Entrades
Publicat a Contrapunt - Periódic de Mollet
La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més. Situació perversa per a treballadors i aturats.
La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més. Situació perversa per a treballadors i aturats.
Ai las, sembla però que les dificultats o conseqüencies deurien ser tant monstruoses, que fa por només plantejar aquest repartiment del treball. Avui, permeteu-me que només pregunti, ignorant curiós: perquè d'aquesta reticència o impossibilitat de reduir la jornada laboral? Quines són les misterioses conseqüencies nefastes que sembla que s'ens escapen? Perquè no les expliquen? Tot i que els economistes fent previsions són de poc refiar, suposo que això si ho deuen haver calculat. Potser estan també al cap del carrer els sindicats i els partits i som només quatre els que estem a la lluna. Dins una elemental lògica aritmètica, recalco, la cosa sembla òbvia: si una persona treballa zero hores i tres en treballen vint-i quatre, lla feina sortiria igual treballant cadascú 6 hores.
Apunt del dia: un conseller acaba de dir "el govern ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat" i no pas per raons vocacionals o de cultura! Sembla que hom oblida que sense cultura una societat no podria prosperar, en cap sentit. En fi, tot pel nou déu mercat -encara més intangible.
Afegitó
Hores d'ara, apart del Borjas, a Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable: s'els hi en refot la qüestió.
Afegitó
Hores d'ara, apart del Borjas, a Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable: s'els hi en refot la qüestió.
Afegitó -filosòfic?
Aquest escrit vindria a exemplaritzar el tret principal de la filosofia balmesiana, el sentit comú, el raonament elemental, que en tant que elemental és fonamental. Molts filòsofs es perden en cavernositats i els economistes en teories. En tot cas que algú ens expliqui on manca el sentit comú en la proposta de repartir la feina.
25 comentaris:
Ja ho va dir Racionero en "del paro al ocio", em sembla que es titulava així:) bon post!
Mestre Emerito Criteri:
Se demostraría que la carga laboral disminuiría y entonces el ser "laborante" podría dedicarse mas a otras cosas que la "brutal y envilecedora faena". Y el sistema quedaría con las nalgas al descubierto y la labor de ser de los "vividores", sindicalistas, patronilos, capitalistas, dueños de fabriquitas verían su razón de ser devaluada.
Espero no ser censurado.
La censura hace inviable cualquier colaboración. Pla era un esteta de la pluma, un creador, un veedor visionante.
Efectivament Racionero fou un precursor. Heterodox. Hippy i del PP a més a més.
Lo que no han fet els polítics locals -contestar la pregunta- ho fa el Borjas, ´és més ho fa de manera bastant plausible, tot i que crec que hi ha raons de tipus econòmic. Borjas, jo mai no censuro. Per què un demòcrata com jo hauria de censurar? No censuro ni els comunistes:)
En el mateix sentit escriu l'anònim, però aquest lo que vol és una gresca que no m'interessa.
Pla era esteta, però sobretot cercava la inteligibil.litat.
Anònim no publicat: quan un (1) afina cal reconèixer-ho. Que aportes tu?
Ah, temo que he ERRAT al corroborar l'esteticisme de Pla. Sí, a vegades describia les postes de sol i el mar de manera molt meritòria, però amb això i prou no hagues anat enlloc.
Algú que en sàpiga més ho escatiria millor. L'anònim insultador, per exemple:))
Diria que coincidim amic Criteri. A mi que un escriptor faci virgueries a l'hora de descriure una posta de sol o una platja em deixa bastant igual. El que compte és allò que explica.
No sé si a les cròniques manca "esteticisme" de la pluma" però a mi m'agraden i em semblen interessants els teus apunts, no sé si és també per l'exotisme del lloc.
Celebro que t'agradin i que coincidim. En quant a les Açores, més que exòtic país és curiós i pintoresc. Hi ha llocs que per poc interessant que sigui el relat del narrador, jo ja em llegeixo les cròniques, i no erro. Com per exemple la periodista que va anar i va escriure sobre Pitcairn.Així mateix llegiria de gust una crònica sobre les illes més al sur de Açores, Cap Verd. O sigui que sí que hi te a veure el país que s'explica.
En quant a l'invitació que vaig fer a l'insultador sobre que si tant en sabia podia parlar de l'esteticisme de Pla, lògicament la resposta ha estat com sempre l' insult agressiu, tot i reconeixent l'interés de les meves preguntes pèrfides. Tranqui, en vindran tot seguit.
Suposo que el problema és que si on treballen 3, treballen 4 amb la mateixa producció, els 3 no podran continuar cobrant el mateix que cobraven. Aquí tots prediquem austeritat, però per als altres.
Realmente esto está perdiendo ese espíritu egregio con el que nació, no se, pero la cosa no funciona bien, al menos desde fuera.
Hay un cierto aroma a petulancia estetecista y ese mismo sentido de estar alejado de la realidad y del mundo.
Sin acritud:
De lo qual es desprendria, Outsider, que els culpables, sí, culpables, de no repartir la feina, o sigui el pastís!! és la mateixa classe obrera ocupada. Cosas veredes, i no diria jo que no. Bona aportació.
L'únic que matisaria és que més que d'austeritat és una qüestió de solidaritat -precisament anava al pròxim post.
