Entrades
Mollet. Vila més catatònica que catalònica. Ve al Carretero i arreplega unes 50 persones i moltes de fora. Alguns ex-ERC.
Destacats de la presentació
Ruth Carandell comença. Un discurs molt correcte. Carretero, tot i que no és un fenòmen de l'oratòria -ni això vol dir res- fa una xerrada amena, amb anècdotes i reflexions interessants: el retrocés de la llengua; què més cal que ens facin per a decidir-nos a optar per la sobirania? o bé: Imagineu-vos que torna a sortir un parlament ple d'autonomistes. A Madrid pensaran: estupendo, no reaccionen. En lloc de fotre'ls-hi un 10 ara els fotarem un 20. O també: ...aquelles persones grans, porugues, que diuen: oh, la independència, ja m'agradaria, si només calgués pitjar un botó. Jo els dic: és molt fàcil, tant com agafar una papereta i votar, no cal que ningú ho sàpiga. A les preguntes li dic -resumeixo- que al fullet que han repartit hi ha una cosa que manca i una que sobra. Li manifesto l'estranyesa que aquestes alçades prediquin "més consum" i també que no hi ha en cap dels molts apartats un que parli de medi ambient. Aquest és un punt flac de Reag. i de tots, és clar. Fins i tot va frivolitzar, dient que no es posarien fulles d'olivera al cap per semblar verds. Li vaig dir que el debat era molt feixuc (asterisc) i que: cal consumir allò que cal i prou, i que en el fons, allò és lo que vol sentir la gent: consum, creixement, desemvolupament, etc. Al sortir na Carandell em va remetre a l'apartat ambiental a la seva plana. Jo li vaig dir bromejant que no cal que s'hi capfiquessin massa, que això els hi donaria quatre vots.
Destacats de la presentació
Ruth Carandell comença. Un discurs molt correcte. Carretero, tot i que no és un fenòmen de l'oratòria -ni això vol dir res- fa una xerrada amena, amb anècdotes i reflexions interessants: el retrocés de la llengua; què més cal que ens facin per a decidir-nos a optar per la sobirania? o bé: Imagineu-vos que torna a sortir un parlament ple d'autonomistes. A Madrid pensaran: estupendo, no reaccionen. En lloc de fotre'ls-hi un 10 ara els fotarem un 20. O també: ...aquelles persones grans, porugues, que diuen: oh, la independència, ja m'agradaria, si només calgués pitjar un botó. Jo els dic: és molt fàcil, tant com agafar una papereta i votar, no cal que ningú ho sàpiga. A les preguntes li dic -resumeixo- que al fullet que han repartit hi ha una cosa que manca i una que sobra. Li manifesto l'estranyesa que aquestes alçades prediquin "més consum" i també que no hi ha en cap dels molts apartats un que parli de medi ambient. Aquest és un punt flac de Reag. i de tots, és clar. Fins i tot va frivolitzar, dient que no es posarien fulles d'olivera al cap per semblar verds. Li vaig dir que el debat era molt feixuc (asterisc) i que: cal consumir allò que cal i prou, i que en el fons, allò és lo que vol sentir la gent: consum, creixement, desemvolupament, etc. Al sortir na Carandell em va remetre a l'apartat ambiental a la seva plana. Jo li vaig dir bromejant que no cal que s'hi capfiquessin massa, que això els hi donaria quatre vots.
Conversa
Al sortir, al vestíbul, vaig adonar-me que tenia Carretero -cigarreta en mà, apagada- al costat, xerrant amb un jove, -sense buscar-ho doncs- parlo amb ell, bé parlava bàsicament ell, com a protagonista que era, però sincerament dic que s'el veu molt interessat en captar lo que diu la gent. L'ego que molts li suposen no li vaig veure -massa-, en la conversa el vaig trobar una persona prou propera.
Va dir que potser no hi ha tants indep. com sembla i que cal treballar els sectors humils aliens al fet català. Vaig dir: No sé qui ha dit que la independència la faran possible els Manolos. I digué: vaig ser jo.Li vaig dir també: A Macià (?) un dels seus li digué: "Desenganyeu-vos president, de nacionalistes en som quatre gats", per a després esmentar el prosobiranisme per raons pecuniàries -així li vaig dir al Colom als anys 90 -i em sembla que em va fer cas a la campanya. C. va parlar de la necessitat també d'el sentiment cosa que jo vaig manifestà òbvia i necessària en qualsevol "gesta".
