Un poble xaró

El xaronisme ha adquirit carta de naturalesa. Ja ni se l'anomena. No tinc l'espai ni la pocavergonya de transcriure coses de la ràdio i tele catalanes sentides darrerament, però segur que suposarien arreu del món la destitució d'algun responsable. I els mitjans privats? Enlloc del món s'ha emès pornografia en obert. Pel que fa a la premsa, enlloc està permesa la promoció a tot color de prostitutes. 

I a la nostra tradició tenim el Caganer, el tió que caga, les caques de massapà, Els Pets, l'Oda al paper de water, allò de "caga el rei i caga el papa". A les sèries històriques el sexe no hi ha de faltar mai. Tenim el Joel Joan amb la seva imperiosa necessitat d'ensenyar el cul i el Quim Masferrer a la tele, tan orientat a les "coses picants" i xerrant amb els pantalons abaixats, amb el beneplàcit general. Imagineu-vos així al vostre comic forani preferit. Una explicació a tot plegat seria que som un país petit. Pensem: "això queda a casa, entre nosaltres."

I em preocupa que jo mateix presencio aquestes coses sense immutar-me massa, tot i que després aparegui el meu jo objectiu i cerebral que em fa veure que tanta barroeria no és pròpia d'un país com cal. Fou un català, en Sardà, qui va exportar aquest estil a les Espanyes, on per cert ha cuallat bastant. 

Aquesta brutor també es palesa en àmbits purament materials: en les nostres aigues i territori devastats. Pla qualificava d'abrupte, a la gent del país. Això fa que ens manqui la finezza tan necessària en els afers politico-diplomàtics. 

Si volem anar sols i fer un país nou doncs, cal anar deixant tot això enrera. Es comença per ser autocrítics, és clar.

- Un comentarista d'Enotícies: I malparlats com un carreter!!! 
Cert!

Una actuació errònia. (a les meves antípodes) Publicat a Contrapunt

Publicat a Contrapunt

Suposo que passa arreu però ho he  observat  a Mollet, Granollers i Parets. S'ha procedit a l'eliminació de vegetació silvestre,herbassars i matollars de marges, torrents, lleres de riu, etc Entre excessiva, innecesària i antiecològica. Suposo que l'error és que les zones on s'ha actuat no es consideren "espais naturals" sinó una mena de plaga verda, un paisatge que molts consideren inapropiat dins una "estètica urbana", com si una mica de natura salvatge fes lleig. S'hauria d'acabar amb el concepte "males herbes".No parlo òbviament de deixar la vegetació del parcs crèixer lliurement.

A l'estranger és costum a l'hivern ajudar a les aus proporcionant-les alimentació, donada l'escassedat de recursos alimentaris a la natura. Amb l'arrassament de l'herbam i matolls privem als ocells -i altres animalons- de la font d'alimentació necessària- llavors i microfauna- i acabem amb la interacció ecològica entre espècies. La fauna hi és més diversa del que ens pensem. Als matollars de la via del tren he comprobat personalment que hi viuen eriçons, conills i mussaranyes.

Si el que dic calgués ser matisat, agrairia alguna puntualització per part d'algun dels responsables o  especialista.

(Ara, per desgràcia colossal i irreverssible, la que ha perpetrat MANGO a Lliçà)