2 de novembre del 2017

Cadena catalana de ERRORS i OMISSIONS i alguna reflexió heterodoxa.


Publicat al 9 NOU

La incompetència dels catalans per a la política s'ha descrit abastament  a través dels nombrosos errors comesos i ensarronades patides durant la nostra història. Fa temps que hi insisteixo. 

Al postfranquisme, en el camí a la independència, errors i omissions s'han encadenat un darrera l'altre. El primer fou votar una constitució que autoritza l'enviament de l'exèrcit en cas de secessió. Després Pujol renunciant a la moma dels bascos -ni que fos com a mal menor. Ell mateix va seccionar qualsevol neguit independentista, Malaguanyà dècades que haguessin servit per a conscienciar  Espanya dels anhels d'emancipació  i madurar la solució. Això mantingué oculta una fractura que al final havia de fer-se palesa. Error garrafal fou no esgotar -ni encetar!- la via legal prevista ,que la mateixa Catalunya va votar!  . El conflicte és tan irresoluble com el palestí si no hi ha grans concessions mútues! 

I la cirereta: vaig sentint polítics dient que no era previsible unes reaccions tan dures de l'estat.Sic!! Difícil superar aquesta falta de visió política. Ai Senyor.Si això és el vermut! Sembla obvi que hom no veu que  una autoindependització ho pot ser tot menys fàcil. Tot. 

És important concloure però que passi el que passi, res ja no serà igual i el ramonetisme finirà. Quedarà   la visibilització del què vol ser Catalunya. Sobre el com és quasi segur que neixerà un altre conflicte,aquest intern.I "una larga cambiada": recordeu-ho, el problema que més ens angoixarà és el climàtic.

Afegitó. Omissions i altres errors

-No es va dir RES  sobre com quedarien les CENT MIl coses de l'estructura d'un país, tals com els esports, llengües,transports.. Proclamen la independència -o potser la república- i no tenien  estructura. 

- Dues preguntes a la papereta del referèndum amb una sola resposta possible és un insult a la intel.ligència.

- Han buscat l'enfrontament i un possible recolzament exterior i han fracassat. I a Brusel.les busquen una  implicació, presa de postura o què sap qui.

- Els polítics han oblidat que hi ha dues Catalunyes i que això requereix doloroses concessions mútues.

- No s'ha volgut ni sentir parlar de la via escocesa. Sic! Independència però amb permanència a la corona hispana. Cosa que vol dir que prima el republicanisme davant l'independentisme.

- I Una cosa gravíssima. No s'ha dit cap paraula d'afecte; ni sobre la permanència dels lligams -inevitables- amb Espanya -llengua, patrimoni sociocultural; no s'ha dit que en una indepèndencia cap d'aquests llaços no s'hauria de trencar.

L'únic consol és que  la imbecilitat de la classe política -encara que sigui en altres sentits- és universal. La Cimera Mundial del Clima va fixar uns objectius per a reduir el cataclisme climàtic, però no han aplicat cap mesura! i es continua  lloant el creixement. Psicòpates o cretins?

I la meva eterna pregunta. La pregunta: QUE DIRIA el savi Salomón;el nostre savi Balmes;un jutge imparcial??? Ningú no vol contestar. Volguent-los interpretar he proposat:  (click)
Independència i Unió. (versio castellana)



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Me parece su opinión muy optimista. Esto se parece más a haber caído en la mala casilla en el juego de la oca, es decir, otra vez a la línea de salida. Si algo ha cambiado, es, al menos para mí, la diferente percepción de la dignidad de los dirigentes catalanes. Junqueras será ignorante y utópico, pero al menos ha demostrado un apreciable sentido del honor. Otros, y no los mejores (es increíble que alguien como Comín llegara a conseller), han puesto tierra de por medio. Yo a los que están en la cárcel los sacaría con una fiancita y a los que están fuera me los traía aunque fuera en el portaequipajes del Panda.

Maspons ha dit...

No sé en que punto parezco optimista. Todo lo contrario. Y no,no és un juego azaroso como la oca, es más bien farol de poker.Sí, Junqueras también me parece honorable. Y por cierto, nada ignorante. Diría que el más culto.Su partido requiere otro anàlisis.
Gracias por el comentario

Anònim ha dit...

Por optimista me refería a estas dos afirmaciones:
"el ramonetisme finirà. Quedarà la visibilització del què vol ser Catalunya".
Cuando calificaba de ignorante a Junqueras, me refería a saberes tan en boga hoy como la economía y el derecho, campos en los que, si está cultivado, lo disimula muy bien. No entro ni salgo, en cambio, en si ha leído o no a Hesíodo (probablemente sí) o a Balmes (probablemente no).

Maspons ha dit...

El mail a veces no me avisa de los comentarios,disculpas.Gracias por la aclaración.
Me refiero más bien a que ya no valen medias tintas, hoy es ya CASI imposible esconderse, no tomar partido sobre si se es o no partidario del estado propio.

Los políticos son ignorantes per se, en un tema u otro,o en muchos. Yo diría, -afirmo y proclamo- más bien que los políticos catalanes en general y de siempre són incompetentes para la política. Hoy està más que demostrado.Pensar que autoindependizarse no trae conseqüencias graves...Ni independéncia y a la cárcel.Pero en fin, son los mimbres que tenemos.