5 de desembre del 2009

EL SUPERHEROI DELS CATALANS I ALTRES HEROIS. El model ideal de saviesa és el català?

Nota.- Els apressats, desconfiats, i lectors de matèries més lleugeres, llegeixin almenys la lletra en negreta.

Aparteu les criatures! -guardeu-les- i pareu atenció. Això és més seriós, el més seriós, ambiciós -o el que sigui- que he escrit aquí -pretensió que porta el risc de despertar patètica risibilitat-.

Partint del llibre El Balmes de Josep Pla, de Mn Ramon Pou i Rius -finura i intuició- vull explicar per què l'heroi de Pla fou Balmes. Espero que us sorprengui com a mi.

Com a balmesià i planià m'ha omplert de satisfacció llegir Mn. Pou. M'aferrat en la convicció que són màxima expressió de la intel.ligència, si més no la catalana, poc aimant d'embolicar-se en massa profunditats però la més profitosa i útil a l'home. Pou afirma que això és un tret del caràcter català -algú s'ha donat que Balmes vol dir cavitats poc profundes?

Balmes, l'alter ego de Josep Pla

"Balmes fou per a Pla una consciència submergida, que avala la seva manera de ser... s'hi identifica en allò que és la seva passió: escriure, publicar, defensar l'ordre, ser realista, tocar de peus a terra,...l'economia sanejada. La moderació balmesiana té captivat, fascinat l'esperit de Pla." Tota la moderació en l'ordre social li ve de Balmes, diu Pou.

Comencem reconeixent que Pla va obviar els primers escrits apologètics de Balmes -segur que per la seva manifesta incapacitat, fins ben gran, per a la metafísica-. Deia també que el trobava massa barroc en ocasions -Pou ens fa veure que òbviament Balmes era fill del seu temps-. Sovint sembla que el rebaixi a la categoria d'artífex de la filosofia del sentit comú -en el sentit del common sense anglès però, diferent del horse sense- Afirma que Balmes no va crear cap sistema filosòfic i que feia poca filosofia. Pla no tingué en compte que va morir massa jove per a crear escola.

El "capteniment conservador d'amdós" però no és ben bé igual. Pla, diu Pou, en té prou amb professar l'ordre revolucionari i Balmes "vol acció, un fer implicat i replicat; complicar-se en el corrent humà, sovint a contracorrent". Extrec de Micronet: "...criticaba con dureza los modos en que Espartero se hizo con el poder e instituyó un régimen liberal-progresista. En el año 1841 marchó a Madrid, persuadido de que su presencia en la capital era la única forma de defender el sistema moderado contra el partido progresista en el poder". O sigui, com que Vic li quedava petit, el capellanet agafa i s'en va a Madrid a canviar el país! Sensacional. I la seva proposta dinàstica, sens dubte, hagués evitat tots els trasbalsos posteriors que ha patit la història d'Espanya.

En parla Pla

"...no deixa de ser curiós constatar que en un país que tendeix a formular idees en general ininteligibles i gravita en l'afany d'aquesta fraseologia ideològica, hagi produït una filosofia pobríssima...Si agafeu el millor llibre de de filosofia que ha produït aquest país, El Criteri, afirmació probablement indefectible, us trobareu amb el llibre de menys filosofia del continent...Això està bé, i és l'explicació del seu èxit entre nosaltres...(XLIII-702-73)

Pla escrigué sobre la perfecta síntesi en Balmes de l'home pensador i el pràctic: "la dosificació d'aquests dos sentits constitueix el tipus huma més complet del país" "...Balmes és encara bastant viu; que pot ser de gran utilitat i profit. Frigorificar Balmes serà una mica difícil" Per a vergonya del país la predicció de Pla no és massa exacta.

