14 de març de 2011

La toia i la joia d'en Criteri

Esperant enllestir aquest post brillant, vibrant i vibrador que em demanava al pastpost un comentarista és bon moment -com a preparació- per "repenjar" això.


"La llista d'incompetències d'un servidor

Si Montaigne -mig pagès, com Pla- desconeix tantes coses del camp, jo que "escric" manifesto avergonyit la meva ignorància -dilació- en tanta lectura de tants escriptors i filòsofs de renom.
A peu em perdo per Barcelona, amb cotxe ni hi vaig; orientar-me per carretera i seguir els rètols m'és un repte.
En retòrica i oratòrica limitació absoluta, envejo la gràcia i expressivitat de qualsevol netejadora o peixetera; quan explico acudits -serè- és més possible que hom rigui de mi que amb mi.
La renda i les bases imponibles per a mi són imposibles, en general tota la paperassa.
En qüestions de bricolatge la incapacitat supera la voluntat.
Tinc memòria però oblido fàcilment noms i fesomies i sóc incapaç de recordar un vers d'una canço, musicòfil com sóc.
Encara que ho intueixo no entenc un sofregit ni la picada.
Fill de pagesos obtinc magríssims resultats amb les quatre hortalisses que planto a un racó del pati.
Sé anglès però no els entenc quan parlen.
L'autoservei de benzina em costa esforç, i tot i això és el màxim que puc aconseguir en un cotxe -no trobaria ni les bugies-; sóc incapaç de distingir-ne més de quatre models -tirant molt llarg- i el meu Megane el localitzo millor per l'antena esfilagarsada que pel "disseny", que confonc amb els altres monovolums.
No sé fer anar un móbil -ni em cal, la veritat- i coses amb l'ordinador les justes.
I altres limitacions que per descuit o vergonya no escric, algunes d'intel.lectuals coincidents amb les de Montaigne. Podria afegir que no faig escarafalls al landisme i recordo que a casa em van dir cursi, al retrobar-me amb aquestes cançons." (Sin recursos, amb Susanna Blanquez, la millor veu del pop, o quasi) (Els fans -o esmentats artistes- que llegeixen això, aviso que publicaré: Només per a popers. Sin recursos i Sussana Blánquez. Injustícia flagrant.

Pel què explica, Montaigne sembla més tonto que tots nosaltres, i publicava!. Sembla doncs que saber què és i on rau l'estupidesa pot ser tan esmunyadís com saber què és la saviesa -o la veritat-. Cadascú té les seves "especialitats" en el camp de la tonteria i també en el de les habilitats. "Només" es tracta de dilucidar-ho"

Em sembla que som més conscients  del que tenim de joia que de toia.

(Jo tenia una llista, després vaig descobrir que Montaigne també! La que segueix anava després de la de Montaigne. post original a la barra esquerra (on diu tòtil)

6 comentaris:

Apañó ha dit...

Suscribo:

También me pierdo en Barcelona, e intento no ir en coche (me produce mala leche circular por allí)
La declaración de la renta me la hace mi hermano y la gestión de la actividad la lleva mi mujer. Soy un negado total para el "papeleo".
Para mí existen dos tipos de coches: sin culo y con culo saliente (ni idea de marcas y modelos) También confundo a veces mi vehículo con otros.
Voy a una gasolinera lejana de donde vivo porque todavía me atienden personas y no hay el sufrido autoservicio.
Del mantenimiento del coche, así como de pequeñas ñapas mecánicas, se encarga mi suegro. También soy un negado.
Mi mujer me configura y explica cómo funciona el móvil, del cual sólo uso las dos cosas más básicas: llamar y colgar.

Yo no sería nadie sin la familia. :)

Criteri ha dit...

A mi a peu també em costa anar per Barna

"con culo i sin culo", sacto! Des que a finals dels 7o van envair-nos els octxes extrangers, concretament el primer el Ford Fiesta, el primer sense cul, ja no en conec cap.
M'estranya que a vegades el cos no et demani una dosi de landisme:) La veritat potser si que fa una mica de vergonya.

Criteri ha dit...

Obviament la paperassa...la dona. Diria que fins i tot li agrada.
Ara recordo que Erasme parla també dels inútils de les coses quotidianes com si fos ara mateix.

Apañó ha dit...

Si por "landismo" te refieres a añorar la España casposilla de Alfredo Landa, Esteso, Pajares, López Vázquez, Gracita Morales... pues sí, todavía me descojono viendo "pepito piscinas", los bingueros o "vente a Alemania Pepe" :))

Criteri ha dit...

Ara recordo que Puyal també va manifestar que li era àrdua tarea anar a una benzinera autoservei.

Criteri ha dit...

Landismo és la paraula que designa això que dius, m'estranya que no ho sabessis i m'estranyava que no et "descojonessis":)