Entrades
A un "llibre meu" toco moltes qüestions -que no "cremo" al blog :), que és més com dietari- Aquest escrit potser l'hi inclouria, però el penjo per si hi algun valent vol contestar la pregunta. L'escrit pot ser un patafi -paranoic- però la pregunta potser...també. Serà la tardor.
No he trobat CAP persona, savi que admirés que no li descubrís un all o una ceba -grossa-. Demostració general: Les intel.ligències "de l'esquerra" la vessen en qüestions de valors; les "de la dreta" la vessen totes a l'abordar el tema ambiental . Em ve al cap J.A. Marina, possible savi de referència, desbarrant quan toca el tema català. I algun altre savi si no és xulo és bord. Les antologies de l'estupidesa estan plenes de savis! (Deixem apart els profetes religiosos per a no entrar en teologia.) I doncs?
Ja que pregunto dic la meva. M'he de remontar en el temps: "És la intel.ligència" van dir de Pla, tot i que en va dir de l'alçada d'un campanar; Graciàn, tot i que misògin i depriment, no sé si per realista; Balmes tot i que no va acabar la seva obra. Valoro molt els savis religiosos -han triat la via de la perfecció divina-. Savis monjos, sants i sants pares o dalais lames. Humilitat i aprofundiment reflexiu en la virtud. Això no vol dir transigir defecte que he tingut per excel.lència. Ratzinger -malgrat diguin els xitxarel.los- és d'una intel.ligència profundíssima.
Si us hi heu fixat, he fixat la meva pròpia escala del què s'ha de considerar intel.ligent, per tant hauríem de concloure que en realitat i en el fons creiem insensatament que la persona més sàvia sóm nosaltres mateixos , ja que és un fet que tendim a creure que allò que pensem nosaltres és el més correcte i intel.ligent, ja que si no pensaríem una altra cosa! *
Ens podríem derivar cap a altres qüestions: si existeix una intel.ligència universal, una veritat. M'he adonat també que deslligo intel.ligència de virtud. Anoto encara la importància de no deslligar ni confondre coneixement i intel.ligència -jo veig més clara la problemàtica ambiental p. e., no per intel.ligent sinó perquè he viscut l'experiència directa del camp i les normes inapel.lables de la natura - això també et fa realista en general, "positiu", i et desofistica, penseu en Pla-. Aparquem-ho. El que ara proposo és només pensar si heu trobat una ment preclara que no us hagi mai decebut, o -més fàcil- el vostre savi de savis, llacunes apart. I si hi ha algun altre insensat que es vulgui "mullar" millor. Hi ha un ranking més elevat? Recerca de la saviesa i recerca del savi.
Trailers.- Allò del camp va bé per avançar la presentació d'una teoria -una altra- fonamentada
: EL CATALÀ ÉS PAGÈS (abans del post L'heroi del nostre heroi)
PROXIMAMENT A TOTES LES PANTALLES -potencialment-.
* Casualitat
El blog premiat -categpria públic- del 20 Minutos "Lo que me toca los cojones", HLC, diu "Yo he pensado que el mejor blog del mundo es el que uno escribe, porque si no fuera así, no lo harías".Em comforta ser dos a pensar així. Avui ho he llegit. O m'ha llegit ell? ;) Busqueu el paràgraf de l'asterisc.
26 comentaris:
¿El más inteligente de las Españas?
El maestro Ortega y Gasset, sin duda, para quien la "inteligencia" era el arte de saber elegir con elegancia (del griego elegantia, vocablo del cual derivó el término intelligentia)
Saludos y ¡Arriba España!
"justament avui a Ortega y Gasset -interessant però em fatiga-, a la cua del DNI. Deia: "...el reconocimento de dos castas de hombres: los meditadores y los sensuales."
Te respondo lo de la puta en aquel post.
Saludos deportivos
(Lo de Ortega és parte de un post mío)pa qué veas, Apañó :)
mmmmm el més inteligent és aquell que més m'ha fet vibrar, que més m'ha emocionat. Sí, és una apreciació subjectiva perquè lligo inteligència amb el les meves preferències sentimentals. La inteligència doncs és Dostoievsky i després Joan Sales! salud company...
JO sempre he pensat que una cosa és ser intel.ligent i altra ser llest. A veure qui m'explica que un "superdotat" s'avorreixi a classe... Si fos llest, no s'avorriria, no? Savis?, quan aprofundeixis accedeixes a allò humà, què és allò en que no ens desenvolupem més.
