Nota als nous lectors: Aquests 4 últims posts formen part d'un esperpent en el que m'he vist involucrat, això els hi sera de lenta comprensió i fins i tot impossible si son persones sensates. (Esperant tornar a la normalitat)
Ho vaig dir; a partir d'ara acabaria amb la història aquesta esperpèntica -aquesta és la paraula?- i les digressions al blog, educades o no; vaig dir que si s'em demanava esborraria els comentaris; a més jo no he insultat a ningú, quan aquí n'hi han bastants que han repartit estopa. L'únic que s'em pot atribuir és la meva més que cristiana segur estúpida paciència i no haver suposat que no tothom relativitza els insults com faig jo mateix i no haver posat mesures d'accés, però ja ho sabeu, ho trobava i ho trobo pesat.. Que voleu més? que me saque lo jojo?!
Sigui qui sigui el pirata: tu tens paciència robòtica però jo en tinc més, però sí, esborraré els post i els seus comentaris inconvenients o no -tot i que així privo que s'en fagi un estudi seriós- intueixo que això és el que cal malgrat ningú m'ho hagi demanat, però avui no...Mañaana!
Si se suposa que per omisió també cal demanar perdó, ho faig.
Suposo que més que popular i famós amb això com a màxim em podria fer tristemente célebre :(
33 comentaris:
Bé, algú deia "Vendran más tiempos malos y nos harán mejores". Malos, no són els temps, però sí ens fan millors. Jo crec que allò important és aixecar-se pel matí, mirar-se al mirall i poder dir-se "no vas pas malament", però al capdavall, un hom tria el que vol ser, i sobre tu no hi ha dubtes.
¿Qué he hecho yo para merecer esto? Vet aquí l'única película de l'Almodòvar que em va semblar decent, versemblable i mereixedora d'elogi. La resta, "boutades".
Caram, Criteri, per estar aparentment embafat de tanta llaminadura, com és que demaneu un altre braç de gitano?
Cuando pienso en Ud. Sr. Criteri, me asaltan imágenes de mi lejana e inocente infancia, de cuando aprendía a través del catecismo las bienaventuranzas de la ley de Dios. Le veo como una personificación plena de aquella aspiración ideal que todo ser humano pretendía y muy raramente alcanzaba. Siga siendo así... se lo ruego. Aunque pueda no parecerlo, hay escalas de valores que sólo unos pocos apreciamos y tenemos como causa primera de felicidad.
Suposo que més que popular i famós amb això com a màxim em podria fer tristemente célebre :((((((
Hoy no....mañanaaaaa com el Jose Mota. Acaba amb aquests psicòpates Criteri. No permetis que et fagin miques el blog:)
Ja voldríes tenir tu Noctas un blog tan divertit i interesant com el d'en Criteri. Ets un envejòs. Ah, i de psicòpata tu n'ets de bon troç. Ja ho va dir UQV.
Ara ja podrem parlar de coses serioses, oi amic Criteri? Quin plaer, haver allunyat la gentussa
Contesto de cop. Cuan deia mañanaaa, no era per sarcasme, volia dir que quan trobi un moment ja ho faré, lo d'esborrar la desbarrada, suposo que es podrà, que podré. Si hi ha alguna cosa que no entengueu o interpreteu negativament, atribui-ho a algun rampell surrealista, ja va dir UQV que era difícil item.
Hombre Sr. Marqués -porqué parto de la base que és usted el marqués y no uno de estos intervinientes de lengua viperina, a tenor de su prosa- sus palabras me hinchan de gozo -como és el presente de henchir?- Aseguraria que hemos estado algunas veces en contacto, y por ello y por sus sentidas letras le digo que a pesar de diferencias de tipos contingente, en lo veramente profundo y consubstancial al devenir del crecimiento humano, como es la prosecución de la virtud y otros laureles del alma, que como dice "solo unos pocos apreciamos" y de difícil consecución, pero siempre en camino, en ello, como decía, coincidimos y coneztamos plenamente. Ello espero.
Bé, un parell de dies més , que baixin del tot les aigues, i ja si algú busca brega ja només li serà consentida de manera molt light i sempre amb relació amb el tema.
A qui li agradin els reptes psicosociointel.lectuals que no es perdi els dos posts que vénen.
Sargantana, no cal que t'identifiquis, però podries fer-nos un petit perfil, perquè de moment no en sabem res de substancial.
No m'identifico... vosté ja em coneix, soc el que li allunya als xarnegos i pollosos. Per fi sols, amic Criteri
Presente indicativo verbo henchir: Yo hencho. Saludos Sr. Criteri.
Sr. Criteri los posts de las 20:22 y 21:05 no son míos, sino de un impostor.
Se me henchan los cojones, Sr. Criteri
Sr. Criteri el de las 21:10 tampoco
Ara ja podrem parlar de coses serioses, oi amic Criteri? Quin plaer, haver allunyat la gentussa, com el Apañó, el Borja, el Evo, el pastoso del Brian, tu i jo sols, estimat meu, un petó a la "boquoita".