Bé, això de classe obrera, ho canvio per assalariat..
Anònim, crec que és absolutament lo contrari -lo de l'esteticisme. De les moltes coses que s'em poden criticar, una important és precisament la meva manca d'interès en demostrar i demostrar-me que sóc capaç d'ordir textos amb abundància de garlandes estilístiques.
Allò que mantinc absolutament és l'absoluta! pertinència i urgència de reflexionar sobre la proposta del post. Em sap molt greu que no sigui compartit, i al contrari, que el món estigui "alejado de la realidad y del mundo."
S'admeten apostes.
Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oir. Es terrible! M J de Larra
Dices: "Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oir. Es terrible! M J de Larra".
Pero hombre¡, esta actitud es demasiado esteta, rezuma orgullo visionario y además tiene la debilidad de creer que tienes la razón pontificia, que por ejemplo le niegas al Punset. Un poquito de humildad, que los demás tambien piensan, aunque a veces no tengan posibilidades de poder expresar dimensionalmente sus afectaciones.
Desde las Azores, la realida d puede ser interpretada como un retorno a ese mundo de cierta validación emociional que enlaza con un pasado mas o menos pobre en medios pero que el paso del tiempo ha creado una aureola de aspecto mítico.
Espero no ser censurado: Borjas
Mestre Emérito y Dilecto Criterio:
El paso del tiempo origina situaciones clave en forma de mitificar aquellas cositas que a nosotros nos parece que sucedieron de forma y manera a nuestra imagen pero que ha perdido la nota real del suceso y de las vivencias. Al pensar y escribir sobre un mundo que te ha agradado en relación a tu propio esquema mental de un tiempo pasado.
Ese recuerdo que esta grabado en el surco de nuestra vida, como si fuese un surco en ese campo imaginario pero real que envuelve nuestro paso por la vida. El árido invierno hace que los campos necesiten ararlos, removerlos, abonarlos. Si nuestra vida solo es ver pasar como otros abonan y trabajan sus predios estaremos oteando fuera de nuestra realidad y esos surcos no nos servirán si no comprendemos las calidades de los surcos ajenos,
Espero no ser censurado: Borjas
Amado Mestre Emérito Criteri:
¿Un mundo sin amos?
Tu ideal de repartir el trabajo conlleva e induce a que los trabajadores viven en un mundo sin amos directos.
La posibilidad de un anarquismo perfectamente ácrata y autogestionado por los propios laborantes, asalariados, jornaleros, peones, oficiales, y que no hubiese "patrón" sería la etapa más mítica de la historia de la humanidad. Pero cuando interviene los factores ajenos a esa laboranza vienen los problemas.
Bakunin ya asociaba y entendía esta problemática. Pero un mundo sin amos sería un mundo donde los amos surgirían desde dentro de la misma comunidad. Es difícil sostener una comunidad cuando se necesitan que sus miembros estén especializados o al menos dominen las formas y manera de la producción. Cuando a la hora de repartir las ganancias en función de que se forme una manera lo mas justa y equitativa, vendrían los problemas por parte de los que más controlan y manejan aspectos mas herméticos de la maquinaria y los controles de la fabricación.
Què coi vaig a censurar si no censuro ni els comunistes, repeteixo:) i a més et cenyeixes a la qúestió.
En quant a "un mundo sin amos?" No ,no, amb amos. A Mollet ja vam veure què va passar quan els treballadors es van quedar la Teneria Moderna Franco Española. Tot i que crec en el cooperativisme, el de pròpia iniciativa, no pas en la col.lectivització.
En cuanto a pontificar, tens raó i accepto la imatge que dono, lo que passa és que NOMÉS pontifico en allò que sé, no lo que crec o suposo. Em sembla.
En quant la condemna a dir lo queningú vol escoltar:
Fa trenta anys que mantenia que la societat consumista no era sostenible. La gent no ho volia sentir.
Fa trenta anys que em planyo del desgavell ecològic. Per intuició també sobre el perill del canvi climàtic. Ningú ho volia, ni ho vol sentir. Ahir l'Agència del clima, a USA, va qualificar el recent "ciclò mediterrani" com LA PRIMERA TEMPESTA TROPICAL.
A més a més, porto un temps que ho veig tot bastant negre.
Per cert, després d'agrair l'immerecut tractament...què vol dir exactament emèrito?
Emérito:
Se denomina emérito a aquella persona que, luego de haberse retirado del cargo que ocupaba, disfruta de beneficios derivados de una profesión, especialmente docente universitaria o eclesiástica, como reconocimiento a sus buenos servicios en la misma; beneficios que pueden ser de diversa naturaleza según el rango y la institución de que se trate.
Ja sabem una cosa més. En el meu cas però "més que disfrutar beneficios por la profesión realizada", lo que faig és patir-ne les conseqüencies. No cal dir que allò que jo professo i en faig bandera és la recerca de la veritat, i això MAI no ha sortit de franc. No per això he de callar. El temps parla amb mi. Però com sempre l'evidència, si no agrada, és negada -és extraordinari- o se l'hi gira la cara. És terrorífic.
Així va el món.
(suposo que inconscientment, en el què i com ho he escrit hi té una mica a veure l'anònim agressor que no publico)
Publica un comentari a l'entrada