NO sé si la persona més intel.ligent, però el cert és que Cioran no va treballar mai a la seva vida i va viure de l'escriptura d'un llibre (segons ells, tots eren el mateix). NO em direu que no era llest.
Esteu donant bones pistes. Dosto, el tenia per llegir un dia o altra Em fa vergonya no haver llegit Incerta glòria, encara. -ho avançare-. En quant a Cioran encara no estic preparat, i no sé si el recomanes Albert o és una boutade:)
Mira que diuen a Enoticies
"Aquest país té dos grans pensadors: un és Josep Huguet i l'altre Carod-Rovira"
Joan Puigcercós
Aquell que ha descobert que això de la intel.ligència és una enganyifa.
Aquell que s'ha adonat que la intel.ligència pot demostrar una cosa i la contraria sense despentinarse.
Aquell que, fastiguejat de tanta intel.ligència, ha acabat per donar-li l'esquena i fer-li botifarra.
TOt i ser un lector de CIoran, no el recomano. Té idees molt interessants, però és força depriment.
Crec que el fet d'escollir el millor dins de les pròpies possibilitats (i amb això vull dir la opinió pròpia que tenim) no ha de voler dir que no siguem conscients de la nostra brutal ignorància sobre el tema que opinem i, per tant, de la nostra absoluta fragilitat epistèmica. El drama és que necessitem vanititzar les opinions per a poder tenir punts forts on recolzar-nos per a construïr edificis conceptuals que ens diguin què hem de fer i com.
Perquè necessitem que dir-nos (o que ens diguin) què hem de fer per al benestar. Quan deia vanititzar volia dir "omplir de vanitat".
Jordi, con su "botifarra" a la inteligencia, me ha recordado a cierto personajillo que decía que "sentía ganas de coger su browning cada vez que oía hablar a un intelectual" (parafraseo)
¡Claro, donde se ponga la irracionalidad más sentimental y "tontiloca" que se quite la RAZÓN avalada por el dictamen de la verdad histórica!
Saludos y ¡Arriba España!
PD: Jordi, permítete un viaje astral, que os va mucho a los proislamistas, orientalistas en busca de nirvanas perdidos, y demás mandangas, y nos dejas en paz a quienes creemos en Occidente y nuestro legado histórico-cultural.
Repeteix amb mi:
2 + 2 = 4
Pròxima lliçò, el mes vinent (et deixo temps per tal de repassar les vocals i la taula de multiplicar fins la del 3)
Fas riure, noi.
Anònim, això confirma que la veritat, tot i que ha de ser una, les opinions són 51, a l'enèssima. Confirma també que quan hi ha ideologia pel mig tot es desdibuixa.
Aquesta relativització de la intel.ligència és molt intel.ligent Jordi. Però no tenim altre camí.
Ja m'ho semblava Albert :)
Efrem, és una reflexió molt fina la que dius; ser conscients de la nostra ignorància és una bona senyal. I crec que és bo "vanititzar", que jo traduiexo per tenir -o buscar- valors.
Apañó, aquí hi han els papers canviats amb el Jordi! Quien dijo: Muera la intel.ligència!? Quizà nos equivoquamos contigo. (era groucho o allen el de la pistola?)
Felicitacions, comentaris TOTS molt
interessants.
Mentre escrivia això ha escrit el Jordi. No volia entrar en qüestions polítiques sobre la "verdad històrica", etc. Diré però que per una banda Apañó ha fregat la referència personal i d'altra que el seu patriotisme no té perquè ofendre ningú, però compte Apañó: siempre y cuando ello no sirva para continuar metiendo la mano a nuestros bolsillos! (Y tu lo sabes)
Saluts
Criteri, sería largo explicarte por qué Jordi no goza de mis simpatías.
No entraré en cuestiones personales ni incurriré en acciones pueriles, como la de ciertos personajillos que trollean en blogs ajenos "fent conya".
Sí te recomendaría, pero, que leyeses una pequeña joya que se titula "El hombre y la verdad", del maestro Zubiri, teórico de la "inteligencia sentiente".
Es cierto, la inteligencia es mucho más que razón y lógica, pero tampoco es exclusivamente desnudo sentimentalismo despegado de cualquier atisbo de racionalidad.
La inteligencia es la suma idisoluble de RAZÓN y MORAL, y en la búsqueda equilibrada de ambos valores encontramos al auténtico hombre inteligente que, de hecho, siempre es un eterno "buscador".
Saludos y ¡Arriba España!