Del Balmes polític

Si com a pensador el valoraba, com a polític arribà a dir: "és l'encarnació màxima, el legislador perenne de la posició catalana més profunda i més contrastada per les circumstàncies...la quinta essència del conservadurisme liberal, és a dir la flor de la vida moderna en el que té de més estrictament ètica i civilitzada"..."Balmes fou un moderat típic, inteligentíssim, d'una sagacitat impressionant. No em sembla que el segle vint hagi donat, en la política, un altre home de la seva objectivitat, d'elevació, i de més viva sensibilitat per les coses públiques" (XXXIII-161-162)

I reblant el clau: "És el català del segle passat que manejà més idees i tingué una més vasta curiositat intel.lectual" (XXXIII-157)

Conclusions

Mossèn Modest Prats va dir a Pou que Pla -ratllava els 83- estava preocupat per la transcendència de l'home i que llegia Michele Federico Sciacca. Dada que coincideix amb un dels ultimíssims escrits: " En aquesta península, tan pobra en filosofia -Catalunya encara més-, el professor de Gènova, parlant i escrivint, em descobrí un món nou -això no vol dir que no tingui un gran respecte per Jaume Balmes...-Materialista i cientifista com vaig ser en la joventud, ja tard en la vida, el professor Sciacca em descobrí un altre món. Aquelles hores de Gènova han estat per a mi inolvidables".(XLIV-562). Per quins set sous hi fa sortir Balmes al costat de Sciacca en una qüestió que tant el preocupava en aquelles darreries de la seva vida? Pla fa aparèixer Balmes des del Quadern Gris, volum primer de les seves obres fins els "Darrers escrits" volum últim-. Pla va viure sempre al costat de Balmes. "

"La moderació de Balmes és el constant punt de referència de Pla. És que en definitiva, l'ombra de Balmes planava sempre sobre Pla". Amb aquestes paraules clou Mn. Pou el seu treball.

"Pot existir un doctrinarisme dretà tan irreal i pertorbador com un racionalisme d'esquerra. Balmes està fora d'aquests engranatges" Com jo. I com això, altres intuicions confirmades en el treball de Mn.Pou, m'han omplert d'un goig especial; d'orgull pel nom del modest blog i de la responsabilitat que aquest modest Criteri sigui el primer del món. Vull dir de la Xarxa:)

Moltes més coses trobareu al llibre esmentat, que el podeu encarregar a la xarxa de biblioteques.

SEGONA PART

Altres superherois

"Amb Maspons va nostra raça, amb ell Nosaltres Sols"

Donava per conclòs això, quan he vist -Casualitat- a l'index de conferències anuals a Vic sobre Balmes un nom: Francesc Maspons i Anglasell!

Els escrits del vallesà no estan massa disponibles- i els seus llibres sobretot són de lleis-, però el dia que vaig llegir-lo per primera vegada de seguida vaig considerar que em trobava davant d'una intel.ligència excepcional preclara i de criteri justíssim, com poquíssims. I de nou la Casualitat: poc després em va caure un exemplar de Nosaltres Sols -1932- que em confirmà -sorprès- l'excepcional apreciació que jo tenia de Maspons i Anglasell. Jo no era el primer. Poques vegades he llegit lloa tan abrandada. Per tot això -i així el divulgo- incloc el biguesenc a la llista.

Heus ací l'home

(selecció d'estrofes)

Canto l'Home del dret. Seny clar. Cor recte
Més que la força fort!
Ja en Clarís ombra roja del martiri
allà Dalt ignorava el repós, amb els tràgics herois
que alliberar volgueren llars i ares

President Clarís, èpic Canonge
Ara ell confia, ja es reposa
i s'ha eixugat el plor
car veu que Catalunya ja té l'Home
que és el seu dret fet hom;
i aquest home (escolteu-lo jovenalla,
puny aspre i bes de flor!
Escolteu-lo i canteu-lo com el "pean" dels indòmits estols)
Aquest home d'acer, tot crua i nua
Raó: Es En Maspons i Anglasell: Cavaller del dret dels Pobles,
sense fums de Quixot!
A ell, llaor! Amb ell va nostra Raça,
Amb ell Nosaltres Sols.

autor: FILIAL

Encara un altre: Joan Lluis Vives

Pensava en la meva relativa erudició i -efectivament- encabat d'escriure això descobreixo un altre monstre: Lluis Vives. No és moment d'explaiar-m'hi i diré només dues coses: es acceptat arreu que fou el pare de la psicologia moderna. Cito San Baldomero Ucar: "La filosofía es, según Vives, una ciencia universal a la que nada se escapa y que engendra todo tipo de saber, pero un saber eminentemente práctico..."  reivindica Aristòtil a qui distingeix de "el modo de escribir de ciertos filósofos que confunden profundidad con vaciedad". Pla, Balmes amb Vives: la tríada del sentit comú i el seny!

