9 de desembre del 2012

Ramon Madaula o el paradigma dels molts que no entenen massa res

L'actor diu que s'ha fet del PSC perquè -cito de memòria- no vol la independència  perquè s'estima la poesia de Machado i Lorca, i perquè els considera més seus que Baudelaire, etc(sic). 

Com ell pensen molts catalans aquesta animalada. Qui diu que el fet de disposar del nostre destí i calers vol dir renunciar a un patrimoni cultural compartit des de segles? Qui suposa que el llençarem per la finestra? I qui dubte que per anar pel món la nostra llengua serà més el castellà que el català. Si no trenquem aquesta mena de tòpic absurd de l'actor, malament rai. 

El temor dels Madaula ve de l'existència d'un miop independentisme maximalista rupturista i de la poca traça de l'altre en explicar que l'emancipació no equivaldrà a fer tabula rasa en les nostres relacions culturals, socials i personals,
-teixides durant segles amb un munt de xarxes impossibles de desfer. No és que sigui desitjable, sinó que és impensable una independència sense el manteniment de més lligams dels que la majoria pensa. Mantenir la Red de Paradors o RTVE podrien ser uns exemples tan senzills com aclaridors.

Treballem-hi. Amb vosaltres que també hi toqueu.

Sobre això anirà el meu esperat manifest -almenys esperat per mi.

45 comentaris:

Noctas ha dit...

Acertadíssim Criteri, però jo tampoc vull deixar de ser espanyol justament pels mateixos motius que esgrimeix l'actor, ves per on, i és cert el què dius, però tb és cert que el sentiment diu el què diu i alguna raó de ser tindrà, per algun motiu està capficat en el nostre sistema nerviós i ens du a voler SER espanyols., digue'm Criteri, quin son els motius- els teus personals- que et duen a ser independentista?

Noctas ha dit...

Tu pretens que l'independentisme no sigui excloent i això està molt bé, però el cas és que sí que ho és d' excloent. I ho és per nauralesa. Excloure'ns d'un estat implica excloure'ns tb de la cultura que aquest estat du implícita en el seu ADN. Es així per bé que sigui una putada. Dit això, Criteri, pretens quelcom de bo, però utòpic...o massa avançat en el temps...

Maspons ha dit...

Gràcies Noctas,i veig que has copsat el que vull dir perfectament i em dones peu a trobar la PREGUNTA:Podria una Catalunya indep. mantenir-se culturalment propera a la cultura espanyola? Ho deixo a l'aire, de moment.
-ja és més discutible que el "sistema nerviós del poble català ens du a voler ser espanyols."

Maspons ha dit...


Perqué sóc independentista? De jove, ho era per motius "romàntics" bàsicament. Però sempre he volgut que el món sapigués que existíem -esser una regió és no ser res. A això afegeixi que Espanya passa de tot el que creem i fem -menys dels nostres diners. A raig ho he dit.

Qualsevol comentarista està convidat -en contrapartida- a dir per què està disposat a pagar tan alt preu per romandre a Espanya. A veure si n'anem traient l'aigua clara.

Maspons ha dit...

Dit això Noctas, et dono la raó quan dius "pretens quelcom de bo, però utòpic...o massa avançat en el temps..." I la putada és aquesta,que les utopies difícilment es fan realitat, i per tant si l'independentisme català continua tan miop i l'unionisme tan tancat, el procés de secessió consistirà en anar foten bastonades de cec indefinidament -a banda i altra- i ni jo sé on podem anar a petar.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

That's the way, si senyor. Dissortadament ets dels pocs assenyats que queden en aquest país.

Maspons ha dit...

Estem en època de rauxa, anònim. El que manca potser és reflexió -més que reflexió i anàlisi política-.Potser el veritable assenyat -sempre ho dic- es troba al món religiós -amb temps per a pensar- però em sembla que estan com esporoguits a l'hora de parlar i contradir.

Anònim ha dit...

Dices Criteri:

"Com ell pensen molts catalans aquesta animalada. Qui diu que el fet de disposar del nostre destí i calers vol dir renunciar a un patrimoni cultural compartit des de segles?".

