Entrades
Amb la patètica imatge de les manilles -un minut!-, fent-los baixar d'una alçada d'un metre -Alavedra es va fer mal- els joves entendran allò que deia de "la prepotència dels grisos" -una de les coses més exasperants del règim-. Coneixem aquestes humiliacions -ah, i els pantalons del Laporta i la G.Civil :) - Aquest acarnissament, així com la coincidència Pretòria i Millet, és casual? semblaria que no: Pur anticatalanisme? Una mena de terrorisme? Avís per acollonir-nos? desmoralitzar-nos? una acció per a desacreditar el nacionalisme? O és un ajustament de comptes de Garzón? Té a veure amb l'Estatut o en amagar la crisi? etc. Tot i aquest probable maquiavelisme, si algú ha embutxacat que desembutxaqui, quedi clar.
Potser però la jugada els hi sortirà malament. Aquest acarnissament engendra pietat cap els acusats i ràbia, per tant més desafecció.
Entre tanta plumilla d'or que cobra per escriure cap s'ha adonat que la conseqüència més palpable i important ha estat la DIVISIÓ entre els catalanistes, de tot tipus. No veieu les batusses? Si això és el que preveien als serveis d'inteligència estatals cal reconèixer-los una eficàcia fora mida. Vaig parlar d'aquesta divisió -a can Vila- i l'endemà Sostres demanava perdó a Rahola.
Informació clau
Un periodista català molt informat i afincat a Madrid afirma : Per PRIMERA vegada, a Madrid es prenen això de la independència seriosament. Dada de referència.
Contradiccions i la Rahola
La Rahola sovint és insuportable, però la pregunta que fa és la que toca: Que hagués passat si Garzón no hagués destapat el pollastre? Mutisme.
Sembla que participem en la mateixa contradicció. Les dubtes sobre la nostra classe política són massa grosses i si qui ha de governar una Catalunya subirana és aquesta colla, la il.lusió és ben escasa. Ara tenim por de nosaltres mateixos, de la Catalunya d'avui, amoral i enfollida pel diner.
Expectant; esperant però el miracle de la regeneració del país -sobre tot moral-, aprofito la benentesa per saludar-vos afectuosament.
Nota. Si l'escrit es nota una mica rascumit és perquè ja té dies, per tant de seguida penjaré l'últim de la trilogia.
6 comentaris:
Alguna vegada he pensat seriosament què seria el millor pel nostre petit país. La independència? No ho he vist mai clar. Potser
a)un concert econòmic similar al del País Basc
i
b)uns polítics decents per a gestionar el pressupost
Us ho imagineu?
(Potser em cal ara mateix un café ben carregat, hi ha una veueta que em repeteix: tu somies, tio).
No crec que la "jugada" de les manilles els hi surti malament.
Els polítics saben molt bé "marcar els tempos", dominen l´art de l´estètica (imatges impactants i escenografia adaptada a interessos electoralistes) i coneixen bé la psicologia de les masses.
Si a més de tot això hi afegim que el poble té memòria de peix, el resultat gairebé sempre és el desitjat per ells.
Ningú no ha vist, o pocs en tot cas, l´estratègia de desensibilització sistemàtica que va utilitzar Zapatero per fer-nos digerir l´arribada de la crisi poquet a poquet, de mica en mica...
Així m'agrada, deixant reposar els escrits uns dies. Es fan millor, com els vins i de pas anem contra la suposada caducitat del coneixement. Jo faig el mateix. NO entenc tant la polèmica de les manilles. A quatre pringats els mostren constantment per robar una botiga amb quatre euros i per necessitat.
MMM Les manilles poden recordar els grisos? Sí, però a qualsevol quinqui que roba mil euros li posen les manilles. No crec, però, que en delictes sense violència i intimidació facin falta les manilles. Ara bé, que no parlin només de la vergonya que han hagut de patir els seus., això m'emprenya, sempre els seus, són els meus, son els bons. N'estic tip d'aquest discurs.
Com no trago la Rahola, ja m'estava bé l'article del Sostres. Que precisament sigui ella qui s'ompli la boca que ningú la callarà és força patètic. Ella que tant va beure de l'oasi, fent ara de Robin Hood del periodisme, per favor, és patètic.
A mi aquests casos, siguin unja maniobra de l'eta espanyol o no, em fan perdre la poquíssima confiança que li tenia a la classe política.
De "quinquis", Noctas, ja en tenim als "sociatas" del Baix Llobregat.
Em sembla que hauré de llegir aquest "Sostres" de qui tant parleu...
Les manilles les hi van posar un minut, just per les càmeres! Tenien por d'homes de 70 anys? Mira que tinc ganes que paguin si han fet alguna cosa, però la humiliació de les bosses d'escombreria i demés és violència psicològica gratuïta. No sé massa com funciona la cosa de les detencions, però els xoriços de carrer tornen el carrer en deu minuts. Només cal preguntar als comerciants de les zones calentes de Barcelona.
Noctas, per no allargar-me encara més, he obviat lo dels grisos i et donaré un exemple: A la transició, la Montserrat Tura -jo era de la colla del seu germà- va anar a una mani, i la van estovar. Fins aquí normal. Però li van caure les ulleres i un gris les hi va trinxar amb el peu. La mateixa maldat gratuïta.
En quant a la independència per a mi ara és un problema secundari, tal com està casa nostra i comparat a la magnitud del primer problema que ens ha de preocupar, que prefereixo raonar-lo una mica, més endavant.
Apañó, si vas a can Sostres, dues tiles, i val pel soci de pàgina, el Colomer.
Saluts
Publica un comentari a l'entrada