Savis i savieses hi hauran, jo -català cap i la fi- considero que aquest pensament de tots ells planer però elevat, altruïsta, positiu i sensat és el més...assenyat.

A qui accepti la gran vàlua dels esmentats i tenint en compte les coincidències en el seu patró de pensament li proposo que reflexioni. Ens diuen cap a on hem d'anar -ara que anem perduts-? És clar d'on venim? Per què s'els arracona doncs? Quins patrons queden o hi han que siguin més raonables? Potser ens emboliquem però intueixo un camí.

I sembla que tot lligui

Partint de Balmes-Pla he anat a parar a la formulació del meu canon-balanç de saviesa, on afegeixo Graciàn, amb aquest silogisme: Mn. Pou fa marxar de costat Pla i Balmes; el prologuista Garralda diu -confirmant-m'ho- que des de Gracian ningú com Balmes. Fent el silogisme: Si Gracian és a Balmes lo que Balmes és a Pla, Pla val com Gracián. Matemàtic, tots units i coincidents en la defensa de la inteligència al servei de la utilitat a l'home -no sé si té massa a veure amb la doctrina "utilitarista"- i la seva dignitat. Encàrrec per a estudiosos: que interessant seria saber què pensaven Pla i Balmes de Gracian o de Vives. O Pla d'en Maspons -aquests coincidiren com a mínim en la signatura d'un manifest al costat de la floreta del país-.

Sembla que tot lliga i quadra; que potser ens hem acostat una mica més a la veritat, si més no al camí que hi porta, -camí i veritat aquí esbossats amb trina veu uníssona-. Per força la veritat ha de ser una i lluminosa. Enlluerna tant que no la veiem?

Aquí acaben de moment les meves tesis si no valuoses valentes.

Trailer- Després de l'agosarament en fer tesis "transcendents" potser és temps de modèstia i reconèixer la nostra ruquesa, amb el següent post : Montaigne i jo -dos tontos molt tontos- (el primer títol que s'em va ocòrrer)



Nota per a mi. He de buscar al disket una entrada del meu "llibre", per a refrescar la memòria sobre el "sistema filòsofic" que vaig decidir desemvolupar -un foli, no ens pensem-.

23 comentaris:

Maspons ha dit...

Penjo la darrera coincidint amb el pont, dies en que estaré desconectat de la xarxa.

La cosa és llarga i la paciència i bona voluntat del lector espero que també, en tot cas ho he dividit en dues parts. Espero us entretingui les festes.

Espero, tot i que sé que és difícil, que el treball no sigui només per a consum i interés d'intel.lectuals, jo mateix sóc només relativament il.lustrat, sinó que de manera fefaent hagi servit per a saber una mica més com som, si és que som alguna cosa com dubta el José.

Saluts i aprofiteu les festes.

Borjas el 1 ha dit...

Criteri, criteri que humildes pones la cosa, en el fondo eres un intelectual de muy altos vuelos, aunque desconocido del publico.

Gracias por ponerme como paradigma de la duda, pero ya sabes que para mi un PESIMISTA es un OPTIMISTA CON EXPERIENCIA.

&& ha dit...

Bé, intentarem agafar a la vaca pels ous (ja m'agrada a mi, aquest esport)

Herrgoldmundo ha dit...

No sé si entendí bien tus "intenciones", Criteri.
Con esta serie de tesis ¿pretendes reivindicar el "seny català" como rasgo de carácter más sobresaliente de un pueblo?

Anònim ha dit...

¿Som i serem els millors?, per sempre "in secula seculorum".

Borjas el 1 ha dit...