Tal vez piensan que detrás de las formas pasteleras y aparentemente suaves se pueda esconder un cierto afán vengador, como se señala en algunos comentarios respecto a los que no son gaiteros de la sardana. Y paguen justos por pecadores.

Seguro que en la tierra del madroño están buscando una manera de todos contentos y todos enfadados y lo presentarán como o esto o esto mismo. Y seguramente que cuando el gran capital tome riendas en el asunto, dejará de financiar a los medios proclives al tumulto soberanista y desde esta perspectiva se irá aguando el vino mas-ificado y los orioles y masses vayan entrando a la trena, porque de ir. seguro que van. Y entonces la ESCUSA Y HUIDA HACIA ADELANTE USANDO AL PUEBLO PARA LIBRASE SE LES QUEDARÁ CORTA.

Ya quisiera yo que fuésemos independientes, pero Yugoslavia está muy cerca en el tiempo y también se decía que no pasaría nada.

También se puede ser catalán sin ser forofo catalanista ni doctrinario xenófobo de un ente sentimental, afectivo y espiritual.

Si puede haber independencia deberá haber un lugar de acogida para todos los que viven y vivirán en Cataluña sin tener que poseer el carnet de buen catalán por aquello de CRISTIANO VIEJO en sangre y parentela. La Historia es terca y los errores se repiten porque los protagonistas olvidan los ejemplos que se repiten en el tiempo y el espacio.

Un amigo

Anònim ha dit...

Ay, José, José ¿no te dijo tu madre que te tomaras la pastilla? ¿No ves que luego sufres transtornos y vienes aquí en el blog de Criteri a dar la vara? ¡Venga ya! muchacho, ves al Teo y paga alguna convidada de aquellas que decías en Can espía y que luego no pagabas porque te largabas corriendo por las calles de Mollet con el Teo y su tropa persiguiéndote por todo el trazado urbano.

Maspons ha dit...


"un ente sentimental, afectivo y espiritual" la tercera vegada que ho dic als blogs: Només es pot entendre Espanya des d'una visió mística.

"Si puede haber independencia deberá haber un lugar de acogida para todos los que viven y vivirán en Cataluña..." és el que ve dient un servidor, tot i que afegiria "nuestros hijos nacidos aquí ya es otro cantar".

Si algun Jose es dona per al.ludit, que pagui la xocolata ja i callarà el pesat.

Anònim ha dit...

Vale, pago una chocolatada para el pesado de siempre, el Esteve y quien se quiera apuntar.

Decid día y hora, ah¡ siempre por la mañana.

José Borjas el 1.

Margarito ha dit...

¡Ostras el demente del Borjas pagando una chocolatada! ¡Uy, que pavor! ¿Queréis enfermar todos? Pero, si ese individuo donde está bien es encerrado bajo cuatro llaves en un frenopático de alta seguridad y en celda individual acolchada para que no se haga daño a si mismo.

Margarito ha dit...

Ya sólo faltaría que confirmaran su asistencia "Unalunarara" y el "Espia que lo amó"

Borjas el 1 ha dit...

Margarito, pequeño pitoniso, a ti también te invito, que no se diga, venga hombre, déjate de tonterías que un chocolate te irá bien, te quitará el mal humor y te hará sonreír. Además con la independencia al caer estarás exultante.

Wifred el pilòs ha dit...

Goita, Criteri, goita...

http://www.youtube.com/watch?v=7llXrPhnaV0

Joan Perucho ha dit...

Manifest Nomes esperat per tu...

Anònim ha dit...

Esperan a Godot...

Borjas el 1 ha dit...

Donde está el manifiesto???.

Estoy esperando ansioso su lectura. Mandaselo al Ribera o la Camacho, o al Pere Navarro, que seguro que lo harán suyo.

Dintre de pocs temps ja te parlare a català. I també vaig canviar el meus cognoms per altres mes afines a la terra nostra.

