13 de novembre de 2013

La meva conclusió inèdita sobre l'actitud del DAVID DE LA SANDÀLIA contra GOLIATO Rato


La meva conclusió sobre l'actitud del David de la sandàlia contra Goliato Rato és la segúent:  que estem com sempre -amb diferents protagonistes i sectors-; que estic com sempre entre les dues Catalunyes, que és com dir les dues Espanyes: avui,  l'encorbatada que s'escandalitza perquè algú diu gangster a algú que fa  latrocini i per l'altre cantó l'eixelebrada,la que va amb xandall, samarreta o sandàlies al parlament. La meva no és cap de les dues.

Em pregunto què faria el nostre millor cap, Balmes, què votaria, que recolzaria. No ho sé exactament, però n'estic ben convençut que estaria més a prop del que penso que de cap bàndol. En el suposició que aquests temps permetessin l'aparició de caps com el del vigatà.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

per molt que t'entestis, el teu Balmes votaría al PP, obviament!

Anònim ha dit...

M'estava preguntant, Senyor Criteri, què se'n deu haver fet d'aquell troll multinicks tan pesat i a qui tant -incomprensiblement- seguies la beta?

¿No es verdad, ángel de amor, que en esta apartada orilla se respira mejor?

Criteri ha dit...

Doncs, en aquella època, l'acusaven , uns de carlista i altres d'isabelí. Com a mi :))

N'eren dos i la veritat és que em coneixien millor -amb errors és clar- i coneixien més coses de mi que gent propera. No guardo rancúnia a ningú, perquè segur que la tírria era per un malentès, o error meu sense mala intenció.
Espero que em llegeixin encara, però...un d'ells...no sé...

Anònim ha dit...

No, no eren dos. Era un amb dotze o tretze nicks que tant aviat et feia la pilota com t'esquarterava.

I ja no et llegeix, sinó seeguiria donant pel sac amb les seves males formes. Estava tarat i prou.

No flipis, Criteri, que l'arbre no et deixa veure el bosc.

Criteri ha dit...

tots tenim flaqueses i tares. I sobre si eren dos o dos cents no discutirem. Gràcies per llegir-me i de res:)

Anònim ha dit...

El rei David va guanyar a Goliat el gegantí amb una pedre llençada amb fona. Seria una lectura del procés Catalunya Espanya?

Francesc Puigcarbó ha dit...

En el fons és una qüestiò d'estil, la sandalia demostra la manca d'arguments a emprar contra Rato, i a més a més desvia l'atenció. Quan David Fernández tenia la ocasió d'acorralar a Rato, com no n'pès capaç, es va limitar a treure's la sandalia, cony! almenys una sabata. Ja que fas els pallús, fes-ho amb una mica d'estil.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Per cert, per si no tornes a passar per casa:

CRITERI, o no m'he explicat prou bé o tu no ho has entés, simplement em sorpren que els hominids siguem els únics animals que necessitem tapar-nos en general a banda de les vergonyes, i aixó no es una provocació, sinó una reflexió, ah! i no és un post, és un escrit.

Cultura no és vestir-se, és disfressar--se

Criteri ha dit...

Francesc, no és el pionsrimer politic en treure's la sabata i...d'això dels arguments suposo que ja se n'ocupaven alguns dels altres, que no li feren passar pas tan mal moment.

Suposo que el vestir va neixer -també-per qesttions pràctiques