17 de setembre de 2014

La inutilitat de dir la veritat

Em replantejo sovint si paga la pena escriure, amb ànim reformista, moralista. I encara més havent arribat a una -la meva- desesperançada conclusió, expresada a l'escrit anterior. 

Percebre que escrius i piques en ferro fred és desencoratjador, però D.v. m'hi tornaré a posar, potser per escriure alguna crònica del meu viatge a Polònia de l'estiu.

Mentrestant, remeto al lector a l'escrit anterior i l'ànimo a contradir-me, ni que sigui al seu fur intern.
Lligat amb la sinceritat amb què l'escrigue, Us deixo una cita que va més enllà del concepte -fonamental- de la veritat, de la que tant em considero perseguidor i apostol.  I ara he trobat això,  que va i relativitza el fet de dir la veritat! per causa de les limitacions de la intel.ligència humana.

"No fa falta dir la veritat, n'hi ha prou en dir a cadascú lo que bonament pugui entendre" Noel Clarasó

Així què, com quedem?

3 comentaris:

pons007 ha dit...

i què saps tu el que l'altre pot o no pot entendre?

Criteri ha dit...

Bona pregunta. Preferiblement tiraria a l'alça sobre les capacitats que li suposis a l'altre o altres,depenent del mitjà comunicatiu-, així obligues a pensar. No és fàcil.

Albert ha dit...

Precisament perquè ningú no té el patrimoni de la veritat o, dit d'una manera més assèptica, de l'objectivitat, el més decent és no donar lliçons i aplicar allò de què la llibertat del teu puny acaba davant del meu nas.