8 de juliol del 2011

NEIX EL SISTEMA CRITÈRIC. Nota critèrica

Catalunya, més que filòsofs, és procliu a donar sistemes filosòfics originalíssims: l'hiparxiològic d'en Pujols; el crític-paranoic d'en Dalí, el polièdric de Balmes; els de Vilanova o Lull, i d'altres.

M'he adonat que jo també en podria tenir un -útil o no. De difícil definició, podríem però presentar així: el Mètode Critèric es caracteritza per analitzar les coses des de l'angle més impossible, impensable, sorprenent. És  trobar l'element o detall concretíssim, camuflat, clau per a resoldre una qüestió. O serà al revés: veure el bosc en lloc dels arbres?  O sia, que potser em situaria en un status molt baix del pensament: el de la lògica aplastant del nen o el neci, o això que sembla tan fàcil del sentit comú, que tampoc deu ser tan fàcil, ja que és el menys comú -en algunos, no en ustedes, com deia el Sr. Zabala de Mates. També és el fer servir el seny i la racionalitat sense menysprear el que la raó no pot entendre. Potser és l'únic mètode que té tant de creatiu-intuitiu com de normatiu. No ho sé, ja aniré afinant.

Exemples de criterisme podrien ser les meves teories peregrines o les preguntes pèrfides, fins i tot col.leccionades. Potser també els meus màgics anagrames. Vegeu tags.
 

- Nota que fregaria allò critèric

Bé, això del  sistema critèric em va venir al cap per això que segueix:

Deia jo: "Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan...sembla que hi hagi entre ell -Sostres- i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia -terme modern-...és el que jo en dic Casualitats -o Providència".
Des de la física quàntica, tot just ara, hom comença a prendre's seriosament el fenòmen. I mira que en fa d'anys que les religions en parlen, amb el nom de Providència.

L'endemà trobem el SS que diu:

"He après més amb la intuïció màgica que amb la percepció lògica o... el que he après de la dimensió màgica de les coses m'ha interessat molt més que la literalitat d'aquestes coses."
"sé que hi ha màgia i Providència, una mà sàvia i capritxosa que mou de lloc les coses, i un destí que està a favor dels que tenen ganes de creure i de riure".

Con su pan se lo coman, em ve al cap dir. Que passeu bon cap de setmana.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

"Desconfia dels qui et parlin de la justícia i de la veritat, dels qui tinguin teories on tot quadri, dels qui al final de l’article tinguin sempre raó i aquesta raó només reboti contra ells mateixos i no il·lumini mai el món. Desconfia dels incompresos"

Del Sostres parlant del'Adriá. Tot i que algun malpensat també...;)

Maspons ha dit...

Jo diria que malintencionat, més que mal pensat.