Maspons ha dit...

es un recurs facil els subtituls però fa força gràcia l'enllaç deixat -hitler donant per perduda Catalunya -metafora de la SGM- Hi ha momemnts graciosos

El manifest marxa, he pensat titular-lo

L'HORA SUPREMA DEL SENY
primer pensava quelcom com INDEPENDENCIA NO ÉS RUPTURA

Escrit a raig

Maspons ha dit...

Borjas van tips i no volen xocolata

Anònim ha dit...

Elimina
(Anònim Joan Perucho ha dit...

Manifest Nomes esperat per tu...(

Doncs per no esperar-lo Deu n'hi do la matraca que dones Perrucho.

CríticaPolítica1 ha dit...

No només tenim la tradició cultural espanyola...sino que l'hem engrandit nosaltres també.

Catalunya, tot i que jo hi estic radicalment en contra, podria esdevenir una nació. Però fins ara no ho ha estat, ja que sempre s'ha sentit part de la nació espanyola. La cultura catalana és espanyola, i la cultura espanyola té multitud d'influxos catalans.

Ser català ha estat sempre (i segueix sent-ho) una forma de ser espanyol.

Documentació: catalans històrics que s'han sentit espanyols d'una manera o d'una altra: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html

Anònim ha dit...

Others say it adds a fashion statement to street wear It is totally unbiased and lists the facts as they are known The rider on the white horse is the Antichrist
When I first started communicating with guardian angels and spirit guides[url=http://officialbroncosroom.com/]Von Miller Jersey Blue[/url]
I used to get really angry" Are you not sure what Business to buy? Need to know what is a fair deal?Martin Smith thought he was buying an established business with good credit and collectable accounts receivable

Milions de catalans ha dit...

Tu, Dasein, ets fill o net del Lerroux o qué? o només ets un fill d'aquells altres? Au, veste'n a pastar a cal Apañó que allá els acullen bé als detritus com tu.

CríticaPolítica1 ha dit...

El vell i patètic truc de descalificar quan no es sap argumentar... en fi :)

Maspons ha dit...

"tenim la tradició cultural espanyola." dius Dassein

1 Caldria explicitar què és la tra. cult esp
2 En tot cas el problema és que a -posem- les Espanyes, no els interessa en absolut la tradició cultural catalana, més aviat a molts els refot que no parlem tots espanyol.
Crec que hauries de començar a canviar el xip Dassein, de la mateixa manera que els maximalistes indepes que es veuen com Dinamarca: el camí a la emancipació no té marxa enrera. I aquesta serà diferent a com penseu uns i altres.


Milions, Ja saps que això és pastura comunal.

Milions de catalans ha dit...

Sí, però sense banderes...

Milions de catalans ha dit...

El xip, Criteri no el canviará ni el desgraciat aquest del Dasein ni l'ingenu de l'Apañó, perque ells són els doctrinaris i no a l'inrevés com volen fer veure ells. Ells pensen a un territori (Catalunya) amb mentalitat del l'altra territori (Espanya) i per això no quadren mai els seus comptes com tu, Criteri, els hi fas sempre notar.

Borjas el 1 ha dit...

El asentamiento y difusión del cristianismo en el mundo romano
exigió la desmovilización ideológica del mensaje de Jesús, vaciándole de toda carga política y de cualquier veleidad antirromana. De ello se
encargaron Pablo, con su mezcla de pesimismo antropológico, gnosticismo y helenismo y los redactores de los sinópticos, que llevaron a cabo
una auténtica inversión ideológica. En ella sustituyeron la ética del Nazareno por una ética universalista de amor al prójimo y trasladaron las promesas del reino terrenal por él predicadas a un reino ultraterreno, celestial, al mismo tiempo que comenzaron el proceso de divinización de Jesús. En Agustín. de Hipona culminaría el proceso por el que la Iglesia se convierte en uno de los puntales del conservadurismo ideológico.
Es la naturaleza híbrida del mensaje evangélico el que da a la
Iglesia la plasticidad que le ha permitido sobrevivir a través de los avatares de la historia, plegándose a las más variadas circunstancias y siempre en los aledaños de todos los poderes existentes.

