Entrades
Només ho entendran bé els seguidors del blog
Igual que un habitual que diu que plega i no plega a mi també em costa. Si escric ara és per exemplificar quelcom, en referència a la cosa.
Mentre cantava el representant de TVE a Eurovisió es va colar un grup de coristes disfressats que em van fer un fart de riure. Quan va entrar el corista oficial, el de la barretina, només va poder fer alguns sentits passos de dança, amb els braços i el rostre, aconseguidíssims, però no hi cabia i va haver de marxar. Aquests espontanis, si fessin igual que els anònims que han continuat la broma de la cosa -esdevinguda aberració- , o sia si es repetissin, així mateix esdevindrien patètics.
Un anònim afirma en comentari que tinc dos enemics...ooohh, només dos. Jo que m'havia fet il.lusions:(
Per cert, és obvi que si Elkenarra té quelcom a desmentir o confirmar del que han dit d'ell que ho faci.
"Digo hijo, digo hijo digo", si als espontanis aquests d'Eurovision els van multar, el Chikiliquatre mereixia multa i presó. El Buenafuente amb grillons.
He deixat un comentari d'ara a l'anterior post.
18 comentaris:
Aquestes frivolitats mira vostè Criteri?, Recony! Aro ho entenc lo dels enemics.;))
Ara estic amb la frivolitat dels Dagoll i la S. Família, aprofitant un descans i amb un ordinador obert a casa arofito i li dic anònim que no es decebi, ho vaig veure gravat, tot i que -com dir-ho- com a cosa així rememorativa de temps més joves, no m'hagués importat veure-ho, ni que hagués estat de fons ambiental.
Vaja, un nou enemic? aquest me l'he guanyat per massa banal. No sé si celebrar-ho, mmmmm...
Es decebria, ja no se sent allò del "royalmuní, catre puan"
Collons Jaume, ja no es respecten les tradicions. Seriosament, el festival és bastant més entretingut que altres gasòfies, quan t'hi poses.
Estic llegint, de manera desordenada, Un Nou món feliç, d'Ulrich Beck (2007, Paidós). No puc fer un comentari global. Ni vull, de moment. Només destacar el següent: "La creciente tasa de paro no se puede seguir achacando a crisis económicas díclicas, sino a los éxitos de un capitalismo tecnológicamente avanzado" (pàgina 11). Demà deixo el llibre a un alumne així és que ja continuaré copiant algunes cites que paguen molt la pena.
El cremador, a plena potència, dilata el gas que fa que el globus s'erigeixi, majestuosament. El groc i el verd boscós, contra el blau del cel, componen una policromia inesperadament naïf. El globus ja empeny, i només cal que jo salti dins l'habitacle, alliberi l'amarratge, i tot serà a punt per a quedar a mercè del vent.
I el Desmunta-mites que contraataca, li diu cabró i en un atac d'egomania penja una versió de One cantada i tocada per ell mateix. Quin home més complet, un renaixentista, un Leonardo nostrat que t'escriu un llibre o et canta un hit. Fem la critica musical, llauna insufrible típica de cantautoret frustrat de locals com el Mediterraneo o el 37 grados. Llocs coneguts per la succesió de clons que surten a l'escenari amb la intenció d'avorrir-te fins que t'adormis. Prescindible.
I el Salvador de sobte que diu que com pot la gent pensar que la cabra era el Vila. De cap manera, el relat de la cabra era només un exercici literari, realisme màgic va atrevir-se a dir. Deu ser molt difícil seguir la fe talibana, demana incondicionalitat i aguantar que de tant en tant et tractin com a un imbècil.
Aquestes frivolitats mira vostè Criteri?, Recony! Aro ho entenc lo dels enemics.;(((
Visca Catalunya....
Vaja, un nou enemic? aquest me l'he guanyat per massa banal. No sé si celebrar-ho, mmmmm.......
El globus ja empeny, i només cal que jo salti dins l'habitacle, alliberi l'amarratge, i tot serà a punt per a quedar a mercè del vent......
I el Desmunta-mites que contraataca, li diu cabró i en un atac d'egomania penja una versió de One cantada i tocada per ell mateix. Quin home més complet, un renaixentista, un Leonardo nostrat que t'escriu un llibre o et canta un hit.
Visca el Criteri i el seu valor davant l'adversitat i les lunesrares.
Visca la tirania catalana
seriosament, les votacions i les "manifestacions populars" d'Eurovisió són un tast excel·lent de diferents formes de nacionalisme (veinatges, antics imperis, immigracions que voten, països amb el mateix idioma,...). Per això ens ho mirem.
Elkenarra es una makarra. Y si elkenarra no es un makarra es que elkenarra, narra.
¡¡¡Visca!!!
Hola a tots,
Intervinc perquè veig que ara s'han dedicat a copy-pastejar un tros d'un dels meus posts, el de la baralla entre el Vila i el Sostres. Desconec el motiu però crec que no cal que us digui que no he participat en la "guerra" aquesta que s'ha muntat. Certament és bastant molest que pretenguin involucrar-me però que hi farem.
Salut als blocaires de bona voluntat!
Criteri, que ni s'et passi pel cap plegar. No intervinc perquè el tema (que no hi ha tema) no m'interessa. El teu blog, en canvi, sí.
Ara, en plena crisi blogaire, està de moda plagiar, però mireu, llegeixo aquí i allà i, a part del meu admirat i mai prou ponderat Fiodor, no trobo a qui plagiar de gust. I és clar, crec que se'm notaria el llautó. Al cap i a la fi ni sóc rus, ni duc barba, ni estic mort. Pel que avui m'autoplagio.
Khoury i les paraules
“ Fixa't bé en les paraules, fill, i sabràs per què als homes els captiva la lectura i entendràs que són les paraules que ens observen a nosaltres. Les paraules poden veure-hi. Respiren”
E. Khoury
Aquest Pibernat té unes coses...
Jaume, al final ens hem sincerat: Eurovisión ens agrada.
Gangsters: em sembla que la vostra comentarista i amiga (?) luna se les ha agafat amb vosaltres ara, i també amb la Vaca, de qui també li usurpen la identitat -lo de Khoury és seu-.
Evo, fas bé perquè ja n'hi ha de sobres amb la meva paciència i desinterès. L'interès és mutu i tampoc jo ara estic massa motivat per intervenir als blogs amb el tema aquest que com bé dius no existeix. Escamparà si no és que abans fiquen al-als anònims a un frenopàtic sense internet.
No he pogut estar de fer un esborrany de post que penjarè d'aquí una estona.
Publica un comentari a l'entrada