Entrades
Vallès Oriental, irreconocible
El Periódico, 1989
En los últimos años y en la zona sur del Vallès Oriental han puesto sus ojos el poder político y econòmico para la instalación de una serie de servicios algunos de los cuales para esparcimiento de estas clases dominantes ajenas a nuestra comarca y a cualquier tipo de sensibilidad ecològica y ambiental.
Nos ha caido encima el hipòdromo de Catalunya en Lliça, el circuito de Catalunya de fórmula 1, situado en uno de los pocos pumones verdes de la zona, la terminal de TIR, un macrocampo de golf, la prisión de Quatre camins, un vertedero metropolitano, el embalse de Cànoves; añadamos la plaga de casas adosadas, la posible estación ferroviaria tèrmino, la continua ampliación de suelo industrial y urbanizable, etc. Todo elo comporta unos problemas de contaminación, deforestación y congestión que acabarán por transformar nuestro pequeño país de manera irreconocible, hacerlo inhabitable del todo y elevar nuestros pueblos a la categoria de suburbios de Barcelona.
Ponç Pons (Pseudònim. Després vaig saber que hi ha un poeta menorquí que es diu així)
Mollet del Vallès
LA REPRESA
A finals dels anys 80 vaig vaig constatar definitivament que la pagesia i ramaderia no tenien present ni futur immediat i vaig deixar la granja familiar. La granja, de manera inconscient va fer que no em plantegés fins aleshores -massa tard potser- massa seriosament altres expectatives de vida i treball, per allò de seguir la tradició de l'empresa familiar. Això comportà passar a viure a Mollet habitualment. Viure en un núcli gran esperona l'activitat en societat. Una via de participació és l'escriptura. Fou també quan em vaig adonar que escriure no és una cosa que només pugui fer la gent "de carrera".
El Vallès estava patint la segona gran escomesa, es veia l'inici de l'anorreament del Vallès tradicional, hi havien presagis, per a mi monstruosos, que amb el temps quedaren petits -potser l'hipòdrom de Lliça no hagués estat una gran desgràcia, però recordo que no era aigua clara. Aiximateix potser l'embassament era necessari-. Jo ho veia i em dolia, i escrigué, feia anys que no ho feia. Aquest escrit marcà la represa.
Fou publicat, i en diumenge. Era només una carta al director però envaig estar cofoi. Fins al punt que la vaig ensenyar a un càrrec dient-li que aquell escrit era meu: "Pues mira, yo pensé: tiene razón, éste". Tingué repercussió, no vull fer volar coloms, però el fet és que endemés, a partir d'aleshores es començà a parlar de Vallès Sud -o Baix Vallès- com a zona definida.
Una manca de confiança em va fer signar amb pseudònim, el qual he vist que coincideix amb el nom d'un poeta important menorquí.
Tot i la modèstia de l'escrit, preveia -no era difícil- la destrucció, arrasament quasi total que es produiria del país on vaig nèixer, un fet tan espantós com l'alegria amb que ho accepta la seva gent.
El Periódico, 1989
En los últimos años y en la zona sur del Vallès Oriental han puesto sus ojos el poder político y econòmico para la instalación de una serie de servicios algunos de los cuales para esparcimiento de estas clases dominantes ajenas a nuestra comarca y a cualquier tipo de sensibilidad ecològica y ambiental.
Nos ha caido encima el hipòdromo de Catalunya en Lliça, el circuito de Catalunya de fórmula 1, situado en uno de los pocos pumones verdes de la zona, la terminal de TIR, un macrocampo de golf, la prisión de Quatre camins, un vertedero metropolitano, el embalse de Cànoves; añadamos la plaga de casas adosadas, la posible estación ferroviaria tèrmino, la continua ampliación de suelo industrial y urbanizable, etc. Todo elo comporta unos problemas de contaminación, deforestación y congestión que acabarán por transformar nuestro pequeño país de manera irreconocible, hacerlo inhabitable del todo y elevar nuestros pueblos a la categoria de suburbios de Barcelona.
Ponç Pons (Pseudònim. Després vaig saber que hi ha un poeta menorquí que es diu així)
Mollet del Vallès
LA REPRESA
A finals dels anys 80 vaig vaig constatar definitivament que la pagesia i ramaderia no tenien present ni futur immediat i vaig deixar la granja familiar. La granja, de manera inconscient va fer que no em plantegés fins aleshores -massa tard potser- massa seriosament altres expectatives de vida i treball, per allò de seguir la tradició de l'empresa familiar. Això comportà passar a viure a Mollet habitualment. Viure en un núcli gran esperona l'activitat en societat. Una via de participació és l'escriptura. Fou també quan em vaig adonar que escriure no és una cosa que només pugui fer la gent "de carrera".
El Vallès estava patint la segona gran escomesa, es veia l'inici de l'anorreament del Vallès tradicional, hi havien presagis, per a mi monstruosos, que amb el temps quedaren petits -potser l'hipòdrom de Lliça no hagués estat una gran desgràcia, però recordo que no era aigua clara. Aiximateix potser l'embassament era necessari-. Jo ho veia i em dolia, i escrigué, feia anys que no ho feia. Aquest escrit marcà la represa.
Fou publicat, i en diumenge. Era només una carta al director però envaig estar cofoi. Fins al punt que la vaig ensenyar a un càrrec dient-li que aquell escrit era meu: "Pues mira, yo pensé: tiene razón, éste". Tingué repercussió, no vull fer volar coloms, però el fet és que endemés, a partir d'aleshores es començà a parlar de Vallès Sud -o Baix Vallès- com a zona definida.
Una manca de confiança em va fer signar amb pseudònim, el qual he vist que coincideix amb el nom d'un poeta important menorquí.
Tot i la modèstia de l'escrit, preveia -no era difícil- la destrucció, arrasament quasi total que es produiria del país on vaig nèixer, un fet tan espantós com l'alegria amb que ho accepta la seva gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada