13 de setembre del 2012

CATALUNYA JA ÉS INDEPENDENT...ISTA. Apunts breus a tall de primer manifest

 Post del que n'ha sortit publicada la part central al CONTRAPUNT V.O.
Un col.lega blogaire -no massa modest- es defineix com una persona que té la desgracia "d'adonar-se de les coses deu minuts abans que els altres". Mal m'està dir-ho, però això que avui és un clam jo sóc dels que -postergats-ho manteníem amb lletra i música, fa més de trenta anys -els mateixos que fa que molts ja també avisàvem de la insostenibilitat del sistema industrial-consumista. 

Ara que Catalunya ja és independentista, deixo per sempre la reivindicació. Em tornaré a avançar i des d'ara centraré els esforços en consolidar i marcar pautes per a fer possible el somni d'una Catalunya lliure, justa, culta i feliç, al costat dels altres països de cultura catalana.  Potser no us sembla prou garantia però us demano  que reflexioneu aquest compendi de noves idees per a nous temps.

 APUNTS PER A LA NOVA ETAPA (1)

1 Primer objectiu. Condició sine qua non: només aconseguirem una independència en plenitud si sabem explicar la nostra causa a la minvant però extensa capa de ciutadans d'origen forà que l'entén erradament.

2 Explicarem als a dalt esmentats i a Espanya -i a França-   que en el fons de la nostra reivindicació no hi ha cap esperit de menyspreu   ni rebuig. No som antiespanyols de la mateixa manera que tampoc antifrancesos.

3 Dir-los que l'espanyol i la seva cultura continuaran essent un valuós patrimoni cultural afegit i que ens agradaria que fos recíproc. Ensabonant si cal.

4 Encarir que ens escoltin. Que pensin que els pobles i els homes només poden SER -plenament- si són lliures.

5 I pel que ens toca a nosaltres.  Haurem d'aprofitar, quan un dia o altre tinguem les claus de casa nostra i els duros, per a construir quelcom millor, fer neteja i mantenir la casa endreçada, sana, on es valori l'enaltiment de la cultura i l'esperit. I bo i amb la cara neta projectar-nos al món i contribuir a fer-lo millor. Aquesta és la resposta a La independència per a què?

6 El punt anterior només serà possible si fem una autocrítica ferotge dels nostres vicis i misèries, els que ens han acompanyat quasi sempre. Qui hagi llegit Gaziel i Rudolf Llorens sabrà exactament que vol dir això. D'altra banda hem de mantenir l'orgull de ser nosaltres mateixos i de les nostres glòries. Autoestima. Tinguérem el primer parlament i la primera ONU del món, descobrírem Amèrica i l'allioli, i la Coca-cola, etc

7 En una Catalunya sobirana tot el que fem i desfem serà sota la nostra responsabilitat. Això ens exigirà un plus d'excel.lència per a mantenir ben amunt el prestigi i el nom -sagrat per a molts- de Catalunya.

8 "La nostra pàtria és tan petita que la somio sencera". No oblidem que som Països Catalans. Fomentem-ne la comunicació.

9  Que la Diada del 2012 no sigui flamarada sinó espurna. El president que aconsegueixi proclamar la independència tindrà un lloc de glòria a la història.

10 Compte! Un bon procés emancipatiu cal desemvolupar-lo amb tota la diplomàcia, serenor i finezza política que els catalans no han sabut emprar en tota la seva història. Ja hagi estat per arrauxament, bona fe, ineptitud negociatòria o prudència covarda. Vet aquí el problema.

I un apunt final

Qui posi el seu granet de sorra -anar a la Diada n'era un- tindrà l'orgull de merèixer ser anomenat home digne i bon català. Qui posi pals a les rodes arrossegarà la seva vergonya durant generacions. I si és polític, a sobre, el seu nom figurarà un dia a les pàgines negres de la nostra història. La història de les nacions sempre ha funcionat així. Hi sou a temps. Perquè  no hi haurà marxa enrrera.

Esclaus de ningú, germans de tothom!

Visca Catalunya! -  essencialment la tradicional. D'això més endavant caldrà parlar-ne.


Proposo per funcionalitat, dir-ne del nostre objectiu: Dia I  (de independència)

11 comentaris:

Weizmann ha dit...

Au va, Criteri... deixa ja de fer lo "fantasma". T'hauria de caure la cara de vergonya. Com pot dir el que dius si tots sabem de quin vas coix... Un paio que llegeix en Bartolomé Mostaza i parla de revistes de la Falange? i dius que deies fa tres-cents anys no se què... d'indepes, etc. Vinga Criteri, tu estàs més sonat que el paio aquell que et preguntba amb totas la raò si les canonades tenien idees. Tu ets una canonada, de debò. Ets un grandísim manipulador i, al teu costat, Joseph Fouché. o el nostrat Alfredo Rubalcaba, son uns nens de pit.

Weizmann ha dit...

Sobretor, Criteri, ets un carallot.

Anònim ha dit...

Quan millor és el post més enveja li agafa al pobre del Jaume. Enhorabona Criteri. Un veritable fll de ruta!

Barcino ha dit...

No conten les manifestacions, ni els crits, ni els blogs , ni les portades dels diaris, si no ELS VOTS !!!

I et creus mes llest que els adolescents de les Jerc... Ets hipócrita com ells... I tant fatxa com ells.

Maspons ha dit...

Anònim, tal com ho has escrit sembla que posi fill de puta :)))

Compten els vots no els bots, cert.
El temps dirà.

Pel demés als lectors no els hi interessa lo que hom pensa de ma modesta persona.

Herrgoldmundo ha dit...

Joder, Criteri ¿te vas a meter a político?
No comento, más que nada porque últimamente tengo otras prioridades. Ya sabes: "primo mangiare et dopo filosofare". :)

Saludos

Maspons ha dit...

jaja, no, més que política potser el que faig és sociologia...Anava a dir barata, però no. En tot cas seria tan mediocre com els analistes que corren por ahi. I òbviament millor que els que tenen el cul llogat per l'establishment i que els encarcarats per l'academicisme.

Noctas ha dit...

Si l'apunt final no és irònic, Apaga y vámonos...saludus

Maspons ha dit...

Noctas, serà així, no ho dubtis. El poble ho dirà i a la història catalana del futur hi constarà. Jo no hi tinc cap culpa. Les històries de les nacions funcionen així. Amb els seus mites i llegendes fins i tot.

CríticaPolítica1 ha dit...

Bé, encara s'ha de veure què passarà, ja que només UNA PART de Catalunya és independentista.

Maspons ha dit...

Bé, generalitzava. És com dir que només una part de l'estat és antiindependentista,