29 de març de 2011

Tres noves teories peregrines, bastant

1  La quantitat de sexe en una pel.lícula és proporcional a la petardesa de la mateixa.
Desafio a qui d'entre les seves deu pel.lícules preferides en trobi una de pit i cuixa en abundància o que en alguna d'aquestes hi hagi fruit massa...cinèfilament, s'entén. O encara més, quantes de les vostres preferides no eren aptes per a tots els publics.
És una bona norma orientativa. El sexe és un ganxo que ja funciona menys, cosa que no saben a TV3, que sembla que  si no "ensenyen"  no estan satisfets ni confiats en l'èxit. Vegeu Ermessenda.

2 La lluita obsessiva dels governs contra el tabac és perquè la nicotina és una substància que promou les connexions neuronals -o així- i per tant el pensament i la crítica. Tot el contrari que la marihuana, "estupafaent" que deixa estupefacte. I no en diuen ni piu!  Les botelles de vins i licors tampoc no porten cap avis catastrofista. Suposo que són indústries massa importants per a l'economia.

Aquesta teoria és rebuscada, però...

3 El canvi d'hora a la primavera i l'hivern es fa exclusivament per a que hi hagi més consum elèctric. Mesura forçada per les elèctriques?

26 de març de 2011

VISCA, VISCA, VISCA, BRAVO I OLÉ

Post que tenia endarrerit

Una de les més bones notícies possibles:

" El Congreso aprueba ‘mantener en valor’ la figura y la obra de Balmes


La comisión de Cultura del Congreso ha instado al Gobierno a ‘mantener en valor’ las actividades conmemorativas del bicentenario del nacimiento de Jaime Balmes impulsando el estudio y difusión de su obra. Balmes, teólogo, filósofo escritor y periodista del siglo XIX tendrá un merecedio reconocimiento.

La congresista de CiU Montserrat Surroca destacó la importancia de Balmes, que dejó obras como La Civilización, Reflexiones sobre el celibato, El criterio o Filosofía fundamental y señaló que la vida y obra de Balmes tienen que volver a ser analizadas para darle “la relevancia que el personaje se merece”.

“Conocida y reconocida por todos los españoles”

Por su parte, el consgresista del PP Eugenio Nasarre recordó que Balmes (nacido en Vic en 1810) es “un personaje conocido en el callejero” de muchas localidades de Cataluña, pero por el contrario es “muy desconocida su obra y aportación intelectual”, y recomendó que su figura fuera “conocida y reconocida por todos los españoles”.

Una enmienda transaccional aprobada por unanimidad deja establecidas las acciones para la edición, traducción y publicación de sus obras o sobre su figura, a través de las distintas convocatorias de subvenciones, además de incluir un enlace sobre su figura en la web del Ministerio de Cultura."

PEL meu anivesari -24-2, rebé alguns regals, alguns una mica amargants però útils ;) A., i precisament fou també el dia en què fou publicada la notícia.

Estic molt content, com podeu suposar -tot i algun grinyol en el text (citar El Celibato?...) I donada la meva ingenuïtat  i per autocomplaença no puc estar-me de pensar que potser aquest blog hi ha ajudat.

L'any Balmes no ha acabat!
No està tot perdut.

Pronostico però que es farà poca cosa i desapercebuda.

22 de març de 2011

Qui m'agrada i com em veig -referències- Afegeixo referència

Apunt com de diari particular, interessant per les referències

Qui m'agrada?
 
"La gente que me interesa
es la que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse,
con ganas de todo al mismo tiempo.
La gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes,
sino que arde como fabulosos cohetes amarillos
explotando igual que arañas entre las estrellas.
Y entonces se ve estallar un luz azul y todo el mundo suelta un ¡Ohhhhh!"

On the road, Kerouac


Molt bonic, ja és això. Però no en féssim un gra massa, no deixa de ser literatura i el que més em convé en realitat  és la gent pausada -però amb ritme-, la que estàtica pot contemplar les formigues o els núvols i  que encomani tranquilitat..

