Entrades
És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.
Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.
Tres perquès i una pregunta
1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.
2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.
3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre caràcter d'illes intel.lectuals.
Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.
També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.
(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)
Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.
I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"
Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables.
EPÍLEG amb unes anècdotes més
-És possible que el desinflament vingui augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.
- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.
- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.
En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu ser per inèrcia, esperant el miracle potser.
I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.
Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?
En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses no és retòrica.
POST EPÍLEG
Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.
La pregunta sobre remeses no és retòrica.
POST EPÍLEG
Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.
10 comentaris:
Criteri, es tiempo de resistir y subsistir. La situación actual, cada vez peor, no da para filosofías, máxime cuando las retrógradas y erradas izquierdas jamás verán la luz.
La pequeña imprenta donde realizo la publicidad de mi actividad ha tenido que despedir a dos trabajadores, los dueños (sufridos autónomos) se han endeudado para poder indemnizarles, de tal manera que también tuvieron que despedir a un comercial (ahora la dueña se patea los polígonos a sus cincuenta y tantos) y el marido hace las veces de repartidor.
La mujer me comentaba que sólo le queda una esperanza: resistir hasta que se jubile dentro de 9 años.
Para eso es para lo único que ha quedado España: para que resistan los paganos de siempre, e intente salvarse quien pueda mientras la casta política sigue despilfarrando a tutti pleni, mintiendo y tocándose los cojones.
Otra: el restaurante donde mi hija celebrará la comunión, también en horas bajas. La directora, antes con secretaria y varios camareros, ahora hace de todo, tras despedir a casi toda la plantilla. Su hija le ayuda en las celebraciones, sin contrato y cuando puede. Y aún llegará un puto rojeras a inspeccionarle para ver si está dada de alta en la Seguridad Social.
¡De pena y de asco!
Y no sigo porque me deprimo...
Primum vivere. Exacte Apañò.
T'agraeixo especialment el comentari. Hom se sent menys sol. Malgrat les diferències ideològiques o identitàries que puguem tenir, era pensant amb alguns comentaristes, com tu mateix, quan jo em qualificava d'illa, però dins un arxipèlag.Encara que no compartiu tot el que dic, al menys em podeu entendre una mica.
El panorama que pintes és negre, però com saps perfectament no és a mi a qui em sorprèn. Quan fa dos o tres anys tothom parlava de crisi, jo mantenia que...esperem-nos. Ara si que ja la tenim a prop. De moment lo que hi ha és LLADRONICI dels de dalt que ensorra a moltes persones decents i treballadores. Lladronici que s'ajunta a l'inici de la fi del consumisme.
Davant la manca d'alternatives i solucions, cada vegada em reafirmo més en les "Meves solucions a la "crisi" -mireu barra lateral-
Resistir, però persitir.
Ah, Criteri... quin gust tindre un Barça que ens faci oblidar aquests tràngols amargs com el que jo pateixo... Que poc costa consolar-nos quan s'està bé del cap. Parlar d'indignats i tota aquesta pùrria de jovent que ens envolta: bla bla bla... i saber que fins d'aqui a quinze anys, mai res serà com era, no es per a possar-se a pontificar. No val dir: "ja ho vaig dir jo, que soc una meravella"... bla bla bla. Guaita noi, jo "chaque jour", reso molt i em poso un partit del Barça. "Chaque trois mois" vaig a Lourdes o a Fátima, segons em quedi més a prop i torno a resar. Déu, que m'escolta, gairebè sempre em mantè lluit i preparat. I jo em mantinc net i perfumat. I... així va passan't la vida, mon ami. Al cap i a la fi, tots ens trobàrem al "clot" no dón és el Brian, sinó el que porta a l'eternitat, més tard o més d'hora. Aquest és el meu parer, belvolgut amic.
Tú mateix ho dius de mi, sense volguer: "L'esser humà te coses admirables -gairebé divines, afegeixo-, però l'home més savi, ho dius per mi?, té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser". Em complau el teu retrat. Gràcies Criteri. Recorda, de tant en tant, obrir l'aixeta.
Aneu al tercer món a plorar, desgraciats. aneu al tercer món a dir que teniu crisi i les passeu putes, i que els de dalt us roben. A vosaltres tothom us roba, no?
El que passa que no teniu talent ni gràcia per fer res que no sigui donar la culpa als altres. Tenim un sistema collunut que posa cadascú al seu lloc, i que si no tens cap mena de gràcia per res encara et posa un plat a taula i no et deixa morir de gana.
Qui et roba a tu, Criteri, qui et roba, ploraner? surt i mou el cul i fes alguna cosa FES ALGUNA COSA AMB LES TEVES MANETES que no sigui resar avemaries, FES ALGUNA COSA QUE NO SIGUI fer-te el mec davant de l'ordinador amb el cul enxovat. Aquí el primer caradura éts tu, i aquest altre bocasses que et secunda, que sempre dóna la culpa a tot, i que tot és una merda, i que m'agradaria veure'l a ell en llocs de responsabilitat política. fotet-hi tu, cabró, a veure de què ets capaç, hòstia ja, tanta plorada... vols un cleenex? un altre penques, penques espanyoles, el típic españolot que ell és el més maco i el més guapo i el que té raó en tot. Ets cosí del Roncero, españolot?
Aquí l'únic intel·ligent és l'Indibil aquest. Sense escrúpols ni moral, però intel·ligent, no com tu, pobre egòlatra ridícul.
Tot i que hi ha una mica d'embolic al teu comentari,nO nego ta intel.ligència Indibil -si em llegeixes és per alguna cosa:)- i efectivament també ets cretí i foll. P. e. quan dius que en 5 anys tornarem a ser "rics" com abans. Ho serem més! ja no podrem pagar-nos la gasolina, correran 4 coches i tot serà més net, i tu ho has dit: la netedat -sobretot a la natura- és mitja vida, és riquesa també. Més que l'aixeta Indibil, obro el femer pel troll basurilla -és el lloc de costum i adient per ell i els seus missatges- però mira, el basurilla avui em fa feliç, raona. bé, és un dir. I el contestaré.Mira basurilla -i amb això et donaré l'enèssima lliço: A casa entren dos sous i un lloguerot d'un pis, si estic indignat doncs és perquè sóc una persona decent i cristiana. Vinga, para ja, que lo que fas no va enlloc. És feina inútil per tu i per mi.
He passat la fumigadora. Llestos, 123 comentroll otra ves,
He esborrat uns quants comentaris més, llargs,tan plens de paraules com de bogeria.
Mai he vist tant malbaratament d'esforç inútil.
"Mais pojqué, fillinhos?
Aquesta vegada trollets us he enganyat jo. Sabia que gastarieu moltes paraules. Us he fet perdre molt temps. Si sabéssiu com se m'en fot lo que dieu... Si tanco coments és només perquè els vostres ocupen massa no pas per que em preocupen.
Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides són refractàries als indignats: Luri, Enric Vila, Cardús...Res a pelar, nois.
Publica un comentari a l'entrada