Llavors lo típic, Laporta, Tena, etc -accident històric, li dic- Resumint: Reag. foren els primers i Laporta això no ho tingué en compte. Li oferien el primer lloc però Solid. volia la dissolució de Reag. Altres militants em qualificaren -tradueixo- L. Tena de marrullero. I aquí he de dir, pragmàticament però, que contra la bèstia centralista això ens aniria bé :) Explicà la seva marxa d'ERC, i que si hi hagués romàs ara dirigiria un Institut X vivint com un rei. Ja en acabar el vaig felicitar per qualificar d'idiota la postura dels dirigents crítics amb la postura del Papa.
Em sento incòmodo parlant dels físics masculins, però -si altra cosa hom li nega- trobo que en Carretero és potser el de físic més agraciat i elegància.
El consell de comiat que vaig donar al candidat amb qui vaig xerrar després -de S.P. Vilamajor- és que potser tant com convèncer de les bondats de la independència, cal fer-fo de les bondats de votar-los a ells.
Corol.lari
No sé si Reag. és la opció sobiranista més efectiva, pràctica, carismàtica etc. però és la que trobo més seriosa.
No sé si Reag. és la opció sobiranista més efectiva, pràctica, carismàtica etc. però és la que trobo més seriosa.
(asterisc) Qüestio urgent
Crec que és inaplaçable que algú faci palès i demostri amb un parell de frases prou entenedores, assimilables, a la força descolocants, que predicar més consum és una barbaritat -i tothom ho repeteix-. Jo no puc estar per a tot, però ja m'hi posaré algun dia.
Ara m'adono, vet aquí parlant de política, jo? Però no, això no és política, encara que ho sembli.
Trailer: Per qui s'ha de votar
Per a la gent que vingui de Reagrupament: aquest blog és profundament seriós, per això de vegades hi ha humor. Els comentaris al.liens a la qüestió no són d'humor surrealiste sinó d'un parell que els ha donat per a tenir-se-les aquí, potser per fer boicot al post.
Crec que és inaplaçable que algú faci palès i demostri amb un parell de frases prou entenedores, assimilables, a la força descolocants, que predicar més consum és una barbaritat -i tothom ho repeteix-. Jo no puc estar per a tot, però ja m'hi posaré algun dia.
Ara m'adono, vet aquí parlant de política, jo? Però no, això no és política, encara que ho sembli.
Trailer: Per qui s'ha de votar
Per a la gent que vingui de Reagrupament: aquest blog és profundament seriós, per això de vegades hi ha humor. Els comentaris al.liens a la qüestió no són d'humor surrealiste sinó d'un parell que els ha donat per a tenir-se-les aquí, potser per fer boicot al post.
33 comentaris:
I coincideixo molt amb el que dius. Jo no sóc reagrupat però Regrupament és net.
Carretero no és el que pinten alguns, és molt més proper i amable, com bé dius.
M'ha saltat l'h, mala sort.
M'alegro d'haver afinat però sobretot que la gent hi pugui confiar mínimament, que dit per una persona de la teva solvència, crec que serà així.
Per ser refractari a parlar de política Deu n'hi do. Crec que les teves anàlisis Criteri son més ilustratives i exactes que la dels tertulians
sectaris dels mitjans
Don Criteri, aprecio sinceramente su tono, su sintaxis (a veces criticada), su puntuación. Es usted un animal literario, su prosa tiene nervio y lo digo de verdad, igual que Juan Benet lo decía de Paco Candel.
Anónimo que escribes en castellano: ¿te refieres al Juan Benet de "Volverás a Región" y al Candel "De los otros catalanes". Pues, me parece que flaco favor quieres hacerle a nuestro amigo, aparte de no comprender de dónde sacas tan peregrina comparación.¿Pretendes lucirte quizás a expensas de Criteri? ¿De verdad crees que tenían en común alguna cosa -aparte de escribir relatos- el Ingeniero Benet y el sin oficio conocido Paco con la prosa apañadita de Criteri? ¿Persigues algún fin inconfesable con tu digamos "llepada"? Criteri escribe justito, justito, pero vaya no es para tirar cohetes... todo muy elemental como "El Criteri". Buenas intenciones... too er mundo e güeno... los niños vienes de Paris... ah, me olvidava, ya no. En fin...
Mai he presumit -ni pretès ni potser valorat prou- les filigranes estilístiques, retòriques, com és descriure les volves de fum, o el "daurat or de les espigues"
Tampoc pretenc -seria absurd- excel.lir en filosofies."Mis proposiciones esclarecen porque quien me entiende las reconoce al final como absurdas, cuando a través de ellas -sobre ellas- ha salido fuera de ellas." Wittgenstein.