Com podria ser


Encara que puça -i peça, en el sentit de menys circumspecte- al costat de Balmes,  em reconec i molts en reconeixen en això que he llegit a un biògraf seu:

"algunes vegades semblaria ingenu, però en ell és perceptible   la "gara del leone". 

Afegitó. Mira, el Maragall (Joan) també 

Gaziel va elaborar una visió que descrivia dient: "Aquesta visió és el "doble fons" de Maragall, un doble fons realment volcànic, dissimulat, recobert per la frescor i fertilitat de les capes superiors, com un àrid cràter sota la sucosa catifa d'un prat primaveral. Només de tant en tant, per alguna esquerda oberta intempestivament, d'aquest doble fons brolla una lleu fumarada sulfúrica i un esquerp remor de tro. I ningú recel·la, doncs en aixecar els ulls, el prat superior sempre apareix florit, sota un cel seré i blau. Però la lava corria per les profunditats."

Bé, en el meu cas de disimulat una mica menys. La lava ja ha corregut a vegades per aquí.

18 de març de 2011

Divertimento -i afegitó- (sobre un fet politico-religiós grotesc vallesà). I sobre ESE hombre.

Article publicat al Contrapunt

L'Ajuntament de Barcelona, tot i les seves curioses normes -dret al nudisme al carrer, prohibició dels cavalls i gossos futbolistes al circ, etc- amb lo dels "batejos laïcs" no hi gosaren. La Llagosta sí.
Comprenc que qui no vulgui cristianar els seus fills busqui  un succedani. Baptisme  equival a purificació. En la versió agnòstica vol significar, segons ens diuen a La Llagosta "un acolliment civil que té com objectiu iniciar els infants i els joves en el llarg camí de les actituds cíviques". Segon pasme: apart els nens els joves  també es podran batejar laicament.

Potser l'iniciativa llagostenca es consolidarà i ampliarà: la primera comunió civil -potser com a ritus de pas tradicional- podrà ser un apat "comunitari"- on el pa i el vi eucarístic serien substituïts per pizza i cola, administrats solemnement també, això sí, per funcionaris, en representació de la societat tota. La "confirmació civil" podria ser executada pels alcaldes que substituirien la imposició de mans episcopal per un toc amb el bastó de munícep. Prou idees.
 
Una cosa que podria fer trontollar l'invent seria que l'oficiant fos comunista i la família del sagramentat fos ultraliberal, o viceversa.

Qui li hagués dit això al Franco quan va passar per aquella Llagosta que el va rebre enfervorida amb pancartes que deien: Franco, la llagosta está contigo.

Afegeixo: 
ahir vaig assistir a la S. Família a una ordenació. Vaig pensar que el sagrament la ordenació laica ja el tenen solventat: cada 4 anys s'investeixen per les urnes els sacerdots de la democràcia. Només cal pagar la quota d'un partit i saber parlar. I xerrar i xerrar i xerrar... (excepcions feeetes)


Extended. Pels lectors del blog: 
No podia deixar d'explicar-ho:))) Crec que ningú recordava l'anècdota. I també va passar per Mollet. És dels primers records, tots els pàrvuls  onejant banderetes espanyoles -jo l'única vegada- al seu pas, verament triomfal.  Yo Lo he visto, Evaristo, digo Apañó! Chincha!

16 de març de 2011

Estúpids ignorants (trec una d'estúpids i incloc ignorants) Afegitó

Això ve a ser una carta oberta als proatòmics. Diria que són molts, masses.

Erasme i milers de pensadors ho han dit. Jo ho dic així: l'estupidesa és molt democràtica, i en tant que en el post anterior reconec la meva, intento tolerar la dels altres, ara bé, sempre que no sigui perillosa.