A estas alturas de la vida de poco podemos asustarnos. Un andaluz te dirá que su tierra, la tierra de Virgen Santísima es por supuesto la mejor tierra del mundo, donde mejor se vive y se bebe, donde si se trabaja poco mejor "pa" el currante y peor "pa" el zeñorito. (una gran filosofia a fe mia).
Al pueblo lo ensena y lo condiciona sus próceres, si sus "amos" son amos el pueblo es y será pués eso, un esclavo camuflado. Ponle la parafernalia que quieras. Espartaco tan amado por Apaño vió claro que el esclavo sólo tenía una meta, SER LIBRE por encima de las condicionantes culturales y las BONÍSIMAS ACCIONES del "AMO", eran los que hacían funcionar el IMPERIO, el imperio cayó y las formas se trocarón en otras maneras.
Al pueblo hay que hacerle sentir que es diferente, pero que siga trabajaando las tierras del Señor.

Antiguamente se instruía a la plebe con imágenes y bajorelieves, ahors mal se les intruye con formas torticeras y programas educativos "destrozacraneos" para evitar que el sentido de la crítica aflore de manera natural.

En cada predio ya se encarga el mentor de turno de grabar a fuego las premisas necesarias para que la gente de un paisaje se conviertan en decoraivas formas de un paisanaje cultivado ad hoc de la casta dominante.

Criteri ha dit...

Tornant d'uns dies a l'Empordanet de Pla us agraeixo que hagiu -suposo- llegit això.

José, gràcies, però intel.lectual és una persona que ha llegit prou els clàssic, o Flaubert o Stendhal -per dir alguna cosa-. Heràclit -va per Apañó- m'es prou desconegut , com massa filòsofs. Amb la mateixa sinceritat si que se'm podria qualificar de culte, cosa no massa difícil amb la ignorància enciclòpedica que corre -també entre molts "intel.lectuals"!-. En definitiva segur que el major mèrit és saber desgranar el gra de la palla; allò que és important i no.

Jordi, et refereixes a la vaca d'Osborne?

Apañó, "per influx" de José penses en avieses intencions quan en realitat les conclusions han sortit soles. El que he fet ha estat aplegar i desemvolupar velles intuicions. En realitat però diria que si que és això: el seny porta totes les virtuts.

Anònim, contesten's la teva pregunta; preguntes o afirmes?

Buf, bona cosa la que planteges -vivir i beber-, que a algu faria replantejar-ho tot: Que treballem tant és fruit del seny -previsor-, així com què "vivim i bevem poc?

Anònim ha dit...

Benvingut Criteri a aquesta terra de gent que no pot sortir fora per alló dels limitacions genèrics.

Quna una persona llegeix massa als clàsics des de la perspectiva de no tenir criteri, es deixarà influenciar per les mateixes conclusions del "filosofo" i es convertrà en filosofista i el seu criteri serà nul.

En el teu cas Criteri, aixó no pot pasar per que tu tens unes idees ja assolits i aixó es molt bo.

El pricipi bàsic de la teva tesi, es honest i a mès hi ha que tenir molta cura per no esbrinar conclusions prefitxades per no filtrar sota l'eina del filosof professional.

Anònim ha dit...

Aquest Jose sembla més apañó que l'Apañó. Ni cas, Criteri, si els andalusos poden permetre beure i viure és perquè els catalans paguem el gasto.

Borjas el 1 ha dit...

Ja va sortir el clàssic venjador mil·lenari. Des de quan el poble pla és culpable de les polítiques dels seus amos, dels seus dirigents. Si teu vols un paíos subsidiado que et voti, crea un PAR i ja està.

El currito de pié, és un pobre desgraciat que solament cobreix EL BÀSIC per a anar malviviendo, i en aquesta tesitura sobreviure és l'única cosa que es pot permetre.

A Espanya, a Catalunya li interessa tenir una gent , unes terres de cultiu semigratis, amb sous i tots els serveis d'inferior qualitat que en les metròpolis, Madrid, BCN, Bilbao, València, Balears.

