2 de març del 2008

L'ESTATUT DE DIAMANT

Publicat a Contrapunt

(Zapatero va dir que l'estatut del 2006 seria per sempre, com un diamant)

L'ESTATUT DE DIAMANT
( A Diamond is forever)


Algú em demanà perquè no havia escrit res sobre l'Estatut. Ara voldria aportar aquestes reflexions-com sempre des de l'eclecticisme-:

- És curiós que cap conservador hagi criticat que -sobretot ICV- es digués que és un estatut d'esquerres, quan un text així no ha de tenir color polític.

-L'abstenció no se la poden atribuir els partidaris del no, però no he vist enlloc que digui que les crítiques del noïstes han refredat molts entusiasmes i per tant la participació. Tot i la paradoxa que la postura del PP tambe ha empès el sí.

- Intervencionista i excessiu però amb millores interessants. Caldrà veure si hi ha possibilitat o coratge per aplicar-les. Hores d'ara,però, ningú ha sabut dir-me - i és la qüestió cabdal- si amb el nou finançament es reduirà molt, poc o gens l'espoli econòmic a Catalunya- "pa que vamo a andanno con ufemimmo c..." com diu el germà de Juan Guerra.

El més rellevant és que si el dèficit continués més o menys igual -cosa que coneixent el panyo i per la ocultació dades fiscals no em sorprendria- representaria que els catalans n'hauriem signat el vist i plau. Espero equivocar-me perquè ara ja no hi hauria possibilitat d'anar amb el cistellet a Madrid, ni de protestar, ja que ho hem votat. I segons Zapatero aquest estatut és "para siempre".Bufa. Per fer-ho gràfic: no sabem si comunitats a les que ajudem continuaràn tenint el dentista gratis i nosaltres no. (Això és que la gent entén)

I un apunt verd. Tothom està d'acord -i cofoi- amb que hi hauran més diners per infraestructures -cal llegir vies ràpides-. Ja tremolo. Quan la fi del transport particular està situat en unes poques dècades; quan l'excés de cotxes colapsa l'asfalt i atempta l'equilibri, en lloc de potenciar el tren i el transport col.lectiu...a fer autopistes , trinxant el que es presenti. Se n'està projectant una que passaria pels Sots Ferestecs i els Cingles de Bertí!. Imagineu el que ens espera!.

Resumint: davant tants interrogants la meva opinió de l'Estatut es la mateixa que la del taujà -relatat per Larra- : ¿Que opina de la nueva constitución? "Yo opino... que Dios nos asista."