12 de març de 2013

Dues facècies religioses viscudes- una, reflexió inèdita. Lleida


Dissabte passàrem amb uns amics el dia a LLeida  i allí sorgiren dos temes que us comento.

-A la visita, recomenable -i cara- a la Seu Vella, la guía -molt competent- anava deixant anar alguna ironia i conyeta -inexactes a més en la seva arrel- sobre l'Església, i que òbviament eren cel.lebrades amb riures sota el nas per part del ramat de visitants. Ja tenia jo el gotet inflat de tanta conyeta i al comentar la guia el gran fresc de la Pia Almoïna on es representa la gent a taula que era alimentada per l'església, vaig pensar Ara és la meva. I vaig comentar que allò era la versió medieval de Caritas i que sort en tenien els pobres de l'Església, etc, La guia intentava mantenir-se als seus tretze, però no sé si s'en va sortir, però les gracietes s'acabaren.

Per cert, les destrosses que s'han fet a la Seu de Lleida,i  al seu contingut, durant segles és una altra mostra de la massa habitual misèria intel.lectual de la condició humana. Ja té pebrots que fos el govern de Franco el que començes a recuperar i preservar l'espai després de més de dos-cents anys de destrosses.

-L'altra. Un dels amics del viatge em va comentar mig criticant: Els pintors medievals només pintaven coses religioses, imagina't si....Sembla atinada però és una observació trampa, en la que jo també hi havia caigut. Veja'm. En aquell temps el pintor no era res ni ningú. Els equips de pintors eren contractats tal com si fossin picapedrers, feien l'encàrrec i llestos. La gent no penjava quadros a les cases. Incloguem-hi el gòtic. La gent era més espiritual i trobava més adient representar escenes bíbliques i de sants que no pas pintar perdius mortes amb quatre pomes i raïms. Reconec que hom pot afegir més raons i reflexions. Serveixi al menys las que he escrit per adonar-nos que no podem jutjar les societats antigues...com si fossin modernes.

4 comentaris:

Evocacions ha dit...

Així m'agrada, atent a l'estereotip. Una vegada en una reunió d'avaluació vaig destacar la part positiva de la religió catòlica i quasi se'm mengen. I es consideràven anti neoliberals. I despreciaven l'Església que sempre ha lluitat per la justícia. Flipant! També em molesta no reconèixer allò de bo que hi ha en les coses.
Salut, Criteri.

Criteri ha dit...

Exacte i ecuànim com sempre!:)
I que consti que no em cauen els anells si cal criticar-los alguna cosa -com la seva postura an el tema dels preservatius.

Anònim ha dit...

Al Evocacions se'l mengen i arreu els atacs desproporcionats i les brometes de mal gust.
Qui ha inoculat aquest odi i despreci a l'Església, a vegades em pregunto? Com s'ha arribat aquí?

Criteri ha dit...

Hi ha forces negres que han aconseguit convènceer a bona part de la gran massa -no massa pensant- que l'Església del Papa és el papus, mitjançant tergiversacions i amb una constància i tenacitat digna de millor causa.