Entrades
(Hi ha un afegitó de Ull de Poll i Enric Vila )
1- Parlava a la tesi del post anterior -això és la post-tesi- de la superioritat dels castellans en qüestions administratives i legals, i vet-ho aquí. Què passa realment amb l'Estatut? Doncs que els polítics catalans -ajudats per Zapatero, això sí- s'han fet el milhomes i han obviat els aspectes legals i constitucionals i el PP ha fet el que era previsible. He sentit el Rajoy: No hi ha res per sobre la llei. Amb una tremenda ingenuïtat pretenen que prevalgui el concepte -que te cadascú- del què és just per damunt la llei!
Si no agrada un reglament es canvia o s'han fa un de propi. Al PP potser no l'assisteix la raó però sí el dret. I això rai. Si com és previssible, el TC dicta inconstitucionalitat el PP ens retreurà que apart el dret procedimental també l'assistia la raó. Ja deia jo que la meva tesi era útil. Si m'haguessin llegit haurien fet millor les coses.
2- Proposava que un possible origen de la nostra rauxa i del nostre parlar de carreter -en el meu cas segur- en el nostre antic tracte amb el bestiar. Qui és el català més arrauxat del món polític nacionalista? Qui suposen molts que tirarà del carro de l'independentisme? Un "Carretero".
Hom li considerarà aquestes circumstàncies com un aval de lideratge providencial?
2'5- Acabat d'escriure això penso que podria sancionar allò que deia del caràcter individualista del català però que en ocasions excepcionals és capaç d'unir-se com cap. Ara en tenim una mostra amb l'editorial col.lectiva i excepcional, davant una ocasió excepcional -el mig punt algú sabrà per què el poso-.
Si ho fa el Màgic Andreu ho puc fer jo, i avui em penjo medalles per la part del assaig que -com al rugby- ha estat "convertit".
Afegitó
L'Enric Vila i L'ull de poll m'aporten més trets pagesos: "Els anglesos són els meus: tenen el nostre sentit de l'economia, el nostre individualisme, el nostre gust per la llibertat, i el nostre ideal de la caseta i l'hortet." Enric Vila.
"Potser caldria una menció al pessimisme del pagès, que mai les coses van bé del tot que forma part també del caràcter català i que veiem en tants exemples a diàri." Ull de Poll. Gràcies.
1- Parlava a la tesi del post anterior -això és la post-tesi- de la superioritat dels castellans en qüestions administratives i legals, i vet-ho aquí. Què passa realment amb l'Estatut? Doncs que els polítics catalans -ajudats per Zapatero, això sí- s'han fet el milhomes i han obviat els aspectes legals i constitucionals i el PP ha fet el que era previsible. He sentit el Rajoy: No hi ha res per sobre la llei. Amb una tremenda ingenuïtat pretenen que prevalgui el concepte -que te cadascú- del què és just per damunt la llei!
Si no agrada un reglament es canvia o s'han fa un de propi. Al PP potser no l'assisteix la raó però sí el dret. I això rai. Si com és previssible, el TC dicta inconstitucionalitat el PP ens retreurà que apart el dret procedimental també l'assistia la raó. Ja deia jo que la meva tesi era útil. Si m'haguessin llegit haurien fet millor les coses.
2- Proposava que un possible origen de la nostra rauxa i del nostre parlar de carreter -en el meu cas segur- en el nostre antic tracte amb el bestiar. Qui és el català més arrauxat del món polític nacionalista? Qui suposen molts que tirarà del carro de l'independentisme? Un "Carretero".
Hom li considerarà aquestes circumstàncies com un aval de lideratge providencial?
2'5- Acabat d'escriure això penso que podria sancionar allò que deia del caràcter individualista del català però que en ocasions excepcionals és capaç d'unir-se com cap. Ara en tenim una mostra amb l'editorial col.lectiva i excepcional, davant una ocasió excepcional -el mig punt algú sabrà per què el poso-.
Si ho fa el Màgic Andreu ho puc fer jo, i avui em penjo medalles per la part del assaig que -com al rugby- ha estat "convertit".
Afegitó
L'Enric Vila i L'ull de poll m'aporten més trets pagesos: "Els anglesos són els meus: tenen el nostre sentit de l'economia, el nostre individualisme, el nostre gust per la llibertat, i el nostre ideal de la caseta i l'hortet." Enric Vila.