¿Criteri, como enfocarás la trayectoria catalana dentro de historia de la tradición católica de los beneméritos monjes de Montserrat?.

Borjas el 1 ha dit...

A los catalanes nos da, cada tanto, por soñar que nuestra región hubiera sido un estado europeo en el siglo XIX, época de auge de las naciones. Es algo comprensible en una región con lengua autóctona; imaginar países alternativos donde pudiéramos resultar, en teoría, tan finos e industriosos como Holanda, Dinamarca o Bélgica. Pero siempre, al cabo de un rato, acabamos haciendo recuento de la realidad de nuestra propia tierra y concluyendo que fundirse con aquel proyecto renacentista llamado España no estuvo tan mal. Los peores momentos han sido los de gobiernos totalitarios, pero en democracia ese proyecto nos ha dado más alegrías que disgustos.

Cíclicamente, aparecen gobiernos autonómicos rodeados de casos de corrupción que, como salida desesperada a su fracaso administrativo, intentan aventar las cenizas de guerracivilismo de la región y volver a enfrentar a unos catalanes con otros para beneficio propio. Usan para ello el argumento de la autodeterminación de los pueblos, que queda bonito sobre el papel, pero resulta muy inconsistente y delicado en la práctica, porque lo único que es real en la vida humana es la autodeterminación de los individuos, que todos saben lo que son, mientras que nadie ha sido capaz todavía de explicarnos dónde empiezan y acaban exactamente tales pueblos. Lo único incontestable en los pueblos es que están formados por individuos y éstos tienen una manera clara de expresar su voluntad: el Estado de Derecho. Los pueblos, por el contrario, aún no sé sabe por boca de quién hablan y todo está aún por averiguar a ese respecto. Por tanto, desde el punto de vista ético, trasladar la libertad y la soberanía del individuo a un supuesto sujeto colectivo (es un ejercicio intelectual muy feo). Casi podría hablarse de un robo o una estafa al individuo concreto

Borjas el 1 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Borjas el 1 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Borjas el 1 ha dit...

Dijo Václav Havel en uno de sus discursos que "La única frontera real es la que nos separa de quienes ya se fueron y de los que están por llegar".

Aquí no se trata de mejor gobierno, que puede serlo sea cual sea la estructura política si hay auténtica calidad humana en los gobernantes, sino delo deseo de políticos concretos de trincar sin obstáculos todo lo que se pueda en nombre de lo que sea. No es independencia por hablar otra lengua, sino obligar por todos los medios a hablar otra lengua para luego justificar un monopolio político.

Borjas el 1 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Borjas el 1 ha dit...

http://www.filosofia.org/hem/184/epn/1844001.htm

Borjas el 1 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Borjas el 1 ha dit...

Jordi Pujol salió al balcón del Palau de la Generalitat para pronunciar una frase que quedaría para la historia de la Transición democrática hace casi treinta años. El llamado caso Banca Catalana había estallado y la Fiscalía tenía intención de imputar al casi recién estrenado President. Con la plaza de Sant Jaume a rebosar, Pujol acusó al Gobierno de la Nación, presidido por Felipe González, de estar urdiendo una jugada indigna. Por primera vez, de manera explícita, el nacionalismo entonces moderado, presentaba como un ataque a Cataluña en su conjunto una cuestión meramente judicial que afectaba a su líder, y sólo a él. Desde entonces hemos vivido cantidad de episodios en los que se ha intentado tapar episodios de presunta corrupción apelando al victimismo y desplegando la bandera, estelada o no, para desviar la atención. Ahora es otro Pujol, el número dos de Convergencia, quien se encuentra en el punto de mira de la Justicia por su supuesta conexión con el «caso Campeón», el mismo que puede llevar hasta el banquillo de los acusados al ex ministro y ex número dos del PSOE, José Blanco. Además la sombra alargada de la corrupción salpica al propio presidente Artur Mas que ha apostado por una huida hacia delante tras fracasar en su intento de conseguir una mayoría parlamentaria aplastante en las elecciones anticipadas del pasado 25 de noviembre. ¿Veremos a Mas y a Oriol Pujol apelando nuevamente a una jugada indigna, esta vez del Gobierno de Mariano Rajoy? No sería de extrañar, ya que la desesperante lentitud de la Justicia española puede dejar estos graves asuntos en la nebulosa de la sospecha durante mucho tiempo. Y mientras tanto la política catalana se encamina a un callejón de difícil salida con Esquerra Republicana, una vez más, teniendo en sus manos la llave de una estabilidad imposible basada en una consulta soberanista ilegal.

