Entrades
Com a persona seriosa considerava una pèrdua de temps dedicar un minut a parlar de la caterva de polítics, però ai, és la que ens mana, i tot rectificant potser ara sí que cal que tots hi fiquem cullerada. Començo amb l'ànim de manifestar la importància d'una declaració del Pujol, que és lo més gruixut, esgarrifós i segur imprudent que ha dit mai un polític d'aquí.
Vaig ser testimoni directe, atònit, quan Maragall va parlar del 3%. I ningú va burxar! -era el vermut-. Pujol l'ha superat amb escreix afirmant -no insinuant- que TOTS els partits estan emmerdats, i amenaçant, en el cas de que algú destapi res! (i ho ha repetit avui!) Us adoneu!? Més clar l'aigua. Reacció nula. Esperem però que la ciutadania guardi la dada per estampar-la als nassos dels partits, còmplices tots, o com a recordatori a l'hora d'anar -o no- a votar. Si això no és una mostra de la catadura i caradura* dels nostres polítics expliqueu-m'ho. I si Pujol menteix, que ho diguin.
Ja ho suposareu, una de les raons per les que no m'agrada parlar de política és que se m'emporten els dimonis davant la manca de rectitud -innocent de mí-.
Cosa a saber
Molts polítics justifiquen els seus latrocinis entabanant els babaus dient que viurien millor de l'empresa privada -que hi vagin!-. A banda que molts d'ells no passarien dels esglaons inferiors, dos de cada tres polítics engreixen la seva grossa nòmina amb prebendes de Consells d'Administració, empreses, col.laboracions, etc. (D. Fernandez, 20 minutos) Untades apart.
Literatura
* No sé com es diu aquesta figura literària, però us puc dir -ara que estic amb el Criticón- que Gracián n'és el rei indiscutible, i n'estic recollint exemples. Bé, si més no avui ja sabreu una cosa més. O més. (un altra vegada la figura)
10 comentaris:
No tinc ara temps ni de llegir senser el post, però sí Pujol ha dit el que dius, óstia, nen, quina passada! Mentre creiem que això és fer política, doncs res, a mangar cap aquí i mangar cap allà. I només comptem els delictes! què passaria si comptessim allò que es fa que és, com a mínim, de mal veure? o que destil.la uns valors dubtosos (més dubtosos del normal, vull dir). Cal començar a demanr més "excel.lència" (odiosa paraula), tot just la que ells ens demanen als altres.
Bé, és esgarrifós, però al menys és sincer, espantosament sincer...
No hi ha una figura penal que se'n diu "encobriment"?
Al menys el Pujol ha estat sincer, no és una vergonya que aquells que eren tan amics dels correligionaris processats ara no en volen saber res, com si no sabessin de què va?
TOts els polítics no són igual, sentim un dia sí i altre també, però s'esdeven idèntics. Ara ja penso en un post sobre la defensa de la política (no dels polítics), perquè és hora de començar a parlar bé dels polítics que fan una altra política.
No em queda clar la figura literària. JA t'explicaràs (mira que llegeixes coses rares....)
Outsider, sembla que els que s'han desentès més són els amics del colomenc, amb "una fredor socialista" segons el Sostres.
Albert, ara més que mai em costaria defensar cap polític d'aquí. Sóc heterodox però no tant:)
És el que té remenar llibres vells, et cau a les mans barat i vas llegint, a vegades costa, el Criticón però...ja en parlaré.
Potser això mereixeria un post. No sé si és figura literària però a mí em fa gràcia i em va fer més gràcia veure que jo també la faig algunes vegades, com quan parlava dels anglesos, "pirats i pirates"
En té moltes el Gracián, en trio dues escaients: "Ellos tienen el cieno por el cielo"
En fi, "Cada uno tiene su gusto y su gesto"
Aquest ha sigut un lema d'alcaldes que van al "caldo", d'empresaris empressonats, d'ex-consellers mal aconsellats o d'ex-secretaris en secret de sumari. Han caçat en Luigi, peró encara no sabem si queda un Mario.
Això ha dit Pujol? No ho sabia crack, però tampoc m'estranya tant. Ja fa molt de temps que si parlo o escric de política ho faig per deixar-los a tots en el mateix esglaó de merda que es mereixen.
Em sembla que vaig llegir Gracian. Es aquell de la prudència... El arte de la prudencia si no recordo malament...quin crack
Espero amb ànsia l'article sobre els defensors dels acusats.
Abraçades!
Gangsters, la diferència és que el Pujol ha cantat. Per cert, la va dir tan grossa que ahir va dir al diari que "se l'havia malinterpretat". Ara no recordo si Conde robava cabals públics o entre els de la seva calanya.
Em trec el barret Noctas, tothom hauria de reconèixer -al menys- que els tens ben posats, i la teva ràbia fou de les capdavanteres entre les poques. Ara la ràbia s'escampa.
Pots haver llegit alguna cosa de Gracián, però tot el Criticón ho dubtaria :) hi ha alguna plana que costa, jo ho estic intentant, però és extraordinàri.
Saluts i avanti
Bé, suposo que tots vosaltres sou conscients de l´existència d´un mal que s´anomena PARTITOCRACIA.
Tant se val que quaselvol polític, a priori, sigui responsable i honest, perquè tard o d´hora abraçarà o formarà part, sigui de bon gust o amb una pinça al nas, de la realitat corrompuda que l´envolta.
Saludos y ¡Arriba España!
Això què parles no és cap figura literària, sinó jocs de paraules, certament molt enginyosos.
Jo suggeriria un altra mal: És perquè som com som?
Prenc nota Ramon.
Merci
Publica un comentari a l'entrada