11 de maig del 2009

Una patata calenta (va de putes)

En l'escrit dic que ens hem begut l'enteniment, però després de veure -poc després- el treball de La Vanguardia, penso que també ens hem begut la vergonya. Quan tanquen les botigues comença la invasió d'una fauna de putes, macarres, traficants, delinqüents, lateros, borratxos, drogats, que fan impossible el gaudi de les Rambles al ciutadà. Totes les variants sexuals es realitzen al carrer (sic), publiquen una foto del modus operandi: una rotllana de dones n'envolten una agenollada que fa solos de flauta, al carrer, al guiri -o no- borratxo.

Esmento també la petita però esperançadora actitud de la nostra consellera Tura quan estava a Governació. Ara sembla que hom li passa la patata calenta un altra vegada a ella, o més ben dit a les lleis. Suposo que ha de ser dificilíssim controlar una situació tan desbocada, i sospito que les mesures efectives no serien del tot políticament correctes. Algú en té cap? Que pensariem si això passés als Camps Elisis o Picadilly? Difícil ja ni de plantejar-s'ho.

Tenim també la sala porno més "important" del món. I en grip nova també a davant. Ja ho deia: la negra.


UNA PATATA CALENTA

Publicat a Contrapunt

Escric això després que un amic liberal i viatger ens expliqués com està la prostitució a diferents ciutats, tot frivolitzant i dient que la cosa és natural i antiga, i els diners que hi guanya un conegut. Al final -hi ha confiança- li vaig dir: Tu que hi entens i no hi tens escrúpols morals et forraries montant algun negociet d'aquest -cosa que mig el desconcertà-. Em sorprengué dient que poques cases més amunt de la meva hi havia carn fresca, per a tipus calents.

Creix la tendència -feministes incloses- de voler que es consideri una "feina com un altra". Tot i la problèmatica sanitària, deliqüencial, sociofamiliar, moral i ètica que comporta.

El dilema entre persecució o legalització és una patata calenta. El buit legal fa que l'ajuntament hagi de tolerar i reconegui alguns burdells.

Les de Gallecs s'han traslladat uns kilòmetres; a l'autovia a Vic hi ha un garito i senyoretes amb calces provocant des dels marges -como puta por rastrojo- cada 10 kms. Justament n'hi acaba de morir una apunyalada. Corre una publicació a les nostres comarques en què els anuncis normals són tapadora per a promoure -amb fotos explícites- aquesta xacra. Ens hem begut l'enteniment. Perquè suposo que la llibertat i el progressisme no és exactament això, oi? Així semblava haver-ho entès la Consellera Tura quan estava a Governació, i els que han actuat contra les "empreses" de Castelldefels. Esperem que acabin la feina.

3 comentaris:

Evocacions ha dit...

Gràcies pel teu post, feia uns dies que no reia tan de gust; sobretot amb "una rotllana de dones n'envolten una agenollada que fa solos de flauta, al carrer, al guiri -o no- borratxo."

Veig que ja has tornat de Londres.

Efrem ha dit...

Això és suceptible de ser pensat com un focus de SIDA.

Criteri ha dit...

Sí Albert, val més que ens ho agafem com un show. Lo bo dels viatges diu la meva a vegades sàvia dona és que sempre et queda el record i la vivència.
Efrem, em sembla que penses més que els que ens manen.