Lo meu, doncs,la meva "especialitat" ja sabeu, és aquesta cosa entre pagesa, planiana, balmesiana, heterodoxa que pretenc amena, pero compte: Això és un blog! ELS MEUS MANUSCRITS s'enlairen una mica més. La meva escriptura però mai es fonamenta amb la lletra per la lletra. Darrera hi ha una voluntat, com deia Cervantes, de canviar el món o així.
Escric depresa, acabo i ho continuaré. Ara vaig a misa de 8. En aquest Mollet sense cinemes, teatre ni exposicions aquesta és la única activitat pública possible per enaltir i enlairar l'esperit.
Gràcies per les vostres opinions literàries. Espero que fetes sense anim de llepar...ni esgarrapar.
Com que potser m'allargaria, contesto només, per ara, a l'anònim crític, i agraeixo a l'altra
¡Pero si somos el mismo! Sé más perspicaz, hombre.
Molt bé Sr. Criteri, així es parla!. Aquests dos cabrons anònims que, com sempre, parlen castellà volen ofendre a vostè. No faci cas.
Ja els coneixem i sabem qui son. Via!.
Molt bé Sr. Criteri, així es parla!. Aquests dos cabrons anònims que, com sempre, parlen castellà volen ofendre a vostè. No faci cas.
Ja els coneixem i sabem qui son. Via!.
Per l'anònim que parla de la política: És precisament perquè sóc refractari i "assèptic a qualsevol virus ideològic" que - des de l'eclècticisme- sóc més fiable en les meves anàlisi polítiques.
Continuaré
A ver si el cabrón serás tú llamando cabrón a otro anónimo.
En efecto tú eres el cabrón que llama cabrón a otro anónimo. Ok. lo adivinaste.
Doncs, efectivament Criteri. JO no sé si escrius millor o pitjor, però el cert és que tens algunes cròniques que tenen un estil molt i molt propi, amb personalitat que diríem i això és important.
Claro, como que somos el mismo.
(...) pero con distintos collares, chato.
Aunque tú, el penúltimo, albergas mucha más perrunez que el otro pobre, dicho sea de paso. Tal para cual, desde luego.
¡Van cayendo las máscaras! ¿Te costó, eh? Pero ya sabes que conmigo nunca has podido... ni podrás.
Ha vist Sr. Criteri com vaig dir que ja sabíem qui era, doncs heus aquí l'inefable troll de mesos passats; el que vostè va visitar al seu blog i que volia emprtar-se'l amb ell a Singuerlin, barri pobre i decadent de Sta. Coloma. ¡Quna por!
Escucha Harry/Sally: mi única arma para defenderme de tus insidias es la dialéctica pero, te aseguro, que está hecha del más noble, liviano y resistente metal que existe en la actualidad: el titanio. Así es que tantas veces como tenga que salir a la palestra para plantar cara a tu cobardía,no permitiré que te escapes nunca de vacío... inútil troll acosador de pacotilla.
¿Qué duda cabe? Tu chiringuito de muñequitos made in China ha entrado definitivamente en concurso de creditores, a juzgar por tu recurrente necesidad de diversión gratuíta. Tan disminuído mental y financieramente pareces no poder aspirar a otra cosa, amigo mío.
Sí, es verdad. Me divierto y ello tiene su coste, que pago religiosamente. Sin embargo tú, no paras de hacer el ridículo exponiendo cansinamente esta descabellada historia de muñequitos, ajena totalmente a la finalidad del post escrito por el Sr. Criteri, y que como tus otras narraciones y exentricidades, sólo existen en tu calenturienta imaginación. ¡Que sea leve!
No creas, que unas buenas risas a tu costa tambien me las pego, hermano.
Hala, ya está bueno por hoy. Sigues sin dar pie con bola, que lo sepas.
Recuerdos a la abuelita de Ekomodels.
Por cierto, recuerdos de Galatea... y de toda aquella cohorte de "amigos" que te añoran de cuando eras abogado penalista.
Efectivament, has estat exacte, Evocacions, no és tant si escric amb virgueries estilístiques o amb no com si aporto una visió i estil original, i en temes importants espero que potent.
Criteri, em permeto discrepar de la darrera afirmació del teu text.
Tot és política. I afegeixo que és bo que ho sigui...
Ja en seguirem parlant.
Bueno, matisem. Quan parlo d'aquests no em mou una ideologia -quesquesé?- sinó conceptes més elevats, que bé, en certa mesura hi ha qui els considera polítics i sobre això no hi tinc inconvenient.