Home, Criteri, això del "savi de savis" és missió impossible. Personalment, posats a triar, em quedo amb l'obra de Luis Cencillo. A mi m'ha decebut poc, tot i que hi havia en ell un rerafons que algù qualificaria d'"arrogància".
Potser hi tenia dret,tenint en compte el "ninguneo" (no trobo la paraula exacta en català, potser "menysteniment") al qual es va veure sotmés per l'establishment universitari pijoprogrestupidideologitzat.
Apañó:
I vos que sabrà de la racionalitat?
Vostè està plena i absolutament convençut d'allò que diu i defensa.
Vostè està en possessió de la veritat absoluta sota l'única Moral possible.
Això són trets profundament irracionals. A més a més, adobats per conceptes imaginaris com són els de pàtria i bandera pels quals cal, si és necessari, treure les pistoles i preparar els punys (textual del seu darrer Post: "Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas, cuando se ofende a la justicia o a la Patria")
Vostè no pertany a l'àmbit de lo racional, doncs la racionalitat no és dogmàtica. El dogma, revestit de sofisteria de tercera regional, pertany al regne del budell. I, ací, sembla ser que vostè no té rival.
Algo sé, Jordi. Sobre racionalidad, digo.
No soy kantiano, desde luego, pero tampoco puro vitalismo nietzschiano.
Soy raciovitalista, porque creo que es imperativo vital superar las circunstancias adversas a través de la razón.
Y allí donde no llega la razón, ésta se niega o pervierte, no cabe más dialéctica que la de puños y pistolas. No porque a mí me guste que así sea, sino porque, insisto en ello, es imperativo vital, por encima incluso de imperativos morales, salvaguardar la dignidad y la libertad individual, así como preservar los proyectos de vida en común de los que, por imperativo de la razón histórica y pese a quien pese, somos herederos.
Si mi "rival" usara la razón y la dialéctica honesta y argumentada, exenta de falacias de prejuicios (como las que tú exhibiste en mi blog) yo haría lo propio y sería un exquisito contrincante engalanado de un aristocrático fair play, pero si se me ofende me reservo el derecho de poder rebatir con la misma descortesía y contundencia de la que hizo gala mi "ofensor".
Así de simple, así de "raciovital"...
¡Arriba España!
Mire, amb tots els respectes, em cansa vostè.
Vostè podrà ser raciovitalista de la subvariant del Nord i jo racio-romantic-oniric-ximple variant gutural sorda. Com a joc per passar l'estona està bé (inclús per tal de llicenciar-se en filosofia), està bé per tal de xerrar i no dir res, per omplir-se la boca de fanfarronades sense dos ni tres.
Ara, si li plau, pot anar dient que he fugit d'estudi perquè no estic a la seva magnífica alçada...M'és absolutament igual, com si vol aprendre de memòria tota la bibliografia joseantoniana i la dels seus apologistes i exegetes.
Siusplau, oblide'm.
Outsider, mentre només sigues menystingut i prou! Ja sabem de quin pal són sempre els menystinguts -ja ens entenem-. Paso a la recerca de Cencillo, espero que sigui senzill al menys de llegir-xiste dolent-.
J. i A., alguna cosa hem après amb el que heu dit.
Tu problema, Jordi, es que no sabes quién eres ni qué eres.
Así, no te queda más remedio que recurrir al cinismo y al pueril mecanismo defensivo de relativizar todo aquello que no comprendes, comportándote como la hipócrita zorra de la fábula que jamás pudo alcanzar las uvas que ansiaba.
Fuiste tú quien vino a mi blog "fent conya" sobre las cosas serias ¿cómo pretendes que pueda olvidarte, "entrañable" gañán?
Viniste seducido por mi intelecto, o trolleando como único afán.
No sé qué sería, bribón dilecto, pero igual quedas como un patán.
¡Arriba España!
"seducido por mi intelecto" Aquestes megalomanies -tipus Sostres-m'encantan, dins un ordre, en serio.
Crec Apañó que és moolt lleig censurar el Jordi al teu blog.
Com que em sembla que entens el català,ja em "disculparàs.
No te equivoques, Criteri.
No censuré a Jordi en ningún momento, sino que él mismo decidió borrar todos sus posts.
Únicamente borré un post escrito en árabe que le atribuí a él, aunque, por lo visto y según explicación del mismo Jordi, toda la confusión se debió a la intervención de un "anónimo" malintencionado.
Por mi parte ya está todo olvidado.
Ni imaginava que es podien eliminar els propis comentaris! Fantàstic.
Publica un comentari a l'entrada