Jo tenia el Dyanne 6 amb l'enganxina antinuclear. Una variant progre prototípica setentera. Per això al poble m'hi tenen, o tenien. Ja de ben jove, per simple intuició i algunes lectures, trobava obvi que jugar amb l'àtom era  d'una monstruositat folla. Una altra vegada els fets em donen la raó i un altra vegada -per quant temps?- em serà negada. L'àtom no és segur ni controlable. Que voleu que facin els pobres "50 herois" que lluiten  a les centrals japoneses? Esgarrifa pensar que quedaran irradiats -i ho saben- i amb grans possibilitats que exploti tot mentre són allà. I els terrenys contaminats per qui sap quant temps? I els milions de persones que podran ser afectades? I les conseqüencies psicològiques? I els nens?

Estúpids, més que estúpids...bojos perillosos. Òbviament el grau d'estupidesa i irresponsabilitat és més gran quan més amunt s'està a l'escala social.

Tinc la convicció que malgrat les explosions atòmiques al Japó i la tragèdia que s'acosta, els imbècils perillosos i els imbècils ignorants pensen que els imbècils totals són els que pensen com jo.

Com diu Balmes: "trist consol el de tenir la raó". I a sobre que no te la donguin.

Predicció pèrfida i que no voldria que s'acomplís: Aquesta immensa desgràcia afavorirà immensament l'economia mundial. El sistema consumista es basa en destruir, llençar i de nou fabricar. Voleu més destrucció? És possible pensar amb més reconstrucció?

Deixeu-me dir-ho una vegada més:  Estúpids, més que estúpids! I qui més s'empreny més estúpid és.
I qui s'emprenyi que s'empreny. Ja veieu la que heu montat. Més emprenyat hauria d'estar jo.

Indignez-vous!

Mireu, si ni davant la magnitud d'aquest tragèdia sou incapaços de sublevar-vos...callo


AfegitóUna vegada posats contra les cordes, els proatòmics -els mateixos i.l.lusos que no es plantegen la fi del petroli- diuen sempre, ineluctablement: I què, hem de tornar a l'edat mitjana? A aquests, tertulians, intel.lectuals etc. que ho diuen, els hi caldria la argumentació, però no em dona la gana. No són tan savis? Si  algun lector del blog li cal la resposta li donaré.

per cert "...la minería, las represas o los pozos de petróleo, capaces de afectar a las placas tectónicas"

14 de març de 2011

La toia i la joia d'en Criteri

Esperant enllestir aquest post brillant, vibrant i vibrador que em demanava al pastpost un comentarista és bon moment -com a preparació- per "repenjar" això.


"La llista d'incompetències d'un servidor

Si Montaigne -mig pagès, com Pla- desconeix tantes coses del camp, jo que "escric" manifesto avergonyit la meva ignorància -dilació- en tanta lectura de tants escriptors i filòsofs de renom.
A peu em perdo per Barcelona, amb cotxe ni hi vaig; orientar-me per carretera i seguir els rètols m'és un repte.
En retòrica i oratòrica limitació absoluta, envejo la gràcia i expressivitat de qualsevol netejadora o peixetera; quan explico acudits -serè- és més possible que hom rigui de mi que amb mi.
La renda i les bases imponibles per a mi són imposibles, en general tota la paperassa.
En qüestions de bricolatge la incapacitat supera la voluntat.
Tinc memòria però oblido fàcilment noms i fesomies i sóc incapaç de recordar un vers d'una canço, musicòfil com sóc.
Encara que ho intueixo no entenc un sofregit ni la picada.
Fill de pagesos obtinc magríssims resultats amb les quatre hortalisses que planto a un racó del pati.
Sé anglès però no els entenc quan parlen.
L'autoservei de benzina em costa esforç, i tot i això és el màxim que puc aconseguir en un cotxe -no trobaria ni les bugies-; sóc incapaç de distingir-ne més de quatre models -tirant molt llarg- i el meu Megane el localitzo millor per l'antena esfilagarsada que pel "disseny", que confonc amb els altres monovolums.
No sé fer anar un móbil -ni em cal, la veritat- i coses amb l'ordinador les justes.
I altres limitacions que per descuit o vergonya no escric, algunes d'intel.lectuals coincidents amb les de Montaigne. Podria afegir que no faig escarafalls al landisme i recordo que a casa em van dir cursi, al retrobar-me amb aquestes cançons." (Sin recursos, amb Susanna Blanquez, la millor veu del pop, o quasi) (Els fans -o esmentats artistes- que llegeixen això, aviso que publicaré: Només per a popers. Sin recursos i Sussana Blánquez. Injustícia flagrant.

