Entrades
Sense animus provocandi.
Pregunta
Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim? Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".
Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.
Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.
PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-
El principi de la superioritat dels de la menjadora
Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.
El principì del compromís acolorit
El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós. Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava": "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.
¨Prohibida la propaganda? (Pregunta bloguera)
Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca lo millor que té el seu blog?
Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:
ENLLOC MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f
(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)
3 comentaris:
Le has dado de lleno, Criteri.
Sí, efectivamente así son nuestros retroprogres:
"Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa, que la milionada que cobren tantíiisims polítics"
Gràcies. Ho escric perquè ho visc molt sovint.
En fi, sembla qe ara -amb això de la "Democràcia real" els de la menjadora s'els hauria de reduir el pinso.
Cada vegada tinc més clar que jo també "estic condemnat a dir lo que ningú vol escoltar" quan dic ningú dic una minoria.
Publica un comentari a l'entrada