10 de juliol del 2012

Relat del delicte del que fou víctima.

Fa uns mesos vam ser víctimes d'uns fets que ara faig que siguin coneguts.
 

Carta adreçada -en calent i amb santa indignació- als partits de Mollet. En van contestar DOS. No  sé si els va agradar. Publicada al Contrapunt.

Ens adreçem a vosaltres com a representants de la ciutadania per a exposar-vos una situació angoixant que hem viscut per mor de la legislació i també per a efectuar unes sol.licituds.

Teníem un pis llogat quina arrendàtaria -immigrant-  rellogava habitacions i que va rescindir el contracte -després d'uns mesos sense pagar el lloguer. Però un home i una parella rellogada es van quedar al pis sense voler marxar. La persona instigadora tenia el cervell capgirat per la cocaïna i els altres en vies de tenir-li. 

Actuant judicialment, la resolució era llarga i costosa, per la qual cosa ens vàrem haver de sotmetre-n's a l'extorsió de l'individu protagonista, donar-li una bona quantitat euros i les gràcies a Déu per solventar "ràpid" el problema i no haver d'acudir a la justícia, cosa ben trista.

Als Mossos d'Esquadra ens informàren que en aquests casos els delinqüents tenien tots els drets -cosa que ja sabíem, però no fins al punt que ens digueren: si denunciàvem que estaven robant el pis ens podrien denunciar per denúncia falsa; si canviàvem el pany també i si hi entràvem també. La nostra policia nacional va alegar que ells no podien entrar al pis ni identificar al delinquent  encara que els acompanyéssim-teníem una altra clau. Així mateix, les forces de l'ordre, tot i sabem de quin element parlàvem, ens van negar amablement a donar-nos les seves dades personals, si tenia antecendents, si era perillós -que ho és- etc. Ens informaren
del desempar legal dels propietaris, cosa que ens va ajudar a decidirnos a cedir al xantatge -junt a la perillositat de l'individu ocupant.

No sé si el vostre partit i la classe política en general és conscient del què aquest fet representa: destrueix la convivència; genera encara més dscrèdit cap a la classe política i sobre tot als legisladors; afecta la salud física i psíquica de l'afectat; por pel perill de la integritat física pròpia -o no- davant la violència verbal i amenaces dels delinqüents i por al robatori o atemptats a l'habitatge. Nogensmenys haver-nos de sentir que "això amb Franco no passava"...i haver de callar.Total, impotència, frustràció, sensació de desempar i tristor.

Em descuidava els perjudicis econòmics, que són potser però la part menys important, així com el panorama de destrosses i brutícia, que va provocar una plaga d'insectes a tot el bloc.

Voldríem demanar que el vostre partit proposés una modificació de la llei que correspongui, a l'estil europeu: 4 dies pel desallotjament i càstig exemplar pels delinqüents.

I si fos possible, una contesta, tant en el sentit del compromís de treballar en el tema, haver recullit i compartit el nostre neguit o bé si és al contrari, explicant-nos el perquè d'aquestes lleis que tothom diria que afavoreixen el delinqüent i per tant la delinqüencia! Crec un dret del ciutadà recabar explicacions d'allò que constitueix el nostre marc legal.
 Intentarem positivar i aprendre d'aquesta experiència. Gràcies a l'avançada i rebeu una cordial salutació.


Em vaig quedar amb ganes de dir-los hi que són  incompetents en aplicar l'ordre i la justícia en aquests casos però encara més pel que fa al control del tràfic de drogues. Cal dir que el principal protagonista no era pas d'extracció familiar marginal, fou la droga la que l'ha convertit en una desferra.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Penòs... amic Criteri. Però jo, al desembre passat, vaig viure en carn pròpia l'altra cantó de la moneda amb el Banc de Sabadell qui em va volguer desnonar sense qui haguès agut cap rebut impagat, ni cap altra incidència, només pel fet que el meu habitatge es de lloguer actualitzat però per la LAU. Grácies a la jutgessa tot va sortir bé. Comprenc el teu emprenyament però a la vida no es pot tenir tot...

Maspons ha dit...

Ai el Sabadell...em pensava que era seriós i ara ha passat que la sogra ha tret uns diners d'un "producte" i li han fotut un 8 per cent del capital! Si en treu més -abans de 15 anys!!- li fotaran una clavada com la de les preferents.
Jo he obert compte a Triodos -la justícia han de ser fets, no paraules . N'he d'escriure.

Anònim ha dit...

"la justícia han de ser fets, no paraules"... sencerement d'acord. Ho juro, jo sempre he fet això. Jo no discuteixo... trec els diners i m'els enduc encara que sigui a casa. En mi no hi aurien "corralitos" t'ho ben asseguro.

Anònim ha dit...

He volgut dir "amb mi". Les presses...

Anònim ha dit...

Això et passa per llogar el pis a immigrants.

Maspons ha dit...

No sé si hi dic que el psicòpata de les drogues era "nacional". Per cert, les arrendatàries titulars -i impagadores- eren immigrantes:), quatre noies, "indiesitas" guaraníes, que no m'estranyaria que haguessin passat directament de la selva amazònica a casa nostra.

Anònim ha dit...

Jo, Criteri, però, mai arrendaria, el que es diu mai, cap immoble a cap immigrant. De la mateixa manera que he dit que si el banc em vol "putejar" l'hi trec els diners i ¡s'ha acabat el bròquil! també et dic que m'estimo més no tindre llogats, abans que siguin de fora. Amb això inclog els xarnegos també. O gent de casa o res. La confiança es essencial.

Anònim ha dit...

Volia dir "llogaters" i no llogats. Entenc com a "xarnego" aquell que no es vol integrar o que ho fa a la seva manera, rondinant com l'Apañó o inclús el Noctas (un bon paradigma de xarnegot ressentit amb el cap més buit que un coco). A aquesta gent, ni aigua... no els lloguis res i no tindràs problemes.

Maspons ha dit...

Xifres, estadístiques. És el que m'agradaria -entorn la problemàtica i qüestió que apunteu els dos anònims.

Maspons ha dit...

Xifres, estadístiques. És el que m'agradaria -entorn la problemàtica i qüestió que apunteu els dos anònims.