Deixem-nos d'històries amb el diferencial Català, és un mite molt bé orquestrat pels quals es duen la pasta davant de les seves propis partisanos.

Catalunya viu de la resta d'Espanya que compra els seus productes, de vegades a preus desorbitats, els xinesos estan fent que moltes empreses tanquin per no aguantar uns preus mes moderats.

UNA PART del seny catalan és un seny "comercial" a la manera antiga fenícia, i com, tot comerciant se sent obligat a CARREGAR un % pel seu producte, d'aquí prové el seu guany.

Esquilmamos als pobres de les matèries primeres i damunt els diem que viuen molt bé, els diem que comprin els nostres boníssims productes a preus desorbitats, COM SI VISQUESSIN EN UNA COLÒNIA TÈXTIL, és a dir no tenen mes remei.

L'inconvenient de la HIATORIA és la síndrome d'Estocolm, on els serfs s'identifiquen amb el seu AMO, i l'amo els crea enemics per a evitar que es rebel·lin contra el, desviant l'atenció cap a "els altres".

Després arriben els Millet i compañia i s'emboliquen en la "senyera" per a OCULTAR la pasta pignorada.

Treballador fabril equival a emigrant d'una a tres generacions amb el gravat a foc de la "FEINA BEN FETA" com bandera d'orgull esclau i servil.

En Balears els "treballadors del "Turisme" són tots de fora, és normal, com és normal que tinguin sous de misèria per 12 hores diàries. És normal semiesclavizar al poble perquè la casta dominant es folri i damunt els culpables siguin els mateixos pobres de sempre.

Disntingamos entre poble base, i entre poble dirigent. Normalment li historia passa factura als quals no la comprenen. Tots els governs ROBEN, i si hi ha més governs mes roben. (uns impostos desmesurats són un robatori desmesurat).

Si els andalusos haguessin de pagar el vi que es beuen a a el preu que està a Catalunya no podrien fer-lo, el vi serveix per a alleugerir les penes que la misèria i falta de perspectives duu amb si.

De vegades devem posar-nos un espejito davant i veure'ns com som realment i no com ens diuen que som. Això duu al CAOS, i això propicia moltes coses que estem per veure, i que no seran agradables per a ningú, perquè la història es repeteix.

I jo també soc "cstalan" NI DE IZQUIERDAS NI DE DERECHAS, COHERENTE CON EL MUNDO Y LA HISTORIA.

Anònim ha dit...

Estimado Anónimo anterior, resulta que sí, que soy más ESPAÑOL que el Apañó, a mucha honra cabalerete, pero también soy ciudadano catalán capullo del alma mia. Todo lo dicho sin ánimo de ofender, bien se ve que la incultura cabalga rodeada de ígnaros cretinoides emparentados con los Millet, Penafretas y demás ralea de ladrones de frac y guante blanco. Claro a esta casta "dorada" si hay que hacerles caso, saludos ANONIMO TULIPAN.

Criteri ha dit...

Bé, l'anònim ho ha agafat per la part reivindicativa -una mica de xauvinisme no va malament si es refereix al que tenim de millor, com és aquest seny que defenso i que no està pas als millors moments:) Però ja vaig dir que en aquests debats no hi entraria tot i que agraeixo els vostres comentaris.

Anònim ha dit...

Fora colons.
Visca Catalunya lliure!

Borjas el 1 ha dit...

Viva Catalunya LLIURE, pero libre de todo lo que aprisiona, esclaviza, mediocriza, anula, hace que las Castas de siempre vivan ben lliures.

Visca Catalunya Lliure, y que haría catalunya sense el seus colons que SON LOS QUE TRABAJAN DE VERDAD.

VISCA cAYALUNYA LLIURE DE "PARÁSITOS" QUE VIVEN DE GRITAR CONSIGNAS COLORISTAS, con la INTENCIÓN DE COLOCARSE ELLOS EN EL LUGAR PRIVILEGIADO DEL MANDO Y EL CONTROL.

VISCA CAYALUNYA LLIURE DE MEDIOCRES, INCULTOS Y ENGREIDOS.