Borjas el 1 ha dit...

Si ahora que no se necesitan sus votos (CiU)para la gobernalidad de España no se aprovecha para sentarlos en el banquillo y que respondan por sus actos y si son culpables que paguen por ellos menos lo haran cuando sus votos sean necesarios para como ellos dicen dar estabilidad al gobierno de España pero que ahora sabemos que fue para dar estabilidad a sus bolsillos, que no se tengan que esperar otros treinta años para que se aclare lo de la banca catalana, las cuentas en Suiza y toda la corrupcion sospechada en el gobierno catalan

Tres nicks i repicó ha dit...

Uuuffffff, el José Muñoz... que no ens passi res, Criteri, amb aquest tarat de paio. Abans quan tenia el seu blog, encara... però ara l'hi fas propaganda de franc. Tu veuràs... col·lega. Jo fot-ho el camp... una temporadeta. El pobre Brian crec que es va morir de la pallisa que li va fotre aquest desgraciast parlant del Tesla. El molt malnascut, ara que veu que et té obnubilat perquè nota que no l'hi dius res -ves a saver per què- torna un altra cop a fotre'ns la pallissa. Adeu, doncs i... ¡¡Bon Nadal!!

Anònim ha dit...

Tres nicks i repicó ha dit..., vaya hombre, pues si que tus innumerables nicks te dan para estar activo, si no fuera así, a que te dedicarías. Tranqui, que la independencia está al caer (2014-15-16-17-18 0 2024), y hará falta degolladores profesionales para quitarse a la chusma de enmedio.

Mientras te hace un xoxolate a Can Teo para ir haciendo boca, ah!, venden guillotinas usadas a precio de saldo.

Maspons ha dit...


Más que comentarios has hecho un tratado erudito, que no hay otra que comentarte que és inapelable que tienes que abrir de nuevo el blog.

Lo he leído toto però obviamente no puedo contestar a todo. Lo de Montserrat no hay misterio: són sabios de un´país trabajando por el mismo, su cultura i fe i por el ser humano.

De otra parte el debate de la cuestión de la emancipación YA no interesa demasiado a los catalanes. Demasiados años de pedagogía y buena fe sin fruto alguno y encima pagando el gasto nosotros, por mucho cava que compre Madrid i rodalias.

Reitero mi postura Independéncia sin ruptura.

Borjas el 1 ha dit...

Pero Criteri home, que yo no quiero hacer pedagogía, solo es constatar pequeños toques culturales para personas serias y eruditas balmesianas como tu. Y tener en cuenta aquello de no repetir si cabe esos nefandos errores del pasado en el cercano futuro. Además un toque de espejo no viene mal cuando lo que tiene que pasar (independencia) pasará, pues en los madriles están deseando quitarnos a los catalanes de enmedio para que dejemos de tocar las narices y hacer caja por otro lado. El guirigay actual es para tener una excusa a mano. Si no nos vamos, nos echarán.

Bilions ha dit...

Borjas 1 no t'has enterat. Els comentaris als blogs no estan per "pequeños toques culturales" de tres folios. Reobra el blog si tens tantes coses a dir, siguis correcta i no abusis del pobre Criteri.

Maspons ha dit...

Em pensava que era clar que em referia a que la pedagogia -i l'intent d'encaix- érem nosaltres que l'hem estat fent -encara que de manera ben poc adient.