20 de juny del 2010

Minuto y resultado: guanya el niño Criteri i els seus

Reblant el post anterior vull recordar aquest del 2008. Clicar si voleu. Dels tres conceptes que jo establia indefugibles per l'economia: autosuficiència, sol.lidaritat i austeritat, els dos darrers ja els tenim aquí, fefaentment. L'autosuficiència trigarà, ja arribarà, quan la cosa estigui fotuda, ara no ho està, encara que ho sembli. sic.

Bé, així està el partit i així ho preveiem en Niño, un servidor i quatre més. Anem per davant en el marcador, en un partit que juguem un equip de quatre gats contra un de milions. Ja té pebrots!  Que cap cap verd ho consideri petulància, ho recordo senzillament perquè algú em faci cas en las coses que reclamo que s'em faci cas. Això és en interès de tots.

No entenc com una tan gran majoria pot ser tan estúpida de buscar la solució en el creixement. No em puc estar de dir-ho. Disculpes. A més, jo també sóc estúpid per altres coses.

2 comentaris:

Evocacions ha dit...

Reclames massa, Criteri. Massa, massa. Massa, és cert, coneixment i massa humilitat per a reconèixer que tens raó. Un munt de paios que es pensen que ho saben tot, perquè pensen el que diu La Vanguarida, Tv3 o Cuatro, ja saben que més enllà del lliure mercat nno hi ha vida. Potser, però, no tenen raóp, malgrat la terquedat (és terquedat?)

Maspons ha dit...

M'ha entès i t'agraeixo les paraules. I els fets són tossuts. Esperem no fer tard.