaré un altre nom nefast: Solans. Aquest home és d'aquests que no entenia res i a sobre feia la típica conya enfotent'se dels que defensavem "les flors violes i ocellets" referit a l'eterna lluita per Gallecs, únic espai agrícola i natural del baix vallès. Hi havia un altra desgraciat que embolicant la troca en deia "redisenyar el paisatge" per a referir-se a la destrucció del paisatge n atural. És bastant conegut -és més actual.
De càtars ens en titllen -ens diuen fanàtics-. Cal dir als quatre vents que els únics fanàtics, i perillosos, són els defensors del "creixement". O sia quasi tothom.
No escarmenten, ni aprenen de la realitat, tan òbvia.
La pregunta és: Què cal per a que la gent se n'adoni?
Gràcies Anette per les informacions i reflexions.
Jo et citaré un altre nom nefast: Solans. Aquest home és d'aquests que no entenia res i a sobre feia la típica conya enfotent'se dels que defensavem "les flors violes i ocellets" referit a l'eterna lluita per Gallecs, únic espai agrícola i natural del baix vallès. Hi havia un altra desgraciat que embolicant la troca en deia "redisenyar el paisatge" per a referir-se a la destrucció del paisatge n atural. És bastant conegut -és més actual.
De càtars ens en titllen -ens diuen fanàtics-. Cal dir als quatre vents que els únics fanàtics, i perillosos, són els defensors del "creixement". O sia quasi tothom.
No escarmenten, ni aprenen de la realitat, tan òbvia.
La pregunta és: Què cal per a que la gent se n'adoni?
Publica un comentari a l'entrada