Quan em reconec quan em diuen "refractari" a la cosa política, és a la cosa aquesta de cotilles...les batalletes, els partits com a clans, ideologies, totes periclitades, com no podia ser altra cosa una cosa tan absurda com un "corpus ideològic".
Plenament d'acord amb Evocacions, tot i que l'estil personalíssim fa molt de temps que el tens, però cada dia és un estil més acurat, més Criteri-:) Abraç
No olvides Truji que, donde las dan las toman. Y a mi, aún me queda un arsenal -porque infinito es el rastro de chulerías y amenazas que has ido dejando a tu paso por el bloguerío, desde tu perenne y perceptible rastro de baba de limaco, para contar a los amables opinadores de la blogosfera con respecto a tus andanzas, fechorías, balandronadas y otras arteras artimañas para hacerte presente y notorio por donde quiera que pasas.
Tengo múltiples y variopintas cositas para narrar; desde panorámicas y regias esculturas de Llimona que divisas desde tu estudio, allá en la costa catalana, hasta sabrosonas anécdotas entre tú y el personal femenino más adicto. Yo no hablo de industrias jugueteras ni suelto tinta de calamar para escabullirme, yo ataco a fondo, donde duele y aflora la vergüenza (cuando se tiene). Así es que, ¡tengamos la fiesta en paz! que maese Criteri ya sufrió lo suyo "gracias" a tu inimaginable acoso que, extrañamente, conseguiste continuar en el blog de Anokin, tu otro "alter ego" y hasta adónde dirigió sus pasos el incorregible Sr. Maspons.
Yo, por mi parte y para que el bueno de Crioteri no pienes que volvemos a las andadas, me retiro y desaparezco hasta la próxima ocasión que se me antoje digna de volver a aparecer.
Saludos a todos los intervinientes de buena fe.
Ho intento Noctas i gràcies,ara, com vaig dient sovint: sempre a fi de bé. i gràcies pel què dius. I ja està bé de parlar de mí.
Per cert, puc dubtar i puc intuir què votareu els que més o menys ens escribim, però del que estic segur que a diferència de mi teniu una seguretat absoluta en la vostra tria. Pinyó Fix? :))
Ah i agraeixo els contendents "de la cosa" que ja s'adonin que continuar-la és rídicul.
PD. Per cert, m'agraden els títols dels "articles", semblen dels llibres d'aventures del segle XV en què els títols de cada capítol, són un petit i senzill resum -que sempre em fan molta gràcia- del què passarà.
Plaerdemavida
Bona tarda!
Me'n recordo bé del vespre amb en Carretero (ara això sembla el nom d'un programa de després de la novel·la).
I me'n recordo de vosté i la seva insistència en el tema del consum, Criteri.
Vaig pensar, aquest senyor té raó. Tot i així, en aquell moment em va semblar que estava molt més indignat del que, havent ara llegit el seu "article", estava.
Això és bo, va aconseguir una resposta una mica burlesca d'en Carretero que ens va fer adonar, que no només trontollava pel fet verd, sinó que també grinyolava un pèl la seva "mise-en-scène" -no pas física com bé ha dit-.
Amb això no vull pas dir que no em va semblar un home bo, gran i convincent. Convincent per un altra banda que no és l'oratòria, sinó el caràcter -o no sé com dir-ne-.
Havent fet vostè la seva aportació -força insistent- i després de pensar que tenia molta raó, també se'm va acudir que possiblement Reagrupament, havia aprofundit molt més en "com" ser independents, que no pas en "què" fer quan ho fórem.
Tot i així, cal tenir en compte que, si el partit d'en Laporta -perquè no és Solidaritat Catalana, sinó el partit d'en Laporta- que acabava de sortir de l'ou té el discurs "EHHHHH EHHH INDEPENDÈEEENCIA EHHH!", amb els anys que fa que Reagrupament existeix, semblen tenir el mateix discurs -aquests amb molta més cura, ordre, perspectiva i seny- però dona la sensació que el mateix. I és cert que podrien haver aprofundit més enllà del "com", plantejant-se doncs -i exposant sense por-, altres temes: com el verd; així, també s'haurien estalviat que la seva fermesa de la qual no en dubto, semblés esquerdar-se vers una pregunta com la seva.
Reagrupament m'agrada, i em sap greu que, en alguns camps, sembli un partit tan verd -ara, amb l'altre sentit-.
Gràcies pels seus "articles".
Em sembla que m'hi enganxaré, al seu bloc.
Plaerdemavida
Publica un comentari a l'entrada