Entrades
Atenent l'nterès manifestat per algú entorn el vot d'en Criteri -què votaria Balmes?- en faig cinc cèntims una mica difusos.
- Primer: No diré a qui o a què he votat -oh, desilusió. I no ho dic perquè no hi ha cap opció per la que estigui disposat a donar la cara, una per naps, altre per cols. És com anar a comprar el diari: no m'agrada que em classifiquin pel diari que compro -ni que m'el vegin-, no combrego amb cap. Però a...migos això és el que fa quasi tothom! La gent no només no reivindica el seu vot sinó que experimenta un pudor, quasi vergonya de dir-ho, perquè no es creu lo que vota, o encara més, alguns saben que son perversos els objectius del seu vot. És clar, el silenci també pot ser covardia, o prudència, ho entenc. Tampoc em motiva explicitar ni fer proselitisme del votar en blanc, nul o abstenció. O sia, que res no em convenç, per tant res tinc a recolzar públicament. I no serà que jo no em mulli habitualment en lles meves opinions i prèdiques. Bé, i ja és sabut que sóc econacionalista tradicionalista, però noi...ja em direu.
- Segon: he errat, en part. Me n'he adonat al veure les paperetes una vegada estava al col.legi amb la família.
Que ningú especuli sobre la meva opció o opcions, perquè és molt enrevessat.
En format Pregunta pèrfida -ja contestada-
Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?
EL MOLL DE L'OS
En format Pregunta pèrfida -ja contestada-
Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?
EL MOLL DE L'OS
Repeteixo la cantarella. Tot el que dic o diem és com les puces del lloro comparat amb el drama sembla que ja irreparable, inabordat, del drama ecològic -qui n'ha parlat?- QUE NO VEIEU la calor que fa quasi al final de la tardor, quan ja hauria de glaçar, animalassos? -els qui no ho vegin.
dos dies després...QUE NO HEU VIST els tornados a la costa catalana, les pluges ciclòniques, mai vistes, demostració de la tropicalització del clima mediterrani, carallots? -els qui no ho vegin.
Apunt filosòfic
el paràgraf anterior pot servir per a meditar sobre la necessitat de la necedat, la ignorància o la negació de la realitat com a via a la felicitat.
19 comentaris:
Au Criteri, no siguis un friki de la eco-tontologia. L'any passat a principis d'octubre vaig arreplegar un encostipat de tres parells de nassos.
Nomès arribar a casa -jo sempre faig les vacances a septembre-octubre, vaig haver de possar a tota vela la calefacció. L'any 2003 que va fotre una calor insuportable, el dia 1 d'octubre ens vam possar a 10 u 11 graus de máxima i ja no varem, sortir fins juliol del 2004. Va fotre un fret aquella tardor-hivern, que glaçave les idees. Si la teva obsessió fora fer-te ric amb la mateixa intensitat que dius bajanades ecologiques, ja faria temps que no treballaries de tants diners que tindríes.
Diguem, carallot d'en Criteri tú beus o veus? That is the question.
Hola, Criteri.
El motiu de la meva visita no és altre que la curiositat. M'ha arribat a oïdes, diria que de forma casual -a través del correu electrònic ordinari- que s'ha produit un nou episodi d'allò que en el seu moment alguns en deien "quien se esconde detrás de UQV". Això 'han dit, la qual cosa no deixa de sorprendre'm donat el temps perllongat que ja fa que vaig deixar l'activitat per aquests blogs de Déu.
No m'he pogut aguantar de venir, veure una mica del que es cou, i finalment intervenir d'intervenir en haver llegit, en el teu post anterior, un extens comentari que conté una no curiosa hipòtesi sobre la meva identitat. Realment, he d'admetre que el tio o tia s'ho ha "currat". Ara, per a informació teva, he de dir que res més lluny de la realitat. Ni de luny, ni de bon tros. Només encerta una mica el to cromàtic de les meves simpaties polítiques, però de la resta, res de res de res.No obstant, reitero la meva admiració pel prodigi d'imaginació que ha escrit i ideat aquella curiosa teoria, admetent que ha aconseguit un grau de versemblança notable, tan és així que tu mateix ho dones per bo... bé, a mi realment ja tant me fa, i l'únic que se m'acut és parar-me a calibrar fins a quin punt la gent o bé té poca feina o bé s'ha cansat dels pasatemps convencionals... i ho dic sense cap mena de contrarietat, ans el contrari, em causa una grata sorpresa, barrejada d'incrèdula estupefacció... al mateix temps que em diverteix d'allò més.
En fi, aprofito per saludar-te cordialment i enviar un record afectuos a tots aquells, per bé que em temo que, com diu la cançó... "Hoy no queda casi nadie de los de antes, y los que hay, han cambiado..."
Salut
Damien
PS: Veig que has activat la moderació de comentaris, com jo en el seu dia. ;)
Hoy Sostres, se ha pasado tres pueblos y ha acabado retirando su post escatológico y vomitivo. A veces me llama la atención y me causa envidia, su prosa impecable, florida i exuberante. Hoy, no ha sido así y se ha tenido que bajar del burro, retirando su artículo inicial y, con la boca pequeña, argumentando una banal excusa para eludir el escarnio que, de seguro le habran mostrado sus propios lectores. Hay cosas que son intolerables e impropias de personas civilizadas. A Sostres le gusta bordear la línea roja que separa lo audaz de la pura y simple bellaquería.
Lo que le preguntas a Noctas ya te lo contesto yo: Sí, es la misma que imaginas... por eso se desdijo. Demasiado poderosa la señora y, según cómo, hasta cabría la posibilidad de que fuera a parar, -Sostres-, con sus huesos en la "trena".
Ano 1: epur el clima canvia i el planeta i l'aire es degrada, continua, monstruosament. Sobre com varia el clima es l'únic del que no puc asseverar res.
Ano 2 gràcis per l'aportació.
(que refotudíssima és la veritat i quan imbècil sóc per repetir-la)
Salutacions UQF retrobat, tot i que em sap greu que de tant en tant no em visitis (segur?:)
M'estranya que m'hagis cregut capaç de creure'm les coses que explicava "l'informant". Tan sols ho vaig publicar per...no esborrar-ho i celebro que t'hagi divertit. Em decebria molt però que estiguessis darrera d'algun dels trolls de "la cosa".
Tema Sostres: Certament s'ha passat. Diu que és un exercici literari metafòric. Ho veig més probable que imaginarme'l "dándole lo suyo" a la dentona a un lavabo.
He mancat al meu propòsit,per despistat.
A PARTIR D'ARA, TOT LO QUE FACI REFERÈNCIA A MÀSCARES, TROLLS, EN FI A "LA COSA" NOMÉS SORTIRÀ PUBLICAT SI HO ESCRIVIU AL POST ANTERIOR,QUE ÉS ON HI HA EL FIL I EL TEMA.
Un amable anònim em diu que desbarro a l'apuntar UQV com intervinent a "la cosa". No ho faig, tan solsmanifesto una llunyana o no probabilitat, ja que ell sap MÉS que ningú.
Com que els comentaris d'avui feien referència a la "cosa2, faig una entradeta per a dir que estic llegint El principio dde Peter, una autèntica joya, un tractat sobre la incompetència humana, les jerarquies.(jerarquiologia)
Ja fa dècades que es va escriure, va tenir exit però no el vaig llegir, Ara, la part predictiva es va acomplint. El principi diu: qui ascendeix, dins una organització,
ho fa fins el seu grau d'incompetència. Avançava també que un dia -traslladat el principi a escala global- que la raça humana arribaria un dia al seu nivell d'incompetència final. Crec que hi estem arribant.
Segur que haureu entès poca cosa si no l'heu llegit,feu-ho doncs. Obligatori.
Este libro, lo leí Criteri, poco antes de casarme en el 1970. Es una joya, como el Amor, las mujeres y la Muerte de Arthur Shopenhauer, aunque por motivos distintos. Lo publicó Plaza & Janés y era un obrita, que todavía conservo, de pocas páginas y en una edición de tapas duras. Su filosofía caló profundamente en mi pensamiento y puedo asegurar que siempre me ha conducido a lo largo de estos cuarenta años. Zapatero sería uno entre millones de los ejemplos paradigmáticos que nos sugiera esta inapreciable y amena obra. Espero que también a ti te ayude, Criteri porque me parece que también sales retratado en sus páginas.
M'alegro que hagim compartit la lectura. I en aquest cas si que veig que has llegit bé. I tant que hi surto retratat! en allò que diu que els membres d'una organització que van una mica per lliure, relativitzen estúpides normes, tenen iniciativa, etc, són per definició inadequats, incapacitats per a qualsevol ascens.
Gràcies per l'altre consell, company.
AVANÇ
El pròxim post serà un avanç de la meva llista negra de personatges destestables, inaguantables -de no poder-los aguantar un segon-
Trista democràcia aquesta en la que la gent no creu en allò que vota.
En quant a la qüestió filosòfica, penso en Erasme i el seu elogi a la bogeria o necedat. Però és clar que el tonto que nega la realitat assoleix un tipus de felicitat ben ruin.
Jasper: El beneit (no tonto, parla bé en català, sisplau)que nega la realitat assoleix un tipus de felicitat d'acord amb les seves apreciacions. Tú, possem per cas, ets un beneit per partida doble. Ho ets perquè sí, i ho ets, perquè et creus molt llest i pel damunt de tothom i... aqui la cagues ben cagada, col.leg.
"té una felicitat segons les seves propies apreciacions"Les seves Estúpides apreciacions. Una felicitat estúpida. Ets feliç,beneitó?
No sé si ets el mateix anònim que deia que al llibre del principi de Peter s'hi trobava retratat en Criteri, però sigui qui sigui, en Criteri l'ha deixat planxat,ha estat genial amb la contesta.
Apassionant el debat niciesa felicitat. L'aportació de l'anònim ,amb lo de les "apreciacions" també dona a meditar i Jasper ha estat oportú citant L'elogi de la follia, que en realitat potser seria de l'idiotesa.
Tornant a la mare dels problemes, suposo que els negacionistes no han vist com ciutats de Sicilia han quedat arrasades, no per aigues torrencials, sinó per "rius" immensos de fang.
Passa nà
Vinga Jasper, que ja fa anys que m'afaito. El que era un crítica al Criteri, tú ho has volgut traspassar al anònim. ¡Ja està, bé de volguer mistificar sempre!
El Criteri no parlava de mí, perquè jo encara res havia escrit, maco...
No tractem d'escatir qui ha "mistificat" primer -de fotre mistos- ja que fins ara anavem suportablement bé.
Publica un comentari a l'entrada