Descriteri, te han salido amores de debajo de las piedras llenas de liendres, garrapatas, piojos, cucarachas, algún chancro pestifero. Vaya, hasta el Evo, el Brojas y el Apañó han huido a cenegales mas pútridos. Si con estos amores vas ha hacer algo, empieza pronto tu 3er libro de poemas hediondos en honor de San Sargantana nombre hindú de la casta "putífera". Descriteri, nos une el odio a lo "charnego", "pobretes", si solo sirven para ser esclavos, camareros, manobras y gentio de mal vivir.
Ostres ja torna el tarat del Borjas.
Haurem de cridar el Pibernat i l'Alipori
Fará bè de creurem, Sr. Criteri
El de les 22:27 es l'usurpador
No, Sr. Criteri, a mi s'em nota la categoría, jo sòc clar i mai no ho faría. ¡¡L'impostor es del les 22:47
On sou Alipori i Pibernat, que poguer us heu mort? Cabrons, ajudeume a ferme un perfil blau, que la sargantana impostora em dòna pel cul
Que vinguin, que vinguin i montin un teatrillo com el de l'altra vegada... com vaig riure! feia molt que no veia un tio fer el ridícul tot sol com aquell bord.
Cave Canis! jajajajajajajajaj
Alipori, a què esperes? que no veus la sargantaneta amb la cueta entre cames?
Ah, Sr. Criteri ¡cuánta humanidad doliente!, ¡cuánta alma descarriada! ¡la fe! siempre la fe.... mueve montañas. ¡Dejad que los niñoz se acerquen a mi! y de golpe se acercaron todos, el Borjas, el Noctas, El Evo, El Outsider -el de casa, no el de Colin Wilson-, en fin, todos los críos meones y cagones de la blogosfera. ¡Vaya si se acercaron!... a ¡joder! tan pequeñuelos... ¡quién lo diría!. ¡Nada Criter! Sigue tu camino... el que vale, vale. El "ladran, luego caminamos" sigue vigente. Mira la jauría con tu amigo Borjas y sus relucientes galones al frente... qué ladridos o ¿quizás son aullidos? Uuuff, lobos... no ¡que va!... hienas, eso, son hienas ¿no oyes su risa sardónica, animal? Rondan tu blog para merendárselo, uy. Este mundo,no es de ellos Criteri, este mundo ¡es nuestro!, tuyo.
Com es veu que voldrien que ho esborresis tot. El que abans d'ahir va multiplicar els posts, deia "amb això farè que hagis de tancar Criteri" ¡quina maldat!, enveja quimicament pura, bogeria. Però ja ho dius bé: tens paciència, molta paciécia i contra això ni el Dimoni sap que fer. ¡Endavant i coratge!
Ostres comparar al Criteri amb el Iesus de Nazarete, quina Eddurne mes sospitossa a fudor d'unalunarara. Deu meu Criteri, tan sol.
From San Francisco carefully read this blog and have been overwhelmed by the trivial and unsubstantiated diatribes. My mother is Catalan and I made love to Catalunya over many things, but see what I'm seeing, I think I'll miss. I thought that the Catalans were righteous people but I see that it is not. Here the gay community is much more sensitive than what I'm seeing in Catalonia and Spain.
El que faltava, el Nazarete i un maricon de San Francisco, LOLLLLLLLLL
No sé el que passa ni tinc temps per a esbrinar-ho. Però a primera vista sembla una tragicomèdia tot plegat.
Salut!
Sembla que el blog estigui passant per una etapa surrealista, com si fos una casa i un grup d'animal-persones guarnits amb flors i tota mena d'artilugis acabats de sortir d'un cuadre de Dalí, i venint de festa, seguíssin la festa en aquesta bona casa; aix. La vida! :)
Anònim en anglès: ja no fa gràcia.
Ah, Sr. Criteri ¡cuánta humanidad doliente!, ¡cuánta alma descarriada! ¡la fe! siempre la fe.... mueve montañas. ¡Dejad que los niñoz se acerquen a mi! y de golpe se acercaron todos, el Borjas, el Noctas, El Evo, El Outsider -el de casa, no el de Colin Wilson-, en fin, todos los críos meones y cagones de la blogosfera. ¡Vaya si se acercaron!... a ¡joder! tan pequeñuelos... ¡quién lo diría!.
Santa Edurne del Biomanán, has mirado todo lo últimamente editado en Casa de Descreitcriteri, Ah, Ah, Edurne cuanto sufrís vos, señora y dama de alta cuna y baja cama.
Mira la jauría con tu amigo Borjas y sus relucientes galones al frente... qué ladridos o ¿quizás son aullidos? Uuuff, lobos... no ¡que va!... hienas, eso, son hienas ¿no oyes su risa sardónica, animal? Rondan tu blog para merendárselo, uy. Este mundo,no es de ellos Criteri, este mundo ¡es nuestro!, tuya siempre donde quieras, amado DescreitCriteri.
Publica un comentari a l'entrada