"Potser caldria una menció al pessimisme del pagès, que mai les coses van bé del tot que forma part també del caràcter català i que veiem en tants exemples a diàri." Ull de Poll. Gràcies.
9 comentaris:
Criteri, Criteri, no hay que confundir núnca intereses de grupos de presión con los intereses del pueblo. Hay que tener cuidado. Realmente la parafernalia mediatica de los "pesebreros periódicos" firmantes del "todos a una", TODOS reciben millonarias prebendas para subsistir, casi todos esos medios tienen tiradas "0" que van a parar a las incineradoras, otros miles son regalados a Colegios, Consellerias, Direcciones generales, comisarias, negocios afines, etc. Claro que han ACUDIDO A REBATO, supoena de dejar el afluente misericordioso que son los euros del esquilmado contribuyente. Los medios firmantes si tuviesen que mantener sus grandes fastos editoriales habrían cerrado.
Es duro, pero es así.
Que con ello se consigue "fer pais", lo dudo, es un barniz que no amalgama el descolorido efecto que ha supuesto el todos a una ha defender la bicoca de la ayuda necesaria.
Ello supone por otro lado, que los intereses del llano pueblo núnca serán respetados, porque todos van al silbato de intereses espúreos. Aunque muy bien extrapolados para hacer ver que "fem pais". El huevo de la serpiente de los herederos de Bismark lo supieron hacer muy bien, y así les fué después.
EL que em deixa astorat, criteri, és que els periòdics posin un titular sobre la "resistència d ela societat civil" quan, de moment, ha estat la reistència dels mitjans de comunicació. Ens manipulen d'allò més. No trobo notícia que tots publiquin la mateixa notícia; ben mirat, és el que fan cada dia de cada mes de cada any.
Per això em posava només mig punt. Jo també (?) sóc conscient que aquest editorial vol ajudar a salvar el cul als partits que l'han promogut; a l'establishment. Però el fet és que la coincidència hi és i estic segur que molts fins i tot em donaran el punt sencer.
Lo més fotut però és que no hagin fet una editorial conjunta per denunciar l'estat de putrefacció del país. Amb els deguts respectes.
Desde cuando los corruptos van a inmolarse a ellos mismos. ¿Si un periódico sirve para autoencumbrase como van a hablar de la corrupción de ellos mismos?.
Apañó, he decidido abrir un blog, sin alcanzar las cotas de calidad de los vuestros,(Apañó, Criteri, UQV, etc), para ampliar bases de análisis contractuales y demás. A veces surgen cosas, cositas, noticiasa que hay que darles respuestas con la velocidad apremiente necesaria. (Dejando el análisis epistemologico y filosófico para momentos más calmos.
Intentará hacerlo lo mejor posible con vuestra ayuda.
Escucha Patria mi aflicción
http://renacimiento-jose.blogspot.com/
El tema no deja de ser muy interesante, pero parece que los elementos mediáticos no responden a los impulsos de nuestros blogueros. Ánimo, que faltan muchos puntos de vista para hacer una perfecta radiografía de nuestra adocenada clase periodística. Se ve que hay un cierto recelo a hablar de aquellos que su pesebre es tan ubérrimo para las letras, la rádio y la TV.
Prolífico estáis, amigo José. Endavant amb el blog,quan més siguem més riurem :)
Criteri, seguro que si, además, hay que hacer expandir la vena que todos llevamos dentro. Además te tengo que agradecer el haber abierto esta ventana al mundo de esta manera. Antes era mirador de cosas internautales, ahora colaboro contigo a expandir la crítica con Mayúscula.
Y de camino me ayuda a seguir con más anhelo en la construcción de mi novela.
Existen muchos mundos, pero están en este.
Yaa sabes donde dirigirte para buscarme, frente del este, última línea de fuego.
Criteri, després de llegir atentament el teu treball, he arribat a la conclusió de tenir que analitzar en escrits paral.lels degut a l'extensió de la critica molt constructiva qui t'adonaré properament cas per cas, alguns items son verdaderament "jocosos" per exemple el de "Cretinisme", estic segur qui no saps realment l'alcançe del seu valor afegit.
Publica un comentari a l'entrada