VISCA CATALUNYA LLIRE DE ANALFABETOS POTENCIALES CUYA ÚNICA CULTURA SON REPETIR ESLOGANES SIN COMPRENDERLOS.

¡¡¡¡VISCA CAYALUNYA¡¡¡¡

Evocacions ha dit...

Bé, com veig que esteu animats, proposo el següent: qui és més espanyol, jo o apañó. I dic: doncs, jo. Resoleu l'enigma.

U.Q.F. ha dit...

Hmmm...vaig prenent nota.

Criteri ha dit...

Que no hi hagi consens sobre què és ser català i ser espanyol és una de les altres raons pel que la cosa és embolicada, tal com demostra Evo amb el seu enigma.
Si algú té res més a dir en aquesta línea que ho segueixi fent en aquest post.

Criteri ha dit...

M'oblidava, aviat penjaré una proposta de catalanòmetre.

Eric ha dit...

Interessantíssim article, sobretot per tot el que faci referència a Pla i a Balmes. Jo també en sóc seguidor.
Et voldria comentar una cosa però. Crec que hi ha una figura molt important per Pla, i que fins i tot penso que seria el seu Balmes contemporani, és a dir, que el pot tocar i escoltar perquè és viu, que ni més ni menys que en Francesc Pujols. Pujols que també és balmesià, no només professa molts dels comportaments i les idees de Balmes -conservadorisme liberal, ordre...- sinó que té un valor afegit molt important; s'allibera i desemascara tot el llast que la religió catàolica representa per Balmes. Ell sí que fa un sistema filosòfic propi -partint de Llull i passant per Balmes, és clar- i millora en escreix les idees d'aquests dos pensadors fruit també de viure en una època on l'avanç humanístic i artístic ja no té res a veure amb l'època tan fosca i poc desenvolupada dels altres dos.

Llull, Balmes, Pla i Pujols, grans fihures del pensament i el caràcter català sí senyor!

Al meu bloc tinc alguns escrits sobre Pujols per si t'interessa.

Salut!

Maspons ha dit...

Gran llacuna però no he llegit Pujols. Això de la Hiperarxiologia m'ha frenat unamica:() Ho faré ,començaré al teu blog ja que suposo que n'has fet alguna recensió il.lustrativa.

Sí senyor. Sobre Balmes la gran pregunta és la que planteges. Com hagués sigut un Balmes avui, sense el gran pes del catolicisme que es hi havia aleshores? Compte, també hi havien menjacapellans i tebis.
La meva resposta:

Balmes avui hagués sigut COM JO -donat que jo em veig com ell-

(contesta aquesta que farà les delícies dels meus enemics que m'idolatren:))))

Eric ha dit...

Segurament que un Balmes noucentista -per tant, post modernisme, això molt important- hagués estat molt més potent, sens dubte.

Pel que fa a Pujols, és urgentíssim que t'hi aboquis, descobriràs un altre món que farà respirar millor.

Començar per la Hiparxiologia és una temeritat, bàsicament perquè això és un divertimento d'ell. Has de llegir primer llibres que altres han escrit sobre ell, puix ell és massa complicat com per comprendre'l. El llibre 'Francesc Pujols per ell mateix' de l'Artur Bladé és important per començar. 'Francesc Pujols: Llums i ombres' també està molt bé per conèixer-lo.

A partir d'aquí, ja et serà molt més fàcil llegir un llibre seu...

salut!

Maspons ha dit...

Moltes gràcies per l'info. En certa manera veig que tenia raó d'espantar-me per la hiparxiologia, que de fet però és de lo que "tothom"en parla més. Obviament em fa gràcia el Llum i ombres.

Compte! D'acord "descobrir altres mons" però espero que tocarà una mica de peus a terra.

Eric ha dit...

El Pujols toca molt de peus a terra, però juga a no tocar-hi. Això sempre ho has de tenir en compte quan el llegeixis. Pensa que és un dels mestres morals i filosòfics de Pla però també del rei del surrealisme planetari, que és Dalí.
Ja veus per on van els trets, no?

Salut!