7 de febrer de 2013

VIATGE EN CREUER PEL MEDITERRANI -II- Cròniques de vivències i llocs

Atenent alguns lectors recupero la crònica  de vacances que tenia mig oblidades, tot i que em falta acabar-les del tot.
Mai m'havia cansat tant en unes vacances: t'has de llevar d'horíssima per poder "veure" cada ciutat -en unes hores-, caminant sense parar. El creuer és un món multiclassista: des de l'ambient de "merendero" de riu als matrimonis senyors d'etiqueta. En general els viatgers més desmanegats eren catalans -si la dona ho diu segur que és així. Personalment intento vestir adequat a l'ocasió. A un espectacle dels que fan cada nit, on se sol anar mínimament arreglat, van fer pujar a l'escenari un individuo. Anava habillat amb una samarreta plena de lletres, unes bermudes plenes de butxaques i unes xancletes piscineres de colors. Com va, aquest -vaig pensar. Era de la "cosmopolita" Barcelona. Així mateix les vestimentes elegants al "Dia del Capità" eren escadusseres. De totes maneres no tornaré mai a endur-me vestit i corbata. Resulta que el capità no passa per les taules si no que et "rep" al teatre per a fer la foto. Òbviament tenen molt negoci amb les fotos. I ho trobo bé, ja que si no el viatge seria més car. Les fotos eren, a més a més, tipus Hola, sense arrugues ni imperfeccions a les cares.

Em van quedar algunes activitats per fer: jugar al Trivial -tema Itàlia-, el gimnàs, el karaoke, la piscina, el casino...

Les sensacions del navegar

Ara no parlo  del creuerisme -festes, tiberis, etc- sinó del viatge per mar en sí. Les mateixes sensacions que vaig viure són les que esmentava Pla al llibre -que vaig rellegir per ambientar-me- Cabotatge mediterrani. També vaig reveure La leyenda del pianista sobre el océano, que s'ha convertit en una de les meves pel.licules favorites. Va d'un nadó abandonat a un creuer i de qui un fogoner se'n fa càrrec. Esdevé gran pianista, per ell sol. No baixà mai del barco i quan al final decideix fer-ho, des de mitja escala veu la gran ciutat sense fi, s'ho pensa...i torna cap al vaixell. Ambdós, ambtrès, coincidim en la mateixa sensació, difícil d'explicar. Bàsicament la de tenir a bord, un espai controlable, propi, no infinit. Al petit espai del camarot et sents lleuger. En tens prou amb quatre coses: la mica de roba, el llit, algun llibre, joc...fins i tot una tele, que ni es veia bé ni la miràvem massa. I un majordom per si se't descús un botó, p.e. Entenc la recança de que parla Pla al baixar de la baluerna que havia estat casa seva durant quinze dies en el seu viatge mediterrani.

Els companys de sopar

Tot fa pensar que hi ha una mena de comissió que procura agrupar la gent a les taules per alguna afinitat. Nosaltres erem una taula de gent granadeta. De Barcelona, Gandia i Mollet. Granadets tots menys   ,la colombiana  treintanyera companya del Pepe de Gandia. En Pepe -53 anys- em va semblar el típic valenciá blaver, d'arrel franquista, un pel primari. Deia que no parlava en valencià per la seva companya , però tampoc ho feia quan s'adreçava als altres quatre catalanoparlants. Es feia rar conversar en castellà amb una persona amb accent català. Els seus pares eren andalusos. Petit, cap pelat, eixerit, gallito i milionari. El tipic selfmade man. Es va fer d'or amb màquines i camions a l'època del totxo -ara ho té quasi tot parat, diu. També té un Jaguar, i un restaurant. La seva promesa -amb nens- no viu amb ell. Cada dia venia amb un bolso nou, rellotge o perfum adquirit a les "ofertes" del dia dels duty free.

L'altre parella eren un enginyer mecànic i senyora. Persona d'agradable conversa sobre temes actuals i socials. Deia estar entregada unívocament al món del seu ofici, sense cap altre interès-suposo que amb els dies l'amenitat dels sopars hagués caigut una mica. La seva dona manifestà una vegada que no tolera els mentiders -un seu parent ho és, compulssiu. Tots vàrem assentir -jo vaig afegir que encara era pitjor la gent sense paraula ni formalitat. No se li va ocòrrer a Pepe dir: Hombre, yo solo miento si me benefisia.

A seguir: Marsella, Nàpols, L´Alguer

8 comentaris:

Sombrero de copa ha dit...

Això de les cròniques de viatje o les qüestions lúdiques que de vegades plantejes, i els articles de tota mena en general és el que m'agrada de tu, amic Criteri, és on es veu més l'ofici de blogguer. La politica ho enverina tot. No vull dir que no n'hi hagi d'haver de politica i d'opinió, però no pas en boca nostra, sinó del politics. Jo soc de CiU, soc catalanista i em mullo quan ho de fer. Però discutir amb el tarat del Noctas, amb el covard de l'Apañó -que está esborrant tots els seus escrits i els dels comentaristes- o el desgraciat del José o aquest pixapins del Dasein, això per a mi es la pèrdua de temps més lamentable que es pugui donar. Jo, mai ho faria.

jordi roses ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

Estic content, i t'ho agraeixo molt, que una persona instruïda i d'experiència com tu valori el meu esforç.

Criteri ha dit...

Sobre els comentaris als comentaristes: no cal ser tan extremista, al cap i la fi: ningu no és perfecte

Sombrero de copa ha dit...

"Ningú és perfecte", explèndida i làpidaria frase de cloenda de la "peli" "Con faldas i a lo loco". Una gran justificació de la homosexualitat per la via dels fets consumats. Tot i ser cert el que dius, Criteri, i això t'honora com a home assenyat i demòcrata, trobo que fa lleig quan un va a casa d'un altra a tocar allò que no sona. Jo mai aniria a "Marca" a criticar el Madrid, per dir quelcom que s'hi asembli el que acostumen a fer aquests comentaristes esmentats de via estreta.

Outsider friar ha dit...

Com diria el Rafecas, no es pot matar tot el que és gras, Criteri.
Apa, entra a oceana.org y posa "cruceros" al search. Després a partir de dimecres, com a penitència, dejunaràs cada divendres a pa i aigua fins que acabi la Santa Quaresma!

Outsider friar ha dit...

Com diria el Rafecas, no es pot matar tot el que és gras, Criteri.
Apa, entra a oceana.org y posa "cruceros" al search. Després a partir de dimecres, com a penitència, dejunaràs cada divendres a pa i aigua fins que acabi la Santa Quaresma!

Criteri ha dit...

Interessant Outs.Sabia que un creuer genera molts residus. Però hom suposa que els mateixos o menys que un hotel. Hi havia una visita guiada caríssima, pels racons del barco, on explicaven com s'ho fan per reciclar les deixalles.

D'altra banda cal valorar que un vaixell no ocupa territori.
Ara, que el turisme és depredador de la natura és una realitat.