Entrades
Ja havia penjat la versió llarga. Així arxivo l'article del Contrapunt, i per si algú vol veure la feinada que dona el resumir-ho, el ser breu.
Publicat al Contrapunt
Coincidint amb la lliga del segle, faig una aportació -potser l'única cabdal que faré a la cultura universal-, on vull demostrar l'origen de la força i el misteri del futbol. Teoria perogrullesca, però inèdita. Diu: Allò que fa del futbol un fenòmen social únic és què és un joc i què es juga amb els peus.
- El joc: diuen que és una de les fites més altes de l'esperit ja que no és una cosai de caràcter funcional. El jugar és l'activitat plaent, apassionant i duradora per excel.lència i no em ve al cap una altra activitat que hom la gaudeixi tant fins i tot mirant. La interpretació? Recordem que d'actuar o sonar un instrument, en molts idiomes en diuen jugar, com de petits es juga -s'actua- a pistolers. Jugar és doncs cosa seriosa.
- Què tenim, què implicar jugar amb els peus -i amb el cap i el cul- : doncs una habilitat quasi malabar;desplaçaments llargs de la pilota que fan possible veure grans carreres. Això requereix la vistositat d'un espai panoràmic, de color verd, que ho fa molt televisiu, i que aplega molta gent en sinèrgia. Hi ha també la recerca utòpica de la precisió -àdhuc els millors xuten més a fora de porteria que a ella-; situacions impredibles; la dificultat de moure el marcador -90 minuts i sovint no es mou-. Podríem parlar del vell instint caçador -la pilota seria el conill. Unit a la tensió i il.lusió que dona la imprevisibilitat del joc, dóna un espectacle únic, quasi hipnòtic.
La base primera de tot plegat, podríem concloure doncs,que rau en que es juga amb els peus- però fent servir el cap.
Nota.- He afegit això al post de la tele franquista: Ara recordo els escacs! Algú recorda el Román Torán? I els programes de jazz! -amb Pedro Iturralde abonat-.
3 comentaris:
"Requereixen la vistositat d'un espai panoràmic -sovint verd-,que aplega molta gent en sinèrgia; hi ha la recerca utòpica de la precisió.Podríem parlar del vell instint caçador -la pilota seria el conill. Unit a la tensió i il.lusió que dona la imprevisibilitat del joc, dóna un espectacle hipnòtic".
Mai havia llegit una deifinició -Si li vols dir definició- tan precisa del futbol. Criteri ets un autèntic crack!!! per cert el post anterior llarg, però gens pesat, molt amè i concís també. Remarques l'adjectiu amb la mateixa intensitat que ho feia Pla. Nanu, em deixes de pedra!....saludus.
Recordo que molts anys havia quedat malament perque m'agradava el futbol. Fins i tot havia dit que, de vegades, era una obra d'art. See'n reien alguns que ara, quan s'ha polititzat, no paren de Barça. La teva definició, com diu el Noctas, és ben bonica.
Tenia quasi oblidat el Ramon Toran! Es veritat, feia un programa d'escacs a la tele i jo, un nen de classe obrera i família migdesestructurada pel franquisme, el veia de tant en tant!
PD. Els enllaços que has posat contenen http:// dues vegades i, per tant, no funcionen. Gràcies
Noctas, Amb mi treballa el segon entrenador del Badalona, està a un altra departament i no parlem massa, però m'has impulsat a deixar-li llegir això a veure que li sembla, no sense abans preguntarli: per tu quin és el misteri del futbol? Si algun dia em moc i publico alguna cosa t'hauré de donar les gràcies -i a l'Albert- :) Vosaltres tampoc sou mancos! Prefereixo llegir-vos a vosaltres que a molts reconsagrats.
Albert, coses de pijos-progres. Recordes el Toran! jo tampoc m'enterava de massa.! Sort que t'has fixat amb lo dels enllaços, ja sabeu que sóc bastant desastre amb el tema.
Publica un comentari a l'entrada