7 d’octubre de 2009

El misteri del futbol

Ja havia penjat la versió llarga. Així arxivo l'article del Contrapunt, i per si algú vol veure la feinada que dona el resumir-ho, el ser breu.

Publicat al Contrapunt

Coincidint amb la lliga del segle, faig una aportació -potser l'única cabdal que faré a la humanitat-, on vull demostrar l'origen de la força i el misteri del futbol. Teoria perogrullesca, però inèdita. Diu: Allò que fa del futbol un fenòmen social únic és què és un joc i què es juga amb els peus.

- El joc: és una de les fites més altes -diuen- de l'esperit -no és una cosa funcional-. El jugar és l'activitat plaent, apassionant i duradora per excel.lència, no em ve al cap una altra activitat que hom la gaudeixi fins i tot mirant. La interpretació? Recordem que d'actuar o sonar un instrument, en molts idiomes en diuen jugar, com de petits es juga -s'actua- a pistolers. Jugar és doncs cosa seriosa.


- Jugar amb els peus -i amb el cap i el cul- implica: una habilitat quasi malabar i desplaçaments llargs de la pilota -sovint amb efecte- que requereixen la vistositat d'un espai panoràmic -sovint verd-,que aplega molta gent en sinèrgia; hi ha la recerca utòpica de la precisió -àdhuc els millors xuten més a fora de porteria que a ella-; la dificultat de moure el marcador -90 minuts i sovint no es mou-. Podríem parlar del vell instint caçador -la pilota seria el conill. Unit a la tensió i il.lusió que dona la imprevisibilitat del joc, dóna un espectacle hipnòtic. Crec que hom pot afirmar -a no ser que algu proposi una altra explicació- que el misteri del futbol és tant senzill com això. Jugar amb els peus -però pensant amb el cap-.

Nota.- He afegit això al post de la tele franquista: Ara recordo els escacs! Algú recorda el Román Torán? I els programes de jazz! -amb Pedro Iturralde abonat-.

4 comentaris:

Noctas ha dit...

"Requereixen la vistositat d'un espai panoràmic -sovint verd-,que aplega molta gent en sinèrgia; hi ha la recerca utòpica de la precisió.Podríem parlar del vell instint caçador -la pilota seria el conill. Unit a la tensió i il.lusió que dona la imprevisibilitat del joc, dóna un espectacle hipnòtic".

Mai havia llegit una deifinició -Si li vols dir definició- tan precisa del futbol. Criteri ets un autèntic crack!!! per cert el post anterior llarg, però gens pesat, molt amè i concís també. Remarques l'adjectiu amb la mateixa intensitat que ho feia Pla. Nanu, em deixes de pedra!....saludus.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Recordo que molts anys havia quedat malament perque m'agradava el futbol. Fins i tot havia dit que, de vegades, era una obra d'art. See'n reien alguns que ara, quan s'ha polititzat, no paren de Barça. La teva definició, com diu el Noctas, és ben bonica.
Tenia quasi oblidat el Ramon Toran! Es veritat, feia un programa d'escacs a la tele i jo, un nen de classe obrera i família migdesestructurada pel franquisme, el veia de tant en tant!
PD. Els enllaços que has posat contenen http:// dues vegades i, per tant, no funcionen. Gràcies

Criteri ha dit...

Noctas, Amb mi treballa el segon entrenador del Badalona, està a un altra departament i no parlem massa, però m'has impulsat a deixar-li llegir això a veure que li sembla, no sense abans preguntarli: per tu quin és el misteri del futbol? Si algun dia em moc i publico alguna cosa t'hauré de donar les gràcies -i a l'Albert- :) Vosaltres tampoc sou mancos! Prefereixo llegir-vos a vosaltres que a molts reconsagrats.

Albert, coses de pijos-progres. Recordes el Toran! jo tampoc m'enterava de massa.! Sort que t'has fixat amb lo dels enllaços, ja sabeu que sóc bastant desastre amb el tema.

be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,