14 d’abril del 2013

Hijoputa! -va dir un mentre ens creuàvem

Baixant Via Laietana, sento un Hijoputa! Venia d'un noi amb el que ens vam creuar. L'improperi anava adreçat al conductor d'un supercotxe esportiu descapotable -no em digueu de marques.

Últimament, alguns articulistes parlen del ressentiment social. Vet aquí un cas paradigmàtic. S'ha de viure molt malament amb aquest sentiment. Jo puc sentir ràbia indignació davant els lladres i les injustícies -de totes les esferes- però mai he sentit, ni em passa pel cap i em costa entendre la reaccio del jove. Una manera de sentir, d'altra banda potser més extesa del que sembla, principalment, suposo, entre els defensors de la lluita de classes i alguns revolucionaris -de diferent pelatge.

6 comentaris:

Anònim ha dit...


Mira que diu avui el Sostres.
El republicanismo es en España un resentimiento social. Una nostalgia de un paraíso que no existió, una pose de tantos y tantos fracasados que ya no saben que inventar para culpar a los demás de sus desastres.

El resentiment, l'enveja del ric, són coses típicament comunistes.

Maspons ha dit...

Ja ho deia jo:) Gràcies per avisar -lo del Sostres-.

Toni ha dit...

Si es que de los que van por la vida en plan "anónimo" no te puedes fiar, no sabes nada de ellos, porque se esconden? porque actúan de esa manera? porque no dan la cara como los demás? acaso son terroristas en potencia?. Sin embargo se pasean libremente y pasan por tu lado e insultan o agreden en una sociedad que les da cabida aunque no comida y quizás ese sea el problema.
Salud

Toni ha dit...

Criteri, en mi anterior comentario, no he caído en cuenta al generalizar sobre los "anónimos" que precisamente el primer comentarista a este Post es uno de ellos, pido disculpas si se ha sentido ofendido,mi comentario iba dirigido a estos anónimos callejeros que insultan como es el caso. Aunque en general no me hacen mucha gracia los anonimatos, de hecho hay blogs en los que no los aceptan y sus administradores no editan sus comentarios, yo, los respeto siempre y cuando estos se comporten y acepten las reglas del juego.
Salud

Maspons ha dit...

A mi tampoc m'agraden els anònims, com a mínim un mateix bick sempre, per a saber a qui parles. Encara hi ha por sembla. I és que a aquest país no es respecten les idees, ni les persones.

Saluts!

CríticaPolítica1 ha dit...

L'autèntica revolució ha de tenir arrel profundament cristiana, és a dir, antimaterialista.
Un paio ressentit contra el ric perquè aquest té un descapotable i ell no, no és pas un revolucionari: és un materialista colèric. Si fos ric, seria com el qui va insultar.
El revolucionari és el pobre que no vol ser ric, sino que ningú sigui pobre.