15 de juny del 2013

Lesbianes i...



M'han dit que una parella de lesbianes de la comarca, bé, concretament una, está embarassada per inseminació o fecundació -no sé com es diu exactament- artificial. M'en guardaré de criticar la mare, que seguint els poderosíssims instints naturals, maternals, ha volgut portar una vida al món.

La meva reflexió va en el sentit de que jo sóc incapaç, com a home, de comprendre aquesta decisió. Jo no seria capaç de triar criar, engendrar un fill de qui no saps qui és el progenitor.

D'altra banda, hem de suposar que ja deu estar estudiat que el fet de que aquest fill -de més gran-  no pugui saber qui és el pare, o que el fet de criar-se amb dues persones d'igual sexe no l'afectarà emocional o psicològicament. Que tot els hi vagi bé.

Ja sé que és una pregunta embarassosa, he,he, i si no la faig jo...Em sap greu i disculpes si algú la considera innecesària.





5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai, Pafiam, Pafiam...

Toni ha dit...

Criteri, penso exactament igual que
tu al respecte de tenir un fill
sense possibilitat de con eixa el
pare, es pur egoisme
Salutacions

Anònim ha dit...

És una aberració ètica, amb sinceritat.

Unim ha dit...

Como saben que el ADN del padre no lleva una enfermedad hereditaria? Como en la novela "Escoria" de Welsh...

Maspons ha dit...

Sembla de sentit comú amics comentaristes que és un tema que com a mínim s'hauria de debatre públicament.
A Unim li diria que no solament en els casos d'inseminació cal tenir en compte la càrrega genètica negativa sinó també penso -a fuer de ser incorrecte polític-en els caos d'adopció,encara en molt més grau, ja que son generalment casos de nadons abandonats, per pares que lògicament no són massa garantia de res.