Pel què explica, Montaigne sembla més tonto que tots nosaltres, i publicava!. Sembla doncs que saber què és i on rau l'estupidesa pot ser tan esmunyadís com saber què és la saviesa -o la veritat-. Cadascú té les seves "especialitats" en el camp de la tonteria i també en el de les habilitats. "Només" es tracta de dilucidar-ho"

Em sembla que som més conscients  del que tenim de joia que de toia.

(Jo tenia una llista, després vaig descobrir que Montaigne també! La que segueix anava després de la de Montaigne. post original a la barra esquerra (on diu tòtil)

9 de març de 2011

(afegeixo trailers )-------L'AMIC DE BALMES I L'AMIGA D'EN CRITERI. On es relata una d'aquelles coses que diuen "només poden passar a can Criteri"

Els fets són exactes i veritables. Al post anterior vaig preferir no incloure la resposta a les referències trolleres i grolleres a aquesta "amiga" comentarista i bloguera -Annette-, a qui m'aconsellaven engegar a dida. Una circumstància -qualifiqui-la el lector- fa que ara m'hi hagi de referir.

Hores després de postejar. Se'm va ocòrrer rellegir les "remarques" de la biografia de Lluis Riba sobre Balmes, i al costat d'una, a la primera plana que obro a l'atzar, llegeixo intrigat:  su retrato, pintado por su amigo el pintor y jesuita Sebastián Gallés. Busco i descobreixo que és ascendent directe de l'esmentada! de cognom Gallés. Encara més, trobo que el seu pare deia que l'Annette era l'hereva i continuadora de les dots del primer pintor -i amic- de Balmes.

La  Casualitat

O sia, que en Criteri, que justament acabava d'escriure sobre l'Annette  i que acabava -de manera insensata- de declarar-se -postular-se?- una mena de continuador de l'esperit de Balmes redivit,  acabava de descobrir, de la manera relatada, que Anna Gallés era així mateix la continuadora i successora del pintor i amic de Balmes -no sé si del seu esperit. O sia, l'amic d'en Balmes i la amiga d'en Criteri són Gallés.

Annette i un senyor de Mollet

Gallés i Balmes eren afins, bons amics -es portaven dos anys. I els hereus :), quelcom en comú? Mireu, sóc dels que no creuen massa especialment entre l'amistat home dona; tampoc som de la mateixa edat;  és obvi que més que la amiga d'en Criteri és la companya blogaire -dic la, perquè amb cap altra més hi ha hagut intercanvi- i encara, en uns mails que ens creuarem la fluidesa comunicacional em semblà perfectible -diria un polític-.D'altrabanda però coincidim en coses de pes: no ens hem de raonar p.e. les virtuds del granel o dur un bon jersei a casa: ambdós donem consells verds -ecologia pràctica-, o sia hi hagué conexió per "via verda". Ambdós anteposem terra a país, però som del morro fort en qüestions nacionals. Ah, ella pinta un paper i jo el taco; música? ; ella s'ha definit outspoken i jo bocamoll... Ara, comptat i debatut però, dubto si no m'hagués entés millor amb els seus tradicionalistes, religiosos -i creatius- ancestres -nissaga de prohoms de difícil seguiment, tan com la dels Maspons de la Vall del Tenes, àdhuc amb errors a la G.E.C.

Bé, potser l'amic lector no ho troba tan "extraordinari" tot plegat, però curiós, vero, ben trobato e un po critèrico  crec que sí. I si no, quedi com aportació cultural.

Afegitons erudits

En tant que amic -ho era també de la família, a qui  visitava cada dia a Barcelona- Sebastià potser fos qui millor pogué reflectir la seva ànima.  Hom reconeix  però que qui va captar "exactament la fesomia" fou Madrazo, el millor pintor de Balmes i el millor pintor des de Goya. Madrazo que va esdevenir sogre de Marià Fortuny, pintà personalitats: Ingres, Elisabeth II...

Cal dir que allò que pintà en Gallés fou una miniatura, de memòria, com les que té a la col.lecció Martinez Lanzas -googlejeu-, a on vull aportar algunes dades. Repassant la meva incipient biblioteca balmesiana, he trobat que Gallés, partint de la miniatura va fer un quadro gran per l'Ajuntament de Vic. Es considera que en ell es basà Bové per esculpir la cèlebre figura del claustre de Vic.

Sobre la iconografia de Balmes hi ha moltes planes i curioses. Tot i que de físic agraciat, era reaci a deixar-se retratar. Modèstia? pèrdua de temps? Donat el seu temperament nerviós Madrazo feia venir amics per a donar-li conversa mentre posava.  Balmes, Madrazo, dos monstres incomparables del segle XIX es trobaven.


Trailers de cuidado: 
- VISCA, VISCA, VISCA, BRAVO I OLÉ (gran notícia. que pot fer pensar que no tot és perdut) 
- La veu més bonica del regne animal 
-  El Criteri es despulla

5 de març de 2011

El José María, el Steve i l'Esteve. Afegitó: Casualitat i anècdota viscuda

 No és per l'augment important de lectors  en aquests darrers posts on parlo de mi, però sabent que això no "tira enrera" ho faré unes estonetes més. L'augment pot ser per altres causes, és clar, fins i tot per veure quines carallotades dic. Però de fet, també escric "per a mi". De fet com diu Montaigne: m'és igual escriure per deu mil persones, per deu, per una o...per cap. 
Per tant: va di me. Avisats.

La pròpia -copilot- em va dir: Mira, "l'Estev" Jobs -el creador d'Apple- també va néixer un 24 de febrer". Al dominical el qualificaven de "visionari, mag, revolucionari, geni, innovador, icona, lider, gran venedor, carismàtic, showman" Com jo. Com jo voldria ser:))

Recordo també que un 24 de febrer va nèixer l'emperador modern més important que hi ha hagut, Carles I i també George Harrison, el "místic" dels Beatles.  Rumasa va caure un 23-F  i Vizcaíno Casas es manifestava irònicament un  home del 23-F -hi nasqué-. Per poc jo.

Però ai... també un 24 de febrer va néixer l'Aznar. Papus oficial del país nostre, a qui se li adjudiquen tota mena d'incompetències. Però compte, dels Peixos a vegades hom pensa: Bah! Aquest és poca cosa, el fotarem. I com peix  en una mà closa ens escapolim quan ens creuen pescats  -diuen-,  i faig malament de descobrir-ho:). Podem creure més o menys en la influència dels astres  -tot i que ningú discuteix  la influència de la lluna-, jo m'ho miro no fanàticament, però el retrat d'un Peixos -crec que no arrendaria las ganancias- és almenys quasi perfectament un de meu.

Una Casualitat horoscocòpica

Quines són les dues dates més importants, específicament de Catalunya? Personalment, no se m'en acut cap de millors que el 2 de Febrer, dia del naixement d'en Jaume I i l'Onze de Setembre. El meu fill petit va nèixer a la data del rei Jaume i el gran havia de nèixer l'Onze de setembre, però un metge va avançar el part i trencant els designis de la providència el va fer nèixer a la vigilia de la Diada,

Una anèctota viscuda

Un amic del fill gran va dir, al naixement del seu germà: El Marc no volia sortir. Sort que un metge el va treure!

Estic començant L'elogi de la follia. (1 euro al darrer Mercadet). Promet i...reconforta:)

El post anterior continua de rebaixes i actiu per uns dies.