5 d’abril de 2016

Famosos que m'han BLOCK a Twitter i PER QUÈ

BLOCKERS


Jaume Barberà- A vegades el critiquen, o el criticaven pel seu to messiànic, de predicador. Jo li vaig dir que molt bé, que no es preocupés,  que a mi a vegades també m`ho han dit.. Amb això, és clar, li venia a confirmar aquestes "acusacions", que no li deuen agradar. I Block. I això que també és de Mollet! Ah, tampoc li agradà que li digués que  l'expressió casta la va crear el Josep Anglada.

Xavier Rius, director de E-Noticies- Li digué que el seu mitjà, a priori bastant deslligat de partits i lobbys, potser seria l'únic on es podria parlar sobre la influència de la maçoneria a casa nostra. Block.Li va agradar tan poc que fins i tot em va dedicar un article, dient que li emprenyava que li diuessin de què havia de parlar i no sé què. Serà maçó?

Quim Monzó,
la gran patum literària d'avui. Pobra Catalunya. Li digué que el seu article Don't come to Barcelona el va afusellar de Don't come to Catalonia, del Pafiam. Block

Sala Martin,
la patum del liberalisme. Tinguérem un intercanvi de tuits, sobre el "creixement". Tot bé fins que vaig. emprar una paraula que la va engaltar con un dard al cul: DESARROLLISMO. Block.

Sembla que tenen mal encaixar -podríem dir mal perdre- els nostres famosos, vull dir populars.

Ah, i López Tena per dir-li ,després d'una atzagaiada contra l'Església, si era dels dels devantals -mandils.

Pels seguidors de twitter i gent que em mal interpreta:

144 caràcters fa que els missatges es distorsionin, a vegades per poca traça del tuitaire o del lector, pel costum de interpretar les coses des de l'òptica de la correcció política, sense reflexió.

Vull aclarir a qui no em conegui: Antifranquista quan tovaca, ara crec que toca una altra cosa
que no és res més, ras i curt, que lluitar contra la llei del pèndul, contra el relativisme pseudomodern, teledirigit, que porta a la societat al rebuig dels seus valors tradicionals, morals,etc.
Òbviament és una empresa, apart d il.lusòria, arriscada -vas a la contra. Problemes de tenir principis. 

Per mandra de pensar, manca de criteri, o per seguretat còmoda, es prefereix seguir el pensament majoritari.
Quan s'adopta el pensar de la majoria sense una anàlisi ni reflexió personal, no podem parlar de rigor intel.lectual ni de personalitat.

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Vaig treballar 15 anys a la farinera Moretó, a MOLLET, i els mindundis que t'han blockejat no m'interessen, però el que m'ha intrigat es: que en saps de Pafiam?, fa temps passava per aqui i no se qui era, però si sé qui no era.

Criteri ha dit...

Estem a les mateixes. Dificilíssim trobar una patum q no et decaigui o t interessi. A vegades els segueixes per tenir un contacte directe amb els influents. Il.lusos de nosaltres. Jo dic q en tinc més a qui perseguir q a qui seguir.
Segons el perles Pafi diu q la seva missió ha acabat. Però el progreteo no,caldria dir li!
De la farinera conec la nissaga Bonvilà.
Saluts

Francesc Puigcarbó ha dit...

erem companys amb la filla d'en Lluís, Maria Mercé. Però dit això, no m'ha dit tot el que saps d'en Pafiam, i mira que va arribar a donar-me la tabarra en un época. O és que potser el coneixes bé?

Criteri ha dit...

Quines casualitats la vida. La M Mercè és íntima de la meva dona!
Sobre la identitat del Pafiam, es va armar un merder de por, on es van arribar a amenaçar detractors i fans. A mi em divertia el personatge. El perquè va plegar està al seu escrit de comiat. No és raro que es barallés amb un menjacapellans com tu!