22 de març de 2011

Qui m'agrada i com em veig -referències- Afegeixo referència

Apunt com de diari particular, interessant per les referències

Qui m'agrada?
 
"La gente que me interesa
es la que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse,
con ganas de todo al mismo tiempo.
La gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes,
sino que arde como fabulosos cohetes amarillos
explotando igual que arañas entre las estrellas.
Y entonces se ve estallar un luz azul y todo el mundo suelta un ¡Ohhhhh!"

On the road, Kerouac


Molt bonic, ja és això. Però no en féssim un gra massa, no deixa de ser literatura i el que més em convé en realitat  és la gent pausada -però amb ritme-, la que estàtica pot contemplar les formigues o els núvols i  que encomani tranquilitat..

Com podria ser


Encara que puça -i peça, en el sentit de menys circumspecte- al costat de Balmes,  em reconec i molts en reconeixen en això que he llegit a un biògraf seu:

"algunes vegades semblaria ingenu, però en ell és perceptible   la "gara del leone". 

Afegitó. Mira, el Maragall (Joan) també 

Gaziel va elaborar una visió que descrivia dient: "Aquesta visió és el "doble fons" de Maragall, un doble fons realment volcànic, dissimulat, recobert per la frescor i fertilitat de les capes superiors, com un àrid cràter sota la sucosa catifa d'un prat primaveral. Només de tant en tant, per alguna esquerda oberta intempestivament, d'aquest doble fons brolla una lleu fumarada sulfúrica i un esquerp remor de tro. I ningú recel·la, doncs en aixecar els ulls, el prat superior sempre apareix florit, sota un cel seré i blau. Però la lava corria per les profunditats."

Bé, en el meu cas de disimulat una mica menys. La lava ja ha corregut a vegades per aquí.

14 comentaris:

Evocacions ha dit...

A risc de que algú em titlli de "tendre" ho haig de dir: Aquest post només el pots fer tu.

Noctas ha dit...

On the road és una de les meves novel.les preferides, sense cap mena de dubte...Kerouak era un geni i el personatge del Dean , tan real, tan transparent, una de les més altes creacions literaries...és literatura, és cert. Però estava ben viva i era ben real:) un saludu

Apañó ha dit...

Curioso, muy curioso...
También Julián Marías solía recordar que muchos consideraban a su maestro, Ortega y Gasset, un ingenuo.
Según Marías, Ortega no era un ingenuo, sino que éste siempre se obligaba a dar oportunidades al ser humano, aunque las más de las veces acabase decepcionado.
¿Era, pues, un optimista vital?

Criteri ha dit...

Evo, Això que "només jo, té la cara i la creu.
Ahir no vaig poder esborrar els comentaris de la picabaralla -gens anònima aquesta vegada!- i ho hagués fet avui si hi haguessin sigut. Suposo que els dos hi estaríeu d'acord.

De fet m'estranyava la reacció virulenta d'en Barrets, en tant que sé que és un comentarista que em valora. I en certa manera el decebo, ja que espera temes de més alçada. Ja he dit que ho guardo i és MÉS ADIENT pel "meu llibre".

Noctas, d'on treus el temps per llegir tant?:) Confesso que em va fer mandra llegir-la, tot i que estic segur que hi conectaria. Ho faré algun dia. Em sembla que s'en diu Els Pòtols místics.

Apañó,Curiós, sí. Em sembla que la ingenuïtat ve de creure massa en el sentit comú de la majoria.

Noctas ha dit...

En castellà es diu Els vagabundos del darma...molt bona., la que jo et comento és "En el camino", una obra mestra. Llegeixo al tren:) un saludu

Sombrero de copa ha dit...

Es veritat això que dius, Criteri. Ets bon psicòleg però molt mal polític.

Evocacions ha dit...

Jo estaré gairabé sempre d'acord amb tú en qüestió ètica, Criteri. TU et vesteixes pels peus, com sol dir-se. Ara, has d'entendre que no puc tolerar que algú m'ataqui gratuïtament perquè m'agrada el teu estiol i t'ho digui. Des dels inicis t'he llegit i el barret va ser un maleducat. Per la meva banda, faltaria més, oblidat.

eufemio ha dit...

El barret no et valora; més aviat se'n fot de tu, aprofitant que amb una ensabonadeta qualsevol ja perds el món de vista.

Criteri ha dit...

Sombrero, efectivament, em falta puteria per entendre de política. Un error de Balmes, el millor "politicista" que hi ha hagut, és aquest: perdre tan temps escrivint sobre la patuleia política.
Evo, et comprenc perfectament i en Sombrero ha vist que l'havia pifiat.

Eufemio , sisplau, please, per favor, pots de tant en tant tocar-me el crostó. Però mai,mai, mai, podràs dir alguna petita cosa d'algun dels temes que tractem?

Sombrero, avui va néixer Houdini. Sóc també aficionat a la màgia. No sabia que tinguessis blog.
Què passa amb l'enllaç?

Sombrero de copa ha dit...

Agraeixo les seves amables paraules, Sr. Criteri i l'avís sobre el Houdini. Avui a la Vanguardia digital hi ha un article a primera plana que parla d'ell. D'altra banda, no entenc la referència que fa a l'enllaç?.

Criteri ha dit...

l'enllaç no conecta

Sombrero de copa ha dit...

Ok. Peró Criteri, sisplau, oblida que existeix "sombrero de copa" i fes com si no sapiguessis res d'ell. T'ho agraïré. Quan vulguis digues quelcom enllà i serem amics. Parlarem tot el que vulguis, senese embussos. Peró aqui... "muts i a la gàbia"

Sombrero de copa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Criteri ha dit...

Una mica contradictori Sombrero, això de pretendre i que fem veure que no existeixes...però ok.
La cosa és que si algú vol